Jover augura un dèficit de 179 milions el 2020

El Govern preveu que la crisi provocarà un endeutament que sobrepassarà el 50% del PIB

Jover augura un dèficit de 179 milions el 2020SFG / JAVILADOT

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La crisi sanitària provocada per la Covid-19 ha obligat a reajustar de dalt a baix els càlculs financers que el Govern tenia previstos per al pressupost d’enguany. En aquest sentit, el ministre portaveu, Eric Jover, va anunciar ahir que la projecció de dèficit per al 2020 serà de 179 milions d’euros, quan inicialment s’havia fixat en 23 milions. Dit en altres paraules, l’endeutament de l’Estat passarà del 33,7% al 51% del PIB.

D’aquesta manera, el ministre va reconèixer que s’incompliria el límit d’un 40% endeutament del PIB, que regula la coneguda com a Llei de la regla d’or, fins almenys el 2025, on es preveu que el deute de l’Estat sigui del 39,5%. “És una decisió molt difícil de prendre, però és l’esforç que ens tocava fer pel compromís amb el nostre teixit econòmic”, va pronunciar Jover en roda de premsa.

Així mateix, el ministre portaveu va explicar que es produirà una caiguda d’uns 50 milions d’euros de la partida de previsions d’ingressos. “Hi haurà diferents figures impositives que evidentment es veuran fortament reduïdes”, va afegir. Pel que fa al capítol de despeses, Jover va afirmar que aquestes s’elevaran a 544 milions d’euros, que suposa un increment de 144 milions dels previstos inicialment.

Per mitigar els números vermells, el portaveu de l’executiu va sostenir que s’agafaran 30 milions d’euros provinents de les reserves de les parapúbliques, concretament 20 milions en el cas d’Andorra Telecom i 10 milions en el cas de FEDA. A més, Jover va destacar que entre les “rebaixes” del pressupost figura la disminució d’inversions “no prioritàries” en 17 milions d’euros i la reducció de les despeses de funcionament del Govern en set milions, a col·lació amb la retallada dels salaris de les administracions públiques.

Per prendre dimensió de l’impacte que genera la injecció econòmica en les arques públiques, el ministre va detallar que els dos paquets de mesures activats pel Govern sumen 416 milions d’euros, una xifra que s’acosta als 427 milions d’euros que l’Estat tenia previst ingressar enguany. “Això suposa que gairebé el cent per cent del pressupost de l’Estat l’hem desbloquejat per ajudar el nostre teixit econòmic”, va destacar Jover.

D’aquests 416 milions d’euros, el ministre va concretar que 154 es corresponen al primer paquet de mesures, mentre que els 249 restants equivalen a la segona llei òmnibus que ahir va entrar a tràmit parlamentari. Així doncs, quant als crèdits tous, destinats a cobrir les despeses de funcionament i refinançament, Jover va sostenir que les entitats bancàries posaran a disposició un nou ajut per valor de 100 milions d’euros.

Respecte als ajuts econòmics directes a empreses i autònoms, aquests seran de 130 milions d’euros en la seva segona fase. En aquesta línia, les societats públiques rebran dos milions d’euros, les despeses sanitàries es cobriran amb 17 milions d’euros i els ajornaments fiscals suposaran 13 milions.

Per la seva banda, el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, va apuntar en la compareixença d’ahir al vespre que el segon paquet de mesures “té com a finalitat garantir l’estat del benestar. Per garantir la continuïtat de les empreses hem de protegir la massa salarial del país. S’ha assumit aquest endeutament per no deixar ningú enrere”, va concloure.

LA REDUCCIÓ DE LA JORNADA LABORAL NO PODRÀ SER SUPERIOR AL 75%

D’altra banda, el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, va aprofundir ahir en roda de premsa en les implicacions tant de la reducció de la jornada laboral com en la suspensió temporal dels contractes de treball. En aquest sentit, Gallardo va assegurar que la reducció de la jornada laboral no podrà ser superior al 75%. Com en el cas dels ERTO, l’aplicació serà a partir de l’1 de maig del 2020 i es podrà activar fins als 180 dies naturals posteriors a la fi de la situació de l’emergència sanitària. I, com a màxim, es podrà allargar qualsevol de les dues casuístiques fins al 31 de desembre del 2020. Pel que fa a les empreses que s’hi podran acollir, el ministre va assenyalar que s’hi podran adherir les que hagin suspès la seva activitat tant obligatòriament com voluntàriament, les que estiguin sotmeses a un règim de guàrdia o permanència, les que estiguin obertes però demostrin una davallada en la seva xifra de negoci igual o superior al 50% o que justifiquin que la reducció de la xifra de negoci posa en perill la viabilitat de l’empresa. Quedaran excloses aquelles activitats centrades en la temporada d’hivern. A més, basant-se en el principi de corresponsabilitat i de proporcionalitat en funció de la graella salarial, Gallardo va garantir que els treballadors que percebin el salari mínim (1.083) mantindran intacta la seva remuneració. En el cas del salari base (1.500) es preservarà el 91% del sou, amb el salari mitjà (2.129), el 80% del sou, i en el cas del doble del salari mitjà (4.258), el 55%.

tracking