Obligats a incinerar

La família del primer difunt per coronavirus es mostra “indignada” per no haver pogut donar sepultura al pare, tal com ell desitjava, i critica el canvi de protocol de Govern, que ara permet l’enterrament dels afectats i no imposa la incineració.

Obligats a incinerar

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Diumenge 22 de març a les set del matí es registrava la primera mort a Andorra d’una persona amb la Covid-19. Era Ferran Urteu Roca, tenia 88 anys i estava aïllat en una habitació de planta a l’hospital. La família va rebre a les nou del matí una trucada de la funerària per avisar-la que el cos ja estava al tanatori, “i quan vaig demanar quan el podia veure em van dir que de cap manera, que no li podia portar roba i que havia de ser incinerat”, relata el fill, amb el mateix nom del difunt, per recalcar que “no volia ser incinerat de cap de les maneres, deia que era per als animals, era un home gran”. Els van informar que s’havia de fer al més aviat possible i els van citar, quatre persones màxim, per a les tres de la tarda al cementiri de la Plana. Puntuals hi van acudir, “vam passar per darrere del cotxe fúnebre i ens van dir que al taüt hi havia el pare i ja està”, descriu el fill, alhora que confessa que “és molt dur, costa molt de pair, però et mentalitzes que hi ha un problema mundial pel virus i que hem d’estar confinats”. L’acceptació de l’escenari de l’emergència sanitària s’ha convertit en indignació des que la família s’ha assabentat que el difunt onzè, i els següents, seran inhumats. Ferran Urteu subratlla que “vam fer el que ens va marcar el protocol, no ens van donar cap opció, no em van dir que calia un taüt blindat de 7.000 euros i jo hauria decidit”, i critica que el protocol “es pugui canviar d’un dia a l’endemà perquè als primers ens han obligat a incinerar-los”.

El ministre Joan Martínez Benazet va assegurar ahir que la incineració de difunts amb coronavirus “es recomanava, no era obligada”, i el fill del difunt insisteix que “de solució no n’hi ha cap perquè no puc reconstruir el pare, però necessito saber per què hi ha hagut aquest canvi en 10 dies, ens queda un buit als tres fills”. Ferran Urteu lamenta no haver pogut complir la voluntat del progenitor “perquè ja no és prou pena no veure’ls, no acompanyar-los i haver de fer el que ell no volia perquè ens han obligat i altres han pogut tenir l’enterrament com volien”, i reclama una explicació “del SAAS, de Govern o de Salut.

tracking