Espanya ordena el sobreseïment de la querella de Montané a Inda i 'Ok Diario'

El jutjat d’instrucció número 36 de Madrid ha ordenat el sobreseïment de la querella que l’empresari Gilbert Montané va interposar contra el director del digital espanyol Ok Diario, Eduardo Inda, i els periodistes que van signar una informació en què s’assegurava que l’excap de Govern, Toni Martí, havia cobrat comissions il·legals per adjudicar el casino a Jocs SA, del qual l’andorrà és un dels socis. La querella, interposada per la via penal, també es va presentar contra la societat editora del diari digital, Dos Mil Palabras SL.

En la resolució dictada el passat 14 d’abril a la qual ha tingut accés el Diari, es decreta el sobresïment de la querella en considerar la jutge que “els fets no són constitutius d’infracció penal”. L’aute afegeix que “els possibles perjudicis patits pel querellant arran la publicació dels articles citats s’han de fer valer, en el seu cas, per la via processal corresponent, que no és la penal sinó la civil”. Montané té previst acudir a la via civil per reclamar una indemnització a Inda i Ok Diario per les informacions que van publicar.

El 4 i 5 de febrer de l’any passat el digital va publicar diverses informacions en què acusaven l’empresari d’haver subornat Martí. L’acusació només es basa en el fet que l’exparella de Montané hauria explicat aquests fets a un detectiu que al seu temps ho va explicar a un tercer, que hauria gravat aquesta última conversa. Aquesta conversa és la que va fer servir Ok Diario per publicar la informació i el mateix detectiu va dir poc després que la veu que se sentia no era la seva.

Ok Diario es va retractar dies després en un article anomenat Gilbert Montané dice que “nunca he sobornado” al presidente de Andorra. Al mateix s’explicava que Montané mai havia subornat el cap de Govern “ni amb anterioritat ni posterioritat al procés d’adjudicació del casino”. També s’afirmava que Montané no va mantenir trobades amb Martí a l’Hotel Andorra Park d’Andorra la Vella i que l’empresari no va pagar “ni el cap de Govern andorrà, ni cap altra persona, quantitat alguna per a l’adjudicació de la construcció i explotació del casino”.

Malgrat la rectificació, Montané va mantenir la querella, en què demanava presó per a Inda i una multa de 50.000 euros, amb l’objectiu d’arribar al fons per saber qui va tramar la “injúria” que ell havia subornat Martí.

Raonaments jurídics

La querella, que va ser admesa a tràmit el 8 de gener passat després que es rectifiqués un aute que la desestimava dictat per l’audiència provincial de Madrid el 25 de novembre del 2019, ha estat sobreseïda després de la pràctica de les diligències d’instrucció.

L’aute recorda que la motivació del querellant per accionar penalment contra els querellats deriva de la publicació dels articles que al diari digital Ok Diari van signar els periodistes Miguel A.Ruiz i Manuel Cerdán els dies 4 i 5 de febrer de 2019, sota els títols Una grabación revela que el presidente de Andorra cobró comisiones ilegales por un casino, Es una mujer que no se inventaría algo así, el dinero se lo daba todo en efectivo, Se ven dos o tres veces al mes en un hotel y Gilbert paga a Martín para conseguir el casino, El detective sobre el promotor del casino: Tiene una amante brasileña con la que se ha ido a Punta Cana i La aventura amorosa de un empresario del juego y una brasileña pone en jaque al presidente de Andorra.

A la querella, Montané, després de sostenir la total falsedat dels fets que es relataven, entenia que els querellats no van contrastar la veracitat de la font de la qual suposadament la extreien i això malgrat que el contingut d’aquesta era especialment sensible i de suficient entitat com per aplicar la màxima diligència abans de la publicació.

Recordava que els querellats es van limitar a transcriure fragments d’un enregistrament al qual havien tingut accés afegint a aquestes transcripcions opinions personals que potenciaven les imputacions a l’empresari, que indicava que no es trobava investigat per cap procediment penal derivat dels fets que es relaten.

La magistrada assenyala a l’aute que els articles no concòrren en el fet delictiu de calúmnies. I no ho són perquè el querellant no els imputa haver publicat uns fets falsos coneixent la seva falsedat i amb ànim difamatori i tampoc se’ls retreu haver actuat amb manifest menyspreu cap a la veritat, sinó no haver actuat amb la diligència deguda abans de procedir a la seva publicació i no haver contrastat la font degudament.

No obstant això, “ni tan sols aquesta manca de diligència s’aprecia, ja que darrere de la redacció i posterior publicació dels articles que es qüestionen hi va haver una investigació periodística que va portar els seus autors i el director de la publicació a la creença que el que es publicava era una informació sòlida i contrastada”.