El TS confirma l'arxivament de la querella contra Alberca per tortures

La sala penal del Tribunal Superior de Justícia (TS) ha desestimat el recurs d’apel·lació presentat per l’advocada de l’exgestor de BPA Sergi Fernández contra l’arxivament de la querella que va instar perquè s’investigués el fiscal general, Alfons Alberca, i el cap de la unitat d’investigació criminal de la policia, Jaume Antich, com a presumptes autors d’un delicte de tortura, coaccions i amenaces condicionals a l’empresari valencià Rafael Pallardó. La querella, que va ser arxivada per la magistrada del Tribunal de Corts Canòlic Mingorance, també demanava que s’investigués un presumpte delicte de prevaricació d’autoritat o funcionari.

Fernández està imputat en la causa primera de BPA, el conegut com a cas Gao Ping, i Pallardó és un dels testimonis clau del sumari d’un judici ara mateix suspès en espera de la resolució de les qüestions prèvies. L’objectiu del querellant, representat per l’advocada Anna Solé, era que, en el cas que s’hagués demostrat que Pallardó va declarar coaccionat davant les autoritats andorranes, s’eliminessin de la causa les seves paraules i una agenda on l’empresari apuntava les anomenades compensacions de BPA i que són la base en què es fonamenta la causa Gao Ping.

Acceptació de la querella

El recurs demanant l’acceptació de la querella presentat per Solé es basava en tres arguments. Un, que l’arxivament lesionava el dret a un procés degut, a la tutela judicial efectiva i a un jutge imparcial i predeterminat per la llei del seu client, pel fet que Mingorance “fa ús de raonaments i elements fàctics per a poder motivar la seva resolució de rebuig de querella que en cap cas es poden extreure del contingut de la mateixa, sinó del coneixement previ que la magistrada ha tingut del procediment penal qüestionant aquesta part la seva imparcialitat”.

L’advocada es refereix al fet que Mingorance, en qualitat de batlle, va ser la instructora del cas Gao Ping i, en conseqüència, la que va acceptar com a bones les declaracions de Pallardó i l’agenda on l’empresari apuntava les compensacions realitzades a BPA.

El segon argument volia justificar que Fernández sí que té legitimació per presentar la querella –cal recordar que Pallardó ha desmentit haver declarat sota tortures i amenaces tot i que en un primer moment ho va insinuar–, ja que “s’ha vist greument perjudicat en totes les esferes personals de la seva vida per la causa penal esmentada i en cas contrari s’estaria vulnerant el seu dret d’accés a la jurisdicció i a la tutela efectiva”.

Per últim, demanaven l’acceptació de la querella perquè “s’ha arxivat sense practicar les diligències d’investigació necessàries per esclarir els fets, i que la resolució impugnada pateix d’incongruència respecte als fets denunciats”. Una querella a la qual tant els advocats d’Alberca i Antich com el ministeri públic es van mostrar contraris que fos acceptada i, en conseqüència, van demanar al TS la desestimació del recurs.

Fonaments del superior

Els tres magistrats de la sala penal del Superior han refusat la querella que es va haver de presentar davant del Tribunal de Corts en ser el fiscal general una persona aforada. Una decisió que encara pot ser recorreguda al Constitucional si la representació legal de l’exgestor de BPA considera que s’han vulnerat els drets fonamentals dels seu client.

Respecte a l’argument de Solà sobre la imparcialitat de Mingorance, el Superior indica que aquestes “al·legacions són merament testimonials i jurídicament innòcues, el que fa que no sigui necessari el seu examen”. Afegeix que la part recurrent va tenir des del primer moment coneixement de la designació de la magistrada per resoldre la querella i no va formular l’oportuna recusació contra ella, malgrat saber que havia instruït la denominada causa BPA en la qual està processat el senyor Fernández. Recorda que va ser després del rebuig de la querella quan l’advocada va formular la recusació contra la magistrada per considerar que tenia interès directe en l’assumpte. Un incident de recusació que no va ser admès per extemporani.

Els magistrats també indiquen que quan Pallardó va declarar primer davant la batlle i després davant la policia mai va manifestar “res respecte a l’absència de voluntarietat en la seva emissió”. Igualment recorden que les il·legalitats denunciades per la part recurrent (les presumptes tortures psicològiques i amenaces d’Alberca i Antich) per a l’obtenció d’una determinada declaració de l’empresari que impliqués directament responsables de BPA en el delicte de blanqueig de capitals, van ser denunciades per aquell quan ja havia acabat la instrucció de la causa i el procediment se seguia al Tribunal de Corts.

Per últim, indiquen que el pretès interès de la magistrada en no admetre la querella per no haver d’investigar la possible validesa de les proves que va tenir en compte per acordar la incoació del sumari no deixa de ser una mera suposició [del recurrent] que es fonamenta en un desig no constatat de mantenir la validesa de la instrucció, malgrat que puguin existir indicis de il·licitud en l’obtenció d’aquelles proves que no té.

Malgrat que el TS considera que Fernández té legitimació per presentar la querella, acaba desestimant el recurs perquè els fets relatats en la mateixa no tenen prou versemblança per justificar la seva investigació i l’obertura d’un procediment judicial contra els querellats, ja que la possibilitat que s’haguessin produït no resulta avalada per cap element probatori mínimament consistent, condició que no té una declaració escrita de la presumpte víctima dels fets delictius, que no ha exercit cap acció penal per a la seva persecució. L’escrit finalitza dient que la querella “està correctament rebutjada”.