La connexió que no va ser

El túnel del Port del Rat, que havia d’unir la parròquia d’Ordino amb la vall d’Ausat, va ser, durant prop de tres dècades, una d’aquelles infraestructures que anaven saltant de mandat en mandat i que mai no s’acabaven de fer. Dit d’una altra manera, el que havia de servir per crear un tercer punt d’entrada al país no va veure mai la llum, per més que s’hi van invertir diners tant en obres com en estudis.

Aquest projecte va néixer als volts de l'any 1978; des de la banda andorrana, es va començar a fer les perforacions per poder fer aquesta connexió amb França. De les perforacions del túnel, que havia de connectar la parròquia d'Ordino amb la vall d'Ausat-Vic-de-Sòc, es van fer 200 metres de galeria tècnica i les obres es van aturar. A partir d'aquí, es van donar diferents intents de reactivar l'obra i, fins i tot, durant la dècada dels 90 es va xifrar l'import que podria costar fer els 600 metres restants: 2.000 milions de les antigues pessetes, o el que avui serien 12 milions d'euros, que s'havien de finançar tant des de la part andorrana com des de França.

Des de l’estat francès, es va fins i tot elevar la xifra fins als 2.500 milions i es van iniciar tràmits davant de la Unió Europea per tal que aquesta connexió es pogués construir gràcies a fons europeus. La construcció d’aquesta infraestructura havia d’anar acompanyada de promoció turística a les dues valls que havia d’unir el túnel i ja l’any 1993 una delegació de la part francesa, encapçalada per Bernard Piquemal, es va reunir amb el cònsol major de la parròquia d’Ordino Josep Duró per abordar aquesta realitat. En acabar, Piquemal va expressar que “serà una ruta de lleure que ens aproparà, i al voltant de la qual s'han de desenvolupar unes infraestructures turístiques per acollir-hi els visitants”. Però, amb el pas dels anys, tant des de l'estat francès com l'andorrà es va anar refredant la idea d'aquesta construcció, malgrat que sempre va continuar viva i present en les diferents conteses electorals així com en els diferents governs comunals. Ja l'any 96, el cònsol Duró va traslladar al cap de Govern, Marc Forné, la necessitat de fer la infraestructura per poder continuar fent créixer econòmicament la parròquia. Però, finalment, que per la part francesa no es considerés la infraestructura com a prioritària i no s'abordés de manera ferma i decidida va acabar refredant la part andorrana, que va tancar la porta definitivament al túnel del Port del Rat amb una consulta popular l'abril del 2003. Sota el consolat d'Enric Dolsa, Ordino va votar no a la infraestructura, però amb una abstenció del 73,5%. Des de llavors, la galeria tècnica que es va excavar roman tancada, amb una reixa. Només es pot visitar en activitats guiades especials per aquelles persones que pugen a sopar al restaurant de la Coma i que prèviament ho han contractat. El que als 70 s'albirava com una nova porta d'Andorra cap a França avui només és una gruta en què el pas del temps hi ha deixat la seva empremta, en forma d'estalactites i estalagmites. Una al·legoria del que fa la natura quan un espai queda erm de tota activitat provocada per l'ésser humà.