Màfies de respiradors

Les dificultats per obtenir el material sanitari per fer front a la pandèmia del coronavirus són enormes. Tots els països afectats, tot el món, demanen el mateix i l’oferta és limitada, per la qual cosa el preu es dispara. Ara bé, en el cas dels respiradors ja no és una qüestió de les regles del mercat, sinó directament de desaprensius que es lucren sense escrúpols de l’emergència mundial. El Govern va encarregar deu ventiladors mecànics a l’inici del confinament que mai van arribar. El preu acordat era de 15.000 euros la unitat. Durant el trajecte el venedor va rebre una oferta de 70.000 euros la peça que sense respectar el compromís inicial va acceptar. Una situació que en diferents variables s’ha repetit prop d’una desena de vegades, víctimes de màfies que s’aprofiten d’un mercat saturat. Això sí, cap vegada el Govern ha perdut diners, perquè la paga i senyal ha estat sempre retornada.

La majoria de comandes desapareixen pel camí i no perquè les operacions es realitzin amb proveïdors dubtosos, ja que hi ha hagut compres que havien rebut l’aval diplomàtic. Com la d’uns ventiladors mecànics que provenien, només sobre el paper, de la Xina, d’on mai no van sortir, en una operació fracassada que també va afectar Espanya. Per això, el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, s’ha mostrat tan cautelós sempre a l’hora d’assegurar quan es disposaria del material encarregat. A banda de la compra al país asiàtic, l’anul·lació s’ha produït en comandes fetes a Espanya i Alemanya, entre d’altres països. No tan sols pel que fa a respiradors, sinó que l’escassetat de material també afecta, tot i que ara comença a baixar la pressió, medicaments, mascaretes o bates impermeables. Amb una compra de tests ràpids fa un parell de setmanes es va produir una situació similar a la dels respiradors. El Govern va avançar la meitat del cost del producte, prop de 40.000 euros, però mai van arribar al país perquè els proveïdors van rebre una oferta molt superior. Un acord que s’havia tancat amb el representant d’una casa comercial europea que, això sí, va tornar tots els diners avançats.

En aquesta conjuntura, trobar canals segurs de subministrament és altament complicat, fet que comporta un increment dels preus. L’última comanda de material sanitari del Govern supera els 2,5 milions d’euros i, tal com va reconèixer Martínez Benazet, s’ha hagut de pagar un sobrepreu. Però s’ha garantit el subministrament i que les adquisicions superin la qualitat exigida.