“Vaig perdre l'olfacte i el gust”

Els símptomes han estat lleugers però han durat molt, entre tres setmanes i un mes.” Així resumeix Maria Àngels Aché la seva vivència amb la Covid-19 quan tot just comença a recuperar-se. La Maria Àngels va ser una de les primeres infectades del país i qualifica el virus de “fort i resistent”. “A vegades es compara amb una grip però una grip dura uns deu dies i aquest virus m’ha costat molt que marxi”, remarca. Va començar a tenir símptomes just abans del tancament de les escoles, divendres 13 de març. “De fet, dijous ja no vaig anar a treballar perquè vaig tenir com un sisè sentit que em va dir que era millor no fer-ho”, recorda d’aquell moment en què tot just “començàvem a sentir a parlar de la malaltia”. “Si no hagués estat per la informació que teníem, segurament m’hauria quedat a casa i ja està, perquè al principi sentíem el que passava a la Xina i ens ho preníem com si no ens hagués d’afectar”, confessa.

“Em vaig aixecar amb mal al cos i tenia mal de panxa”, explica, tot remarcant que aquestes característiques no responien ben bé als símptomes que es descrivien al principi. El que més va sorprendre la Maria Àngels, però, va arribar al cap d’un parell de dies, quan de cop “vaig perdre l’olfacte i el gust”. “Estava netejant amb productes que normalment són forts com el lleixiu i de cop no en sentia l’olor”, recorda, i afegeix que en el cas del gust “tot just sabia el que menjava si el sabor era fort”. Malgrat que aquests símptomes al principi no estaven reconeguts com a conseqüència del coronavirus i que en cap moment va tenir tos important ni febre, la Maria Àngels va tenir clar que passava alguna cosa. Per això, juntament amb el fet que es dedica al món de l’educació i que havia estat en contacte amb gent que va donar positiu, va decidir trucar al 116. Un equip de professionals sanitaris va anar a casa seva a fer-li la prova i al cap d’un dia i mig la van informar que era positiva.

A partir d’aquí li van fer un seguiment constant: calia que es revisés la temperatura dos cops al dia i enviés les dades al ministeri de Salut, i cada tres o quatre dies un professional sanitari seguia la seva evolució. “Van ser molt atents sempre i molt servicials”, destaca sobre els professionals sanitaris.

La Maria Àngels viu amb els dos fills, un de 17 anys i un de 12. “A ells no els van fer la prova però amb molta probabilitat també l’han passat”, indica, tot i que assegura que “gairebé no han tingut símptomes”. El gran, diu, “una mica de tos, i el petit “malestar i mal de panxa”. “Eren símptomes lleus als quals no hauríem fet cas si no haguéssim sabut que hi havia el coronavirus i que jo era positiva”, afirma.

Malgrat tot, ha seguit treballant des de casa sempre que el seu estat de salut ho ha permès. A més de treballar en el món de l’educació, també és consellera al comú de Sant Julià i voluntària de la Creu Roja. La darrera sessió comunal la va seguir telemàticament, com molts dels seus companys. Però el que li sap mes greu és que li van demanar ajuda de la Creu Roja per atendre el 188 i “no ho he pogut fer”.

En total, ha estat un mes totalment aïllada. Les compres necessàries les han fet en línia i destaca que el més estrany ha sigut no poder veure la família malgrat que la seva mare viu al pis de sota. Dilluns passat va ser el primer dia que va sortir al carrer d’ençà de la malaltia i el que més la va sorprendre és veure la gent amb mascareta. “No veure les emocions de la gent provoca tristesa”, reconeix, però fa una crida a la tranquil·litat i a ser positius. “Tot passara”, conclou.