Els funcionaris s'oposen a un ERTO
L’ABA creu que les retallades simbòliques no ajudaran i critiquen que hi hagi salaris superiors a les remuneracions dels ministres
La ministra de Funció Pública, Judith Pallarés, es va reunir ahir amb els sindicats de funcionaris –menys l’USdA– per escoltar propostes que ajudin a retallar el pressupost de l’Estat i d’aquesta manera compensar l’enorme esforç econòmic que s’està fent per lluitar contra el coronavirus.
El president de l’Associació de Bombers (ABA) va explicar ahir que els funcionaris no s’oposen frontalment a un ERTO dins de l’administració, però no amb els percentatges que el Govern ha proposat per al sector privat: “No volem un ERTO a l’andorrana, sinó com es fan a Europa, amb una negociació amb els sindicats i amb una reducció salarial que no arriba al 10%, però si els treballadors privats fan l’esforç, nosaltres no ens hi podem negar.”
Tot i això, l’ABA i l’USdA s’oposen a una reducció general i percentual dels salaris, com es va fer en anys anteriors, “que només suposen una retallada simbòlica i gens efectiva per a l’economia, i animem els nostres governants a aplicar mesures que verdaderament siguin efectives”.
Els sindicalistes van expressar a la ministra el seu rebuig que dins de l’administració es paguin salaris desorbitats que superen de molt les retribucions dels ministres –“alguns es disparen, va dir Torra, als 14.000 euros– i es van mostrar crítics amb les despeses destinades a cobrir els honoraris d’advocats externs “quan el Govern disposa d’un gabinet jurídic propi”. Algunes de les propostes són precisament la reducció dels salaris que superen els dels ministres, instaurar un llindar màxim de salari a l’administració i estudiar la supressió dels complements de responsabilitat afegida (CRA), els quals, segons va remarcar el portaveu de l’ABA –que també va parlar en nom de l’USdA– “són bastant quantiosos, fins i tot n’hi ha que superen el salari base”.
Els treballadors també es van mostrar partidaris d’aprimar la plantilla de funcionaris amb prejubilacions i jubilacions dels treballadors més antics, “com van efectuar les entitats bancàries”.
Torra va recordar que en la crisi del 2008 ja se’ls van rebaixar els salaris, perdent poder adquisitiu també amb la supressió de la gestió de l’acompliment i l’aportació a les arques de l’Estat de més de 470 milions d’euros “de les nostres jubilacions, diners que els governs no han aprovisionat”.
A banda dels aspectes que afecten més directament els treballadors públics, des de l’ABA, a través d’un comunicat, es defensa l’adaptació dels edificis administratius en matèria de calefacció i il·luminació de les energies renovables, el canvi de models de les sicavs i patrimonis “per a una major distribució de la riquesa, així com treure una altra emissió de deute públic “a la qual tots els andorrans tinguin accés”.
VOLUNTAT DE DIÀLEG
Per part del sindicat policial CFPA, el seu president, Òsca Garcia, va remarcar que només havia estat una primera presa de contacte amb la ministra, però va subratllar que, a diferència d’altres ocasions, valoren el fet que Pallarés “no ha vingut amb un paquet de mesures disposades a aplicar, sinó a demanar que fem propostes”. Garcia va donar per suposat que legalment no és possible aplicar un ERTO als funcionaris i es va mostrar obert que els treballadors públics també facin un esforç per ajudar a superar l’actual problemàtica a què s’enfronta el país. El CFPA va afirmar que està predisposat a col·laborar i així ho farem en les properes trobades amb la titular de la Funció Pública. Des del Sipaag es va preferir no fer declaracions.
LA CEA VOL RECUPERAR LES HORES NO TREBALLADES FINS AL 2021
El segon paquet de mesures per fer front a la crisi provocada per la Covid-19, que entre d’altres accions regula la figura dels ERTO, ha tingut una bona acollida per part de la patronal. No obstant això, tant la CEA com la Cambra de Comerç són partidaris d’introduir modificacions en la segona llei òmnibus. La CEA va demanar que s’estengui el període per recuperar les hores no treballades fins al 30 d’abril del 2021, en lloc del 31 de desembre de 2020 com preveu el projecte de llei, i sense limitar-les a un 50%. Igualment, la CEA va assenyalar que no s’haurien de limitar les vacances que es podien consumir durant el març i l’abril a un 50% dels dies. A més, el president, Gerard Cadena, va assegurar que en el text legislatiu “trobem a faltar” mesures destinades a garantir la continuïtat de les empreses que “vulguin reprendre l’activitat tan aviat com sigui possible” i que declinin acollir-se als ERTO. Per la seva banda, la Cambra de Comerç va demanar allargar els venciments dels crèdits tous fins a tres anys, ja que va considerar que “només d’aquesta manera les empreses podran recuperar múscul financer”. Quant als ERTO, la Cambra va sostenir que la seva efectivitat dependrà si “representa un incentiu davant el cost alternatiu d’acomiadar o del cost que representa fer front a permisos retribuïts no recuperables”. Per últim, el portaveu de la CEA Micro, Felip Gallardo, va apel·lar a la “simplificació” per acotar les diferents casuístiques que envolten els autònoms, ja que alguns són, alhora, a través d’una SLU, assalariats de la seva pròpia empresa.