Treballadors imprescindibles per seguir funcionant

Veure els carrers del Principat buits crea una sensació estranya que barreja orgull i angoixa al mateix temps. El confinament ha deixat en gairebé res l’activitat del país o com a mínim aquesta és la sensació que es té des de casa. Però el cert és que hi ha molta gent que segueix treballant sense fer soroll i la majoria en condicions molt diferents a les quals estan acostumats perquè els serveis essencials segueixin funcionant. Més enllà de la destacada tasca que estan complint els professionals sanitaris, no ens podem descuidar d’aquells que treballen en farmàcies, supermercats, netejant els carrers, atenent les preguntes de la ciutadania, proveint de connexió a internet, fent de voluntaris, mantenint l’ordre públic i un llarg etcètera. En són molts i se’ls coneix sovint com els herois invisibles. Alguns alcen la veu per explicar-nos com ho fan perquè el que és imprescindible segueixi girant.

Maria Carrizo

Andorra Telecom

Amb un confortable positivisme, la Maria Carrizo despenja el telèfon i abans d’atendre’ns comprova que no hi ha cap trucada d’algun client d’Andorra Telecom a l’espera. Des de fa dies, la Maria ha adaptat un racó de casa seva per atendre les trucades d’atenció al client i ajudar-los a seguir connectats. “La nostra feina ens permet apropar les famílies, especialment la gent més gran”, opina, tot remarcant que són els padrins que viuen sols els que aquests dies tenen més problemes amb les noves tecnologies. Amb orgull fa un repàs d’algunes de les anècdotes d’aquests dies: “Em va trucar un senyor de 100 anys que no sabia configurar l’HDMI de la televisió.” “I què havia de fer?”, es pregunta la Maria, tot afirmant que “no el podia deixar sense televisió tot i que enviar un tècnic a casa seva comportava un risc tant per a ell com per al treballador”. Al final, però, “vaig decidir que si el tècnic no hi podia anar hi aniria jo mateixa!”, bromeja rient. Després d’estudiar-ho, però, un professional va poder arreglar el problema del padrí centenari i van aconseguir “fer menys feixuc el seu confinament”.

Però aquesta no és l’única història que guarda la Maria d’aquests dies. Confessa que en més d’una trucada no ha pogut evitar que les llàgrimes li regalimessin. “Ens truquen avis i àvies que no saben utilitzar el mòbil o que demanen ajuda per descarregar-se WhatsApp. Els acabes apropant a les seves famílies. Les emocions que et provoquen són desorbitades. És felicitat però també tens moments d’angoixa i tristesa i et cauen les llàgrimes”, relata emocionada, conscient que aquests dies també tenen un paper social. “Molta gent truca com si fóssim el 188 i en alguns casos hem hagut de derivar les trucades a la Creu Roja”, indica des de casa seva, on treballa juntament amb les seves dues filles. “Les condicions també han canviat per a nosaltres. Visc amb la meva filla d’11 anys i la gran, de 19. A vegades coincidim amb la petita fent classe, la gran amb algun examen de la universitat i jo treballant.”

Damià Obach

Treballador de Pyrénées

El Damià Obach és el director de l’àrea d’alimentació de Pyrénées i declara que des de l’inici es va donar l’opció a tots els treballadors de decidir si volien o no anar a treballar conscients del risc de contagi que tenen. “La resposta va ser espectacular”, afirma, i especifica que fins i tot persones que treballen en altres sectors del grup que ara estan tancats pel confinament, com són per exemple l’automobilístic o la part de moda, “s’han apuntat a una llista de molta gent per poder col·laborar”. “El personal està realment motivat i a la nit quan acabem el servei fem un aplaudiment entre tots, és molt maco, és la part positiva de tot això”, expressa.

Els treballadors del supermercat tenen clar que la seva feina és essencial i aquests dies intenten ajudar tothom, especialment els més vulnerables. S’han organitzat per equips per seguir donant el servei en cas que algú doni positiu i tenen molta cura amb les mesures de protecció que cal complir, tant pels treballadors com pels clients. A tall d’exemple, el Damià puntualitza que els carros es desinfecten sovint i els treballadors han de canviar-se els guants i s’han de netejar les mans cada dues hores. A més, han intensificat el servei a domicili i prioritzen les comandes per a la gent gran. “Els les lliurem el mateix dia”, assenyala, i manifesta que els padrins “ens ho agraeixen molt, és molt emotiu”. A més, explica que darrerament els comentaris de la gent agraint la seva tasca són “constants”, que els dona força per seguir al peu del canó malgrat el risc de contagi i la por inevitable de portar el virus a casa.

Laura Guitart

Farmacèutica

Un dels sectors que sens dubte estan més exposats al contagi és el farmacèutic. La Laura Guitart confessa que “l’angoixa de contagiar-se tu o passar-ho a les persones que estimes és inevitable”, però comprèn la necessitat de seguir aquests dies al capdavant de la situació. “Tens la incertesa però també tens ganes de treballar, d’ajudar i d’estar allà”, assegura, afegint que “tenim molts missatges de persones que ens donen suport”. “Quan la gent se’n va sempre ens dona ànims i alguns veïns fins i tot ens fan pastissos”, relata agraïda.

Per evitar al màxim l’exposició, s’han organitzat en torns de matí i de tarda, desinfecten sovint les instal·lacions i es comuniquen amb els clients a través d’un vidre per evitar el contacte. Tot i així, indica que quan arriba a casa “deixo les sabates a fora, em trec la roba, la poso a la rentadora i vaig directa a la dutxa”. L’objectiu és clar: reduir al màxim les possibilitats de transportar el virus. Amb la mateixa finalitat, explica que aquests dies reben a la farmàcia moltes trucades de gent que els pregunta si tenen un medicament abans de desplaçar-se i fins i tot han habilitat un servei telemàtic de comandes perquè la recollida sigui més ràpida. També tenen una bona comunicació amb el metge perquè les receptes arribin directament al centre farmacèutic i així s’evitin desplaçaments. “Admiro molt la feina que estan fent els metges i els infermers”, expressa.

Ferran Cortés

Cap del servei d’Higiene

Si hi ha un servei que sempre passa desapercebut però que aquests dies és més que imprescindible és el de neteja. El Ferran Cortés és el cap del servei d’Higiene del comú d’Andorra la Vella i té clar que “tenim una tasca molt important però molt poc agraïda”. Fins i tot aquests dies reconeix que les mostres de suport “són puntuals”, però és sincer en dir que “estem per això i estem contents de fer-ho”. “Volem que aquest virus marxi ja i puguem seguir fent la nostra feina amb normalitat”, sentencia. Com en altres sectors, ells també s’han dividit en dos equips i es van alternant els dies de feina. Bàsicament la seva tasca ara consisteix a “desinfectar” i centren els seus esforços en aquells espais més concorreguts com són les entrades dels supermercats o de les farmàcies. També exposa, però, que tenen feina recollint objectes que deixa la gent malgrat que s’ha donat l’avís de no tirar mobles ni altres objectes fins que duri el confinament. A més, es queixa de la irresponsabilitat d’algunes persones. “Estem en un lloc i ja ens criden perquè anem a netejar en un altre i a vegades ens trobem que la brutícia és provocada.” I com a exemple diu que “hi ha gent que tira menjar als coloms des de les finestres de casa seva i hem de passar diverses vegades a netejar”, pel que demana “civisme i respecte”.

El Ferran és conscient que estan a primera fila i sosté que segueixen escrupolosament els protocols marcats per evitar contagis. A la feina han d’arribar canviats i quan pleguen es canvien la roba per entrar al cotxe nets. I abans d’entrar a casa, igual que ho fa la Laura, es despulla i se’n va directe a la dutxa. Malgrat totes les mesures que segueix al peu de la lletra “sempre fa por infectar la família”. “Ells estan confinats i et preocupa portar tu el virus a casa però també penso que es pot agafar en qualsevol lloc, també quan vas a comprar”, reflexiona.

Mari Martínez

Voluntària a la Creu Roja

La Mari Martínez no havia exercit mai abans com a voluntària però ara que ho ha provat té clar que “repetiré, és com una addicció”. Ella forma part del cos de voluntaris de la Creu Roja i s’encarrega de coordinar l’atenció dels padrins del país, distribuïts en diferents centres i hotels. “Era un motiu de força major”, assegura, tot i que abans d’apuntar-se ho va consultar amb la seva parella. “Ho vam parlar i el que em va fer decidir és pensar que aquests padrins afectats podrien ser també els nostres pares o avis.” La Mari organitza tots aquells serveis que els padrins requereixen, de la perruqueria al fisioterapeuta o les ajudes i tractaments sanitaris i emocionals que necessitin. De voluntaris, explica, n’hi ha amb diferents perfils, des del grup d’estudiants d’infermeria fins a gent que simplement “ha sospesat pros i els contres d’apuntar-se i ha volgut ajudar”, tal com també va fer ella.

Sergi Medina

Sotsoficial de policia

El cos de policia també ha adaptat la seva manera de procedir arran de la pandèmia. Els protocols i les mesures de seguretat i d’higiene s’han extremat i les tasques dels agents s’han redistribuït per donar resposta a la crisi actual. “Estem molt exposats, estem cada dia al carrer fent tasques de control dels comerços, de les farmàcies, de les benzineres...”, indica el sotsoficial de la policia Sergi Medina, sense dissimular que això també comporta una part de “nerviosisme” per part dels agents del cos per la possibilitat de contagi. En els darrers dies, el cos ha vist com creixia la implicació de la ciutadania, que s’ha convertit en vigilant des del balcó. “Rebem molts requeriments d’urgències al telèfon indicant-nos que hi ha gent que no és solidària”, comenta, tot i assegurar que les persones que se salten el confinament són una minoria. Els agents de policia també senten com la seva feina és imprescindible aquests dies amb la resposta de la població. “La gent està satisfeta i agraïda per la tasca que fem”, afirma Medina.

Joan Poza

Hotel Golden Tulip

El Joan Poza dirigeix l’hotel Golden Tulip d’Escaldes-Engordany des de fa tres anys i en fa més d’una vintena que es dedica al sector de l’hostaleria. Confessa, però, que mai s’hauria imaginat que acabaria al capdavant d’un hotel que funciona ara mateix com a segona residència d’avis. “Recordaré sempre aquest moment, estem vivint una situació excepcional i ara és el moment per ajudar i per ser més persona que mai”, diu emocionat, tot remarcant que la propietat de l’hotel va decidir des de l’inici posar les instal·lacions a disposició del Govern per si calien llits. “Ens van demanar si ens semblava bé i la veritat és que tot i la por que hi havia sobretot al principi tothom es va mostrar disposat a ajudar”, recorda. Cada quinze dies canvien l’equip que està a les instal·lacions de l’hotel per minimitzar els riscos i segueixen escrupolosament el protocol marcat amb els padrins per garantir la seva seguretat. “La resposta de tots els treballadors va ser molt bona i en general tots van voler seguir treballant tot i que se’ls va donar llibertat per decidir. Fins i tot hem hagut de dir a gent que no perquè ells també eren un factor de risc per l’edat o per altres casuístiques”, relata.

Malgrat l’heroïcitat del moment i la gran solidaritat que aplaudeix en tots els empleats, el Joan reconeix que el futur genera “nerviosisme” amb els treballadors, que són conscients que seran el sector més afectat per la crisi econòmica que s’inicia, però assegura que ja treballen en un pla per després de la crisi i els envia un missatge: “Farem tot el possible per mantenir la plantilla.”