Aprendre música en línia

La cultura, aquell gran món, moltes vegades oblidat per la societat i fins i tot menystingut. I ara, en canvi, apareix a primera línia de foc com a mètode vitamínic que ajuda a pujar els ànims de la gent. En situacions normals segurament aquella melodia que no li prestàvem atenció s’ha convertit en una font d’inspiració i que, a més a més, ens fa aflorar els sentiments. O aquella lectura oblidada a l’últim calaix de l’escriptori de casa i que ara la repesquem amb més ànsia de quan la vam comprar o ens la van regalar. Sigui com sigui, la cultura continua més viva que mai i a moltes llars els infants estan aprofitant per fer manualitats i aquells que estudien música, per aprendre noves cançons, perfeccionar la seva tècnica, etc.

Per aquest motiu, des de l’Institut de música han continuat amb les seves classes de manera telemàtica. “Hi ha molts alumnes menors i hi ha molta bona predisposició per part dels alumnes i les famílies que faciliten la tasca a l’hora de fer la classe”, explica Jan Cartes, cap de l’àrea de cultura del comú de la capital. “Poder continuar amb les classes ha permès que els infants tinguin certa rutina i això com a pare s’ha agraït molt.”

Orquestes i activitats col·lectives són les que s’han vist alterades. Cartes assegura que és molt difícil organitzar una trentena d’alumnes perquè vagin a l’hora. Així, que els professors han hagut d’adaptar les classes d’una manera diferent.

A través de correus electrònics, Whatsapps o videotrucades. Aquests són els tres mètodes que utilitzen bàsicament. Jordi Albelda, professor de violí del centre, explica que la primera setmana en què es va decidir iniciar el confinament, hi va haver incertesa per part de tot el professorat, com també de les famílies. Ara, en canvi, assegura que han aconseguit adaptar-se i fins i tot que “molts alumnes estan més concentrats pel fet que es veuen a través de la pantalla”.

“Els pares són professors i els infants aprenen coses noves, com per exemple que els més petits aprenguin a afinar l’instrument”, explica. “El professor moltes vegades afina directament el violí.” En canvi,ara, és necessari que expliqui com ha de posar la mà, els dits... és tot més complex” relata Albelda. Per això, juntament amb l’ajuda dels pares, compta amb un seguit de documents que els alumnes poden seguir aprenent. És evident que les capacitats d’una persona de tres anys i una de quinze són diferents, però tot i així diu que hi ha processos metodològics que són iguals. I això, en part, és gràcies alseu gran aliat, internet, ja que malgrat que la qualitat del so i vídeo no pugui ser comparable amb la realitat, les classes es poden seguir satisfactòriament. A més, Albelda explica que compta amb una gran quanitat de material que permet fer les lliçons més dinàmiques o inclús amb explicacions d’altres professors.

Més enllà de les classes la seva feina s’ha convertit més que mai en una tasca pedagògica i psicològica. Els infants necessiten fer activitats que els portin a mons imaginatius i que els evadeixen de la realitat de conviure tancat en una casa. A més, al·lega que també precisen escoltar veus que vinguin de l’exterior, sobretot els més petits. I per fer-ho possible ha estat necessari adaptar els horaris per tal que tothom pugui tenir el seu moment per estudiar les peces musicals. “Dins d’aquesta situació haurem aconseguit un aprenentatge en tots els àmbits, ara mateix molts pares ens diuen que agraeixen haver apuntat a música als fills.” Una afirmació que demostra la importancia de la cultura en la nostra societat.