reportatge
Prendre consciència
El consum de cànnabis s’associa a pèrdues de memòria i, sovint, a problemes de conducta dels quals es pren consciència amb el tractament.
El consum de cànnabis i altres substàncies s’associa a pèrdues temporals de la consciència que en casos greus poden derivar en trastorns de la conducta com l’agressivitat, els furts i les fugues. Uns comportaments dels quals els joves prenen consciència un cop comencen a fer teràpia. “El cervell està molt intoxicat i veus que quan estan ingressats o porten un procés terapèutic suficient i el consum disminueix, ells mateixos se sorprenen perquè prenen consciència del que han fet i el que els ha passat”, explica Maria Giró, psiquiatra especialitzada de la unitat de conductes addictives (UCA) de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell.
De fet, els joves “s’adonen que tenien problemes de memòria, que perdien coses o tenien llacunes d’aprenentatge”, continua Giró. A més, la doctora exposa que “hi ha una etapa que prenen consciència del que han fet i és clau estar allà en el moment en què s’adonen de la seva realitat, de com és de dura i de tot el que han fet”. “Aquest punt acostuma a ser molt dur i és possible que recaiguin però també és una finestra que se’ns obre a nosaltres [els especialistes] per reforçar la idea que ho han fet molt bé deixant de consumir”, remarca la psiquiatra.
Tot i això, durant el tractament és habitual que es produeixen recaigudes i és un procés que no només s’ha de treballar amb els joves, sinó també amb els seus pares. “Ells volen mesures ràpides i immediates i el procés del tractament de les addiccions és llarg, costós, amb recaigudes... I precisament treballem aquest moment de recaiguda perquè estiguin forts i preparats, és una roda. Per als pares és molt dur veure el dia a dia i les recaigudes perquè perden les forces, les famílies estan cansades i, fins i tot, traumatitzades”, explica la doctora Giró.
En aquesta línia, reitera que és molt important saber que una addicció és un trastorn mental i que “sovint és secundària d’un trastorn primari que pot ser des d’un quadre depressiu fins a un problema en la família i en les relacions, un TDAH, un problema escolar, un trastorn d’aprenentatge... de vegades la persona s’inicia des de l’oci o com a automedicació”. És per això que des de l’UCA indiquen que és molt important treballar en la prevenció, i més tenint en compte que comencen a consumir amb 13 anys: “El pas a primer d’ESO és clau, la majoria dels pacients mostren símptomes aleshores.”