Clam dels temporers andorrans

La Covid-19 i les mesures excepcionals que s’han decretat per intentar frenar els contagis tenen inevitablement una repercussió econòmica. Un dels col·lectius damnificats d’aquesta pandèmia és sens dubte el dels treballadors temporers, que han vist com el seu contracte s’ha acabat abans del previst per causes de força major. En el cas dels que són de fora, el problema s’ha vist agreujat perquè les restriccions de mobilitat els impedeixen tornar als seus països d’origen, per la qual cosa Govern i comuns ja han intervingut per donar-los un cop de mà en aquest període d’impàs. Hi ha un altre grup de temporers, però, que se senten “oblidats” i que clamen també per ajudes.

Són aquells empleats que malgrat treballar per temporada són andorrans o residents del Principat. N’hi ha que fan temporada d’hivern aquí i després marxen a d’altres països com l’Argentina i d’altres que es queden tot l’any aquí i a l’estiu fan altres feines com ara de guies culturals o de muntanya. Segons han explicat diversos testimonis al Diari, la finalització precoç de la temporada d’hivern i el fet que no puguin exercir de guies ni tampoc buscar una altra feina els ha deixat en una situació molt delicada econòmicament parlant, fins al punt de patir per si podran pagar el lloguer del mes que ve.

En primera persona

És el cas de l’Oriol Compte, un noi andorrà que fa dotze anys que combina la temporada d’hivern del Principat amb la d’Argentina, d’on és la seva dona. Ell treballa a la botiga el Pic Negre i la seva parella és monitora de snowboard a Arinsal. L’Oriol explica que entén que s’hagi prioritzat les ajudes a la gent de fora perquè puguin tornar als seus països però reclama també atenció per a les persones que són del país i que estan actualment sense feina. Explica que té un fill de 4 anys i que pateix per fer front a les factures del mes vinent sense que ni ell ni la seva dona tinguin feina. “He trucat a afers socials i els he explicat la situació però em diuen que amb els 1.500 euros que tinc al banc puc passar aquest mes i que els truqui quan ja no tingui diners”, relata indignat sense comprendre “perquè les ajudes no se’ns donen abans”. Sobre les mesures econòmiques que ha anunciat fins ara el Govern opina que “es parla de crèdits tous per a les empreses que l’únic que faran serà endeutar-les i en canvi no fan res pels treballadors com nosaltres”.

El Marc (nom fictici perquè prefereix estar en l’anonimat) coincideix amb l’Oriol que és lògic que “s’estigui parlant de la situació de les empreses i dels temporers no residents” però creu injust que “en cap moment es parli de la gent d’aquí que estem sense feina i no tenim cap ajuda”. El Marc treballa a Vallnord com a monitor d’esquí des de fa més de deu anys i a l’estiu busca feina també al Principat. Assegura que són un col·lectiu molt gran de persones residents que fan temporada d’hivern i tot i que admet que “hi ha prioritats”, afirma que “el mes que ve ja no sé com pagaré el lloguer”.

Un altre cas similar és el del Jordi Friman, professor d’esquí a l’hivern i guia cultural a l’estiu, motiu pel qual també està preocupat per la inactivitat del sector turístic. Una situació que comparteix també l’Andreu, que confessa que “som un gremi que se’ns ha deixat una mica de costat”. El Jordi detalla que és pare solter i que té el seu fill a càrrec i es pregunta on són les ajudes per a les persones que es troben en la seva situació.

Com l’Oriol, el Jordi també s’ha posat en contacte amb afers socials i la resposta ha sigut la mateixa. Tampoc entén “per què primer hem de gastar els pocs diners que tenim al banc perquè ens ajudin”. Pateix per pagar el lloguer del mes vinent però tot i així reconeix que hi ha persones que estan pitjor. “Els que més han sortit perjudicats amb el tancament de temporada són els treballadors de les oficines i de la restauració”, puntualitza recordant que és personal amb condicions salarials inferiors i que a meitat de mes es van quedar sense contracte en algunes estacions. El Jordi és contundent a l’hora de parlar de les mesures de Govern. “Estan ajudant les grans empreses, que és normal, però amb els petits, què passa? Puc aguantar un mes, però què passarà al maig?, es demana.