Soraya Donsion
“No estic a primera línia però també ajudo la gent”
La jove estudiant és voluntària al Ministeri de Salut i notifica els resultats de les proves
Estudia medicina a la universitat de Tolosa. Té 21 anys i actualment està al tercer curs, tot i que de moment durant aquest curs té les classes suspeses. Assegura que des de ben petita ha tingut clar que volia fer aquests estudis i ara, amb el voluntariat, creu que l’ajudarà a reforçar aquesta convicció de ser metgessa.
En què consisteix exactament el seu voluntariat?
El que faig és trucar a la gent a qui se li ha fet la prova de la Covid-19 i comunicar-los els resultats. A més a més, també els explico les recomanacions que han d’anar seguint.
I com el fa? És a dir, ho fa des de casa i només ho fa vostè?
No, ho faig des de l’edifici del ministeri de Salut. Allà ens distribuim en equips. Normalment en un mateix torn som unes deu persones que ens separem amb diferents despatxos. Sempre som unes dues per cadascuna de les sales.
Entenc que ha de prendre mesures de protecció...
Exacte, quan estem en el torn ho fem amb guants i mascareta i mantenim les distàncies recomanades. A més, com deia, ho fem amb grups d’unes deu persones per no coincidir al mateix torn. Jo hi vaig uns quatre dies a la setmana i només els matins. Aquest vountariat es fa de dilluns a diumenge.
Quantes trucades ha de fer cada dia?
Això va canviant en funció del nombre de proves que es facin. Normalment entre vint i trenta al dia aproximadament.
I què l’ha motivat a voler formar part d’un voluntariat?
Em vaig apuntar a la pàgina del voluntariat d’Andorra. Llavors, l’Oriol Soriano, que és qui s’encarrega de coordinar, es va posar en contacte amb mi per afegir-me en grups de voluntaris. Després em van trucar del ministeri de Salut per estar a la secció d’epidemologia.
I ha pogut escollir el tipus de voluntariat o se li ha atorgat aquesta funció directament?
Doncs hauria pogut anar a ajudar a l’Hotel Fènix, on tenen els residents d’El Cedre. El que passa és que demanaven més personal qualificat en infermeria. Jo vaig pensar que la meva ajuda seria més útil al ministeri perquè els usuaris també ens poden demanar alguna cosa de simptomatologia. Era millor fer el voluntariat al ministeri.
I les recomanacions que indica quines són?
Les mateixes directrius que a la resta de la ciutadania. Que estiguin confinats a casa, que es rentin bé les mans, etc. Si és un cas positiu també li demanem que es mantingui aïllat de les persones amb qui convisqui.
S’ha trobat amb algun cas de persona que li digui que és negatiu i després positiu o que sigui positiu lleu i hagi esdevingut greu?
Una altra cosa que fem és el seguiment de la gent que s’ha fet la prova i de moment, per sort, no m’ha passat cap de les dues coses que em comenta.
Quines emocions o sensacions li suposa poder col·laborar en aquesta crisi sanitària?
Doncs la veritat és que estava a casa i em sentia poc realitzada. Encara que no estigui a primera línia, perquè considero que ara mateix hi ha més personal qualificat que jo, és una satisfacció poder entrar en el terreny de la salut i poder parlar amb la gent i ajudar-la a resoldre dubtes o amb allò que necessitin.
Li agradaria que li canviessin la funció a dur a terme?
M’agradaria veure casos directament, però estic bé al ministeri i crec que hi seré fins que tota aquesta situació passi.