L'art tancat a casa

Aquests dies curiosament no tinc la capacitat per escriure.” “És com si el món de la imaginació s’hagués quedat estancat.” Aquestes són algunes de les afirmacions que diferents artistes coneguts als país expressen amb inquietud. La pandèmia del coronaviurs els afecta directament en la seva creació, ja sigui perquè es veuen limitats a conviure en espais reduits, perquè no poden explorar una altra vegada el món exterior, o bé perquè necessiten cuidar dels seus familiars, siguin infants o persones grans. Sigui com sigui, la cultura del país i d’arreu està vivint uns moments molt complicats. Els escenaris i les llibreries estan plenes de records viscuts fins fa un mes i ara, esperen tornar-se a omplir de coneixement al més aviat possible.

Però no tot és negatiu. També veient com a través de les xarxes socials i les plataformes digitals molts escriptors, pintors, músics, ballarins, etc. preparen com formiguetes tancades en el seu nucli projectes i iniciatives molt innovadores i que segurament en una situació normal no haurien sortit mai a la llum. Així, sembla que el què per uns està sent una aturada permanent de la seva maquinària del pensament, a d’altres els ha donat una oportunitat de reflexió constant que els ha fet aflorar les seves capacitats.

Realitat o ficció?

Literatura

“Soc incapaç d’escriure. El no poder veure paisatges i trobant-me en una situació de tancament, les imatges és com si s’esborressin”, relata la poetessa Teresa Colom. Ella és una de moltes escriptores que aquests dies els viu en família i que la seva creació s’ha vist limitada per les parets de la casa. “És molt estrany tot plegat. La situació és tan insòlita que la realitat supera la ficció.” Al principi del confinament va participar a la iniciativa Poeta de guàrdia a través de les xarxes socials, en què diversos autors expressen les seves creacions en format vídeo. “Va ser una poesia puntual per relatar com em sentia, però ara mateix em preocupen més les conseqüències que tindrà la realitat que crear una ficció de tot això.” A més, Colom al·lega que no està vivint el confinament sola, sinó amb el seu marit i el seu fill, a qui té com a prioritats. Amb això creu que no podrà continuar escrivint fins que almenys la crisi sanitària no hagi passat.

Ella, però, no és l’única. L’autora urgellenca Laura Casanovas, aquests dies també viu amb la seva família en un petit poblet rural amb molt poques cases. Allà, explica que aprofita totes les estones lliures per “repescar” lectures que tenia abandonades. “És una manera de transportar-me a nous paisatges i a altres móns llunyans d’aquesta situació”. Com en el cas de Colom, asegura que està patint un “bloqueig” que l’impedeix poder crear ficció. “Necessito tenir imputs de la realitat per tenir inspiració i ara mateix això és impossible.”

També l’escriptor Albert Salvadó assegura que el confinament li està servint per viure moments amb el seu cercle proper. “Justament el dia que començava el confinament tenia la família a casa i ara estem convivint nou persones i estic ben entretingut”. “Tinc un projecte mig començat des d’abans de la pandèmia però crec que ara mateix no serà el moment de finalitzar-lo. Vull aprofitar d’estar amb els meus néts.”

Cercar la puresa

Música

La música, com qualsevol disciplina artística, també viu moments excepcionals. La pianista i professora a l’Institut de música Míriam Manubens aquests dies busca la perfecció i la puresa del so. “Estic aprofitant per repescar obres que m’han agradat per poder tornar-les a redescorbrir.” També estudia algunes composicions que fins ara no havia tingut temps, com les variacions Goldberg de J.S. Bach.

“El ritme vertiginós que portàvem cada dia ha quedat aturat i ara aquests moments et donen molta intimitat i tranquil·litat que et permeten estar en pau” assegura Manubens. Diu que la manera de sentir i interpretar la música cada dia és diferent, però que en tenir temps per reflexionar, segurament “apareixen coses més riques i pensades”. “Cada dia que estudio les Golberg, per exemple, veig que hi ha més capes i que segurament en una situació normal no les veuria.” Perquè és cert que ella és pianista clàssica, és a dir, no es dedica a compondre. Tot i això, ofereix petits regals a les persones properes amb vídeos i recitals que permeten “transmetre sentiments i emocions que potser abans no les teníem tan presents en el nostre dia a dia”.

La coneguda soprano lírica Jonaina Salvador està aprofitant el confinament per finalitzar els tràilers dels diferents espectacles que han produit des del 2016, acompanyats de vídeos explicatius de cadascuna de les obres. Aquests es poden veure a través de les xarxes socials amb la interacció de la soprano. També està aprofitant per preparar nous formats de cara a la temporada vinent, com també per continuar treballant per iniciatives programades a l’estiu, si la pandèmia ho permet. I no només això, la situació li brinda l’oportunitat per estrenar-se amb la composició. Tot i que no li agrada desvetllar secrets, assegura que amb l’Escola d’òpera està treballant en un nou projecte, el qual ella està sent la incentivadora principal.

Moments d’inspiració

Composició musical

En la mateixa línia que Salvador, hi ha més músics que estant aprofitant les jornades per crear poesia musical i per sumar-se a propostes que sorgeixin tant en el panorama nacional com també internacional. Aquest és el cas del violoncel·lista Jordi Claret. “Estem vivint la situació com una muntanya russa” assegura. “La vida d’un músic està plena de treballs constants amb una agenda sovint molt apretada i ara de cop i volta et robes que tens més temps lliure.” El que té clar Claret, però, és que no vol deixar aparcada la seva passsió ni deixar d’entrenar la seva agilitat amb l’instrument. D’aquesta manera, es va sumar al projecte C-19 Music Festival, una nova manera de reunir-se de manera diferent. A través de la seva pàgina de Facebook, transmeten música i organizen esdeveniments musicals en streaming, accessible per a qualsevol persona que tingui connexió a internet, en el qual participen artistes d’arreu del món i Claret és un d’ells. “Hi vaig col·laborar la primera setmana de confinament, i això em va portar a treballar durant uns dies.” Però un cop va passar el concert, sentia un “buit” dins seu. D’aquesta manera, el violoncel·lista, juntament amb un company seu van començar a preparar petits vídeos d’un minut per a les xarxes socials, a més de participar en un projecte amb la Fundació ONCA. Més enllà d’això, Claret té clar que no vol deixar de compondre. “Em vai comprometre amb mi mateix que no deixaria de treballar. Tinc 36 anys i 30 tocant el violòncel”. D’aquesta manera assegura que està treballant amb noves composicions i recuperant algunes que tenia de fa un temps, tot i que no es marca una fita per quans s’haurien de publicar. “Tinc un nucli familiar i també aprofito per estar amb ells.” A més, assegura que “podria dir que no estic passant un mal confinament. Simplement em sap greu el que està passant i des de casa meva l’únic que puc fer és transmetre emocions i que la gent gaudeixi d’una bona estona”.

En la mateixa línia, el pianista Jordi Barceló, a part de continuar les classes virtualment, també està treballant amb el seu darrer disc que té previst publicar el pròxim mes de maig. “Estic aprofitant per acabar de perfilar alguns treballs relacionats sobretot amb la imatge i el so o també retocant algunes de les peces que estic enregistrant.

Un nou gènere

Seqüeles de la Covid-19

Sigui com sigui, tots coincideixen en una cosa: la possible aparició d’un nou gènere post-Covid-19. Podria ser poesia?pintura?música? Són preguntes sense una resposta ferma. Per exemple, Barceló creu que un cop hagi passat la pandèmia li podrien venir records dels moments viscuts, com el distanciament amb la mare i, per conseqüència, una melodia que li recordés a la figura materna o aquest distanciàment que tantes famílies estan patint aquests dies. L’autora Teresa Colom, malgrat que ella creu que a títol personal no serà capaç de crear una ficció relacionada amb al coronavirus, “potser alguna poesia”, no descarta que hi hagi companys de professió que tinguin l’enginy per crear llibres sobre aquest tema. També Laura Casanova i Salvador reiteren les paraules de Colom. De fet, la soprano, explica que ha sorgit la idea de fer alguns arranjaments a partir de peces conegudes, tot i que és una idea molt embrionària.

És cert, però, que d’una manera més paròdica, s’han creat cançons d’estil reggaeton que parlen del virus, dibuixos amb acudits i fins i tot algunes danses. I és que malgrat que els professionals visquin moments durs per a la seva imaginació, com una gran part de la societat general, també es demostra que persones que fins ara potser no coneixien la seva vessant més artística en aquest temps de confinament l’estan descobrint. D’aquesta manera, queda demostrat, ara més que mai, que la cultura i l’art no han de quedar mai més oblidats al fons d’un armari.