El TS manté a la presó un jove que diu que no alliberar-lo pot ser una “pena de mort”

La sala penal del Tribunal Superior de Justícia ha desestimat el recurs d’apel·lació presentat per l’advocada d’un jove condemnat a cinc anys de presó per un delicte major continuat de tràfic de marihuana en la modalitat de introducció i venda en gran quantitat i de cessió a menors. La lletrada demanava que es deixés sense efecte un aute dictat el març per la Batllia que desestimava la petició del jove de poder complir la pena de presó al seu domicili per motius humanitaris.

L’advocada considerava que mantenir l’home a la presó vulnerava els drets fonamentals del seu client, que té una malaltia cardíaca. Segons el recurrent, la negativa de la Batllia a l’arrest domiciliari monitorat “ha obviat tots i cadascun dels informes mèdics obrant en autes i que romandre en presó suposa per al meu client un increment de la seva ansietat i estrès, fet que suposa un risc per a la seva cardiopatia i un increment dels risc vital, puix en el cas que ens ocupa la pena de presó pot arribar a comportar-li una pena de mort”.

La fiscalia es va oposar a la petició ja que la substitució de la pena de presó ferma per la d’arrest domiciliari amb control monitorat no compleix els requisits establerts a l’article 210 del Codi de procediment penal, ja que va ser condemnat per un delicte contra la salut pública que no permet aquesta substitució i per tant ha de ser denegada. Igualment, el ministeri públic recorda que la malaltia és prèvia als seus fets delictius i ja va ser avaluada i presa en consideració tant per Corts com pel Superior en el moment de dictar sentència i de fixar una pena adequada a la gravetat dels fets i a les seves circumstàncies personals. “[El processat] coneixia perfectament les conseqüències de la seva malaltia com dels actes criminals que cometia”, assenyala la fiscalia.

El recurs, segons els magistrats, s’ha de desestimar perquè “no considerem que el manteniment de l’empresonament vulneri el dret a la seva vida ni molt menys suposi una condemna a la pena de mort, apreciació que només es pot entendre realitzada per la lletrada recurrent des de l’apassionament en la defensa dels interessos del seu client”.

La sala recorda que la salut del processat no ha empitjorat des que és a la presó –va ser condemnat el març del 2019– i que l’intern rep al centre penitenciari tractament per a les seves patologies físiques i psíquiques, i que per al seu trastorn ansiós rep tractament farmacològic que està dirigit a rebaixar la simptomatologia ansiosa i a reduir o eliminar la seva possible influència en la patologia cardíaca. Finalitzen dient que “no s’ha produït la denunciada vulneració del dret a la vida i a la seva protecció”.