Ser metge lluny de casa

Tothom té una persona que la considera heroïna, ja sigui fictícia o no. Ara, durant aquest temps excepcional, els professionals de la salut han passat a estar en primera línia de foc per combatre un enemic invisible que està afectant dràsticament arreu. I aquests estan sent els herois de la ciutadania. Persones que estan treballant incansablement per fer front a la situació. Com la Meritxell Lorente, ginecòloga andorrana que treballa a la Rioja, Espanya, un dels països d’Europa que més està patint les conseqüències de la Covid-19.

Fa un mes pràcticament que la rutina de la ginecòloga va fer un gir de 180 graus. Fins i tot ha aparcat, en certa manera, la seva disciplina per estar sota les ordres dels metges de medicina interna. “Hi ha moltíssimes incidències cada dia i els sanitaris també anem caient malalts”, relata Lorente. D’aquesta manera, “han estat necessaris els reforços per part de tots els professionals”.

Abans, però, no era així. Lorente es reunia durant les guàrdies a la cafeteria amb els seus companys. Moments que els servia per parlar de coses professionals i personals. Un cop iniciada la crisi sanitària, en canvi, els van prohibir inclús les reunions entre ells. “La cafeteria es va començar a quedar buida i no ens podíem ajuntar més de tres treballadors.” “Ara anem tots directament als nostres llocs de treball i per informar-nos d’un expedient clínic, per exemple, utilitzem WhatsApp”, relata al Diari.

Incertesa, por i angoixa. Aquestes són les tres sensacions més recurrents dins seu. “Una autèntica muntanya russa”, assegura. “Al principi ens deien que si havíem atès un pacient positiu i no teníem símptomes no hi havia cap problema, que no feia falta fer-se la prova ni aïllar-se.” Més endavant, explica que els van indicar que havien de posar-se guants i mascareta. En general, canvis d’indicacions constants i “no saps fins a quin punt creure’t les coses”, que, a més, han comportat que molts sanitaris també hagin donat positiu a la Covid-19. Com la seva germana, Cristina Lorente, que treballa en el mateix centre hospitalari com a anestesista i que fa dies que està completament aïllada, tot i que ara ja té símptomes lleus.

Tot això ho viu allunyada de casa seva, un fet que també la fa estar més neguitosa per no poder veure els seus familiars, tot i que assegura que està rebent molts missatges de suport i d’escalf “que li creen molta emoció”. I no només del seu cercle pròxim, sinó també de la població que agraeix la tasca de tots els professionals sanitaris, fet que els ajuda, en part, a continuar endavant. “En la nostra feina hi ha una part humana que fa difícil tractar amb un positiu per totes les barreres que hi ha.” En aquest sentit, relata que és complicat veure com els malalts han d’estar sols el major temps possible per no generar una càrrega viral a una altra persona, inclosos familiars, tot i els equips de protecció.

Però més enllà de l’hospital, Lorente, quan arriba a casa, també ha de complir unes pautes molt marcades. A l’entrada de casa deixa les sabates dins d’una capsa de cartó amb una bossa de plàstic que conté lleixiu diluït. El següent pas és treure’s la roba i dipositar-la a la rentadora separada de la resta de pertinences i rentar-la entre 60 i 90 graus de temperatura. Un cop ha fets aquests dos passos, el següent és prendre’s una dutxa sense tocar les coses per evitar el contagi en cas que contingui el virus. Llavors, la seva vida sembla que pot tornar uns instants a la “normalitat”.