Contenir el brot a les residències

La gent gran és un dels col·lectius més vulnerables davant la Covid-19. Per aquest motiu, des dels geriàtrics, un dels focus de contagi on la pandèmia està colpejant amb més cruesa, es multipliquen els esforços per contenir el brot. La residència de Sant Vicenç d’Enclar, amb 55 interns d’una mitjana de 86 anys, és una de les que de moment manté a ratlla el virus. “També hi ha un factor de sort. Si a l’inici tens un familiar que arriba portant el coronavirus i resulta que no està detectat no ho pots controlar”, expressa la directora del centre, Marina Duró.

En aquest sentit, segueixen fil per randa els protocols d’actuació i, “si detectem algun símptoma en algun pacient, procedim immediatament al seu aïllament”, declara Duró, que afirma que es van arribar a realitzar dues proves diagnòstiques a padrins que van donar negatiu. No obstant això, l’estat d’ànim després d’un mes de confinament està deixant seqüeles entre la gent de la tercera edat.

“És una llàstima perquè els pacients es ressenten de la manca de presència dels familiars. És un moment difícil per a ells; alguns estan més neguitosos, altres estan més tristos”, sosté la directora del centre. Amb tot, per contrarestar aquest efecte, a Sant Vicenç d’Enclar han augmentat la comunicació a distància a través de videotrucades, tot i les dificultats amb aquells pacients amb un grau de dependència més alt. Així mateix, també han reforçat l’horari de la psicòloga i la terapeuta per evitar que els ancians caiguin en la soledat.

Un cas diferent és el de la residència DomusVi Salita, on malauradament acumulen quasi una vintena de residents i un reguitzell de professionals que han donat positiu, a banda d’un decés. “Les residències no som generadors de virus, sinó que som víctimes d’aquest virus”, recalca el director del centre, Ernest Saiz. “No estem en disposició de poder afirmar que no hi haurà més casos. Però això ni nosaltres ni ningú. El que sí que podem assegurar és que estem adoptant totes les mesures de seguretat i prevenció per als residents i treballadors”, diu Saiz.

Els 91 interns que hi ha a Salita, dels quals 12 estan aïllats a l’Hotel Cèntric sense presentar símptomes i set van retornar al seu domicili amb les seves famílies, “es monitoritzen tant des de la part d’infermeria com des de la part mèdica”, quelcom que comporta intensificar els recursos dels professionals presents.

“La planificació horària s’ha alterat i hi ha algunes persones que potser estan treballant hores de més per suplir aquestes baixes”, assenyala Saiz, que subratlla que per “força major” s’han hagut de suprimir permisos retribuïts i vacances. “És una feina que pot arribar a ser estressant, però la professió t’ha d’agradar i has de saber que estàs atenent persones”, reflexiona.

Sens dubte, el centre sociosanitari d’El Cedre, on fins abans de la crisi vivien 120 ancians, és la institució residencial que més càrrega de pes està assumint, fins al punt de convertir-se en un improvisat hospital de campanya. “Fer del Cedre un espai on centralitzar l’atenció de tots els pacients de centres residencials a Andorra va ser una de les estratègies inicials més ràpides que va adoptar l’equip directiu del SAAS”, afirma la geriatra i coordinadora d’El Cedre, Eva Heras. En aquest sentit, tres de les cinc plantes de l’edifici estan reservades exclusivament per a pacients amb Covid-19.

“Els padrins ho estan vivint amb molta incomprensió. Són grans però mai havien viscut una situació semblant d’aïllament”, explica Heras, que destaca els esforços per tranquil·litzar els familiars a través de videotrucades. Malgrat això, reconeix “l’angoixa” que suposa treballar cada vegada que es diagnostica un nou cas positiu. “Només que hi hagi una persona infectada asimptomàtica és com una espurna que estén la infecció de forma exponencial.” Per aquest motiu, considera que “amb aquesta situació de crisi hem après a viure dia a dia. No podem pensar molt més enllà. L’endemà pot ser completament diferent”.

En el cas particular d’El Cedre, el virus s’ha cobrat la vida de 16 padrins. “El procés de dol d’una pèrdua sempre és molt complicat de gestionar, però en aquest context encara més”, apunta la geriatra. Sobre aquesta qüestió, “perquè no fos tan traumàtic”, comenta que s’ha deixat entrar els familiars, sota condicions de seguretat, per acomiadar-se “d’aquelles persones que estaven en les últimes hores de vida”.

Malgrat aquesta xacra, El Cedre també ha concedit l’alta mèdica a una desena de pacients que van rebre el tractament basat en hidroxicloroquina i azitromicina, el qual també s’està subministrant a dia d’avui a la resta de contagiats. Un fil d’esperança en què s’agafen tots els empleats i voluntaris que “s’estan deixant la pell” mentre vetllen per la salut de les persones ingressades.