Una sèrie d'errors humans del pilot van causar l'accident de Sallagosa

Una sèrie d’errors humans del pilot van causar l’accident d’avió que el 13 de juny de l’any passat va acabar amb la vida de l’home que comandava l’aparell, un resident de nacionalitat francesa de 55 anys, i del copilot, un home espanyol de 25 anys resident a Tolosa, enginyer i treballador en una empresa d’aviació radicada a la capital occitana. L’accident es va produir quan l’avió es va estavellar contra un turó situat entre les localitats ceretanes de Sallagosa i Estavar, a la Catalunya del Nord, prop de Llívia.

L’oficina d’investigacions i anàlisis per a la seguretat de l’avió civil francesa (BEA) va finalitzar la setmana passada l’informe sobre l’accident en què conclou que van ser els errors del resident andorrà François Guillen els que van provocar que l’avió, un Cessna 172 RG, s’estavellés contra el turó. A conseqüència del xoc l’aparell es va incendiar fet que va provocar la mort dels dos ocupants. L’accident es va produir cap a les tres de la tarda quan el pilot estava realitzant una maniobra a l’aeròdrom de Santa Llocaia, molt a prop del lloc dels fets.

L’informe indica que, després de sortir de l’aeròdrom de Muret-Lherm cap a dos quarts de tres de la tarda, el pilot es va dirigir cap al de Santa Llocaia i va anunciar que realitzaria un reconeixement vertical de les instal·lacions a 6.000 peus d’alçada. A continuació va explicar que faria una maniobra d’aterratge i enlairament a la pista 7 de l’aeròdrom. Després que l’aeronau toqués el terra, el pilot va aplicar potència al motor per fer l’enlairament. En aquell moment l’aparell va tocar uns arbres que hi ha al final de la pista i el pilot va anunciar per ràdio que tenia problemes d’alimentació. Poc després, l’aeronau va fer un gir a l’esquerra, el pilot va perdre el control de l’avió que va entrar en contacte amb el terra i immediatament es va incendiar.

Tres factors contributius

La BEA assenyala fins a tres factors que van contribuir al fatal accident, tots tres imputables al pilot. El primer és que no va tenir en compte les condicions del dia per a la maniobra d’enlairament que va realitzar a la pista 7 de l’aeròdrom. El segon va ser la poca experiència i pràctica que tenia el pilot respecte a l’aeròdrom i les seves particularitats. I el tercer va ser la decisió que va prendre el pilot de realitzar la maniobra d’aterratge i enlairament a la pista 7, tot i que les instruccions de l’aeròdrom ho prohibeixen.

Les conclusions de l’informe indiquen que el pilot no estava qualificat per dur a terme un vol cap a un aeròdrom de muntanya com és el de Santa Llocaia, situat a 1.320 metres d’alçada. Guillen, que residia a Andorra la Vella i era el propietari de l’avió sinistrat, era titular d’una llicència de pilot privat de vol aconseguida el setembre del 2018. Havia totalitzat poc més de 200 hores de vol, un centenar de les quals com a comandant de l’aeronau. No disposava de qualificació de pilot de muntanya, un requisit indispensable per utilitzar l’aeròdrom.

Per aterrar a Santa Llocaia també es imprescindible comptar amb 100 hores de vol i haver estat comandant d’una nau almenys durant els dotze mesos anteriors a fer ús de l’aeròdrom. A més, es demana haver realitzat un reconeixement de la zona durant els últims tres mesos en companyia d’un instructor de muntanya.

Segons la investigació, Guillen havia volat fins a Santa Llocaia i aterrat a l’aeròdrom tres vegades amb un instructor de muntanya base. El pilot havia obtingut d’aquesta manera l’autorització d’utilització de la infraestructura. Tot i això, l’informe indica que no havia tornat a l’aeròdrom fins el moment de l’accident.

L’informe assenyala que quan el pilot es va enlairar durant la maniobra a la pista 7, l’aeronau, “molt probablement”, va entrar “en la zona crítica del segon règim”, que va afectar el rendiment del motor de l’aparell. “El pilot probablement va interpretar el rendiment insuficient d’enlairament com a signe d’una pèrdua de potència del motor”, indica l’informe, que afegeix que “els obstacles que envoltaven l’aeròdrom el van portar, sens dubte, a girar a l’esquerra de la vall”. Finalitza indicant que “el pilot va perdre el control de l’avió durant aquesta maniobra”.

Respecte a l’aeronau, el Cessna 172 RG va ser adquirit per la víctima el febrer del 2019, després que l’aparell efectués una revisió de manteniment de 50 hores el mes anterior. L’última revisió va ser al maig i de 100 hores. L’aeronau va volar aproximadament vint hores entre aquesta revisió i el vol de l’accident.