Allau de queixes per la burocràcia dels ERTO

La documentació necessària que han de presentar aquelles empreses que es vulguin acollir als ERTO està generant una allau de queixes i dubtes entre els empresaris. Tant la CEA com la Cambra de Comerç estan centralitzant les diverses preguntes que tenen aquells que ho estan preparant i els bufets d’advocats i les assessories intenten també resoldre els interrogants. La llei no es publicarà al BOPA fins a la setmana que ve, ja que han de passar com a mínim vuit dies naturals des de l’aprovació al Consell General –dissabte passat– per tal que els Coprínceps també la puguin ratificar. Un cop es publiqui i per tant entri en vigor, el Govern penjarà els formularis que han d’omplir els empresaris que ho vulgui sol·licitar. Per tant, com a molt d’hora aquesta documentació estarà disponible dilluns o dimarts de la setmana vinent, fet que deixa només dos o tres dies a les empreses que vulguin entrar la informació abans de final de mes perquè l’ERTO pugui ser efectiu a principi de maig.

Les principals queixes són perquè el text legal és “massa genèric” i no especifica “quin format i com s’ha de presentar la documentació que s’hi indica”. “Hi ha molts dubtes sobre els papers que s’ha d’entregar”, explicaven des de la Cambra de Comerç. A tall d’exemple, apuntaven que es demana la memòria econòmica del 2019, que hi ha empreses que encara no tenen tancada, o la declaració responsable per acollir-se a la mesura, que ha d’incloure una sèrie de papers “dels quals es desconeix el format”. En general, informaven que els dubtes no són de detalls de la llei, sinó de coses elementals per poder-s’hi acollir i que no els queden clares.

Un tràmit molt “feixuc”

Les diverses fonts consultades deixen clar que el principal problema és que es tracta d’un tràmit burocràtic “feixuc” i “molt farragós”, i que “genera molts dubtes que no aconseguim resoldre”. En aquest sentit, el president de la CEA, Gerard Cadena, revelava que “quan vam veure el primer esborrany de la llei ja vam avisar el Govern que el tràmit seria molt feixuc, però ens van respondre que intentarien que els formularis fossin el més senzills possible i que reforçarien el personal del departament de Treball”. Cadena va afirmar que “estem tenint força trucades” i que el text genera dubtes perquè hi ha qüestions que no s’especifiquen. Sobre els terminis, va admetre que “seran justos” perquè fins a la setmana que ve no es podrà presentar res.

Precisament això és el que explicava la presidenta de l’associació de l’eix central, Sònia Yebra, després que diversos professionals del sector comercial hagin transmès també la seva preocupació. La por és bàsicament “la falta de temps”. “Si el formulari no es penja fins a la setmana que ve tindrem molts pocs dies per presentar-lo”, exposava, tot recordant que “l’1 de maig és festa i el 2 i el 3 és cap de setmana, de manera que fins dilluns no podrem entrar la paperassa”. Per tant, podrien presentar els papers el 4 de maig i fer-se càrrec del cent per cent del salari dels treballadors durant els primers dies de mes fins que la sol·licitud de l’ERTO sigui aprovada per l’executiu. En tot cas, i malgrat els dubtes i els neguits, la CEA i la Cambra recomanen als empresaris que vagin preparant la documentació que puguin per tenir-la enllestida tan bon punt es pugui presentar.

EL GOVERN ALERTA DE 43 ACOMIADAMENTS IMPROCEDENTS DES DE L'INICI DE LA CRISI

El Govern registra que des que es va iniciar l’alerta sanitària del coronavirus s’han efectuat un total de 43 acomiadaments improcedents per part de les empreses del país. Tal com va explicar ahir el ministre portaveu, Eric Jover, la plataforma que va obrir l’executiu fa poc més d’un mes per denunciar aquest tipus de situacions compta amb 699 persones inscrites, de les quals, després d’una anàlisi personalitzada, s’ha conclòs que només un 9% van ser acomiadades en situacions irregulars. “Aquestes persones que han perdut la feina de manera improcedent podran tornar a reclamar el lloc de treball o demanar una indemnització a canvi”, va explicar Jover, que sense voler entrar en detalls va apuntar que en alguns dels casos es tracta d’acomiadaments disciplinaris: “És l’exemple d’algun empleat que no va poder anar al lloc de treball per fer-se càrrec d’una persona amb necessitats i va ser acomiadat.” En un aspecte més general, el ministre va destacar que de les 699 persones inscrites al formulari, la majoria tenien contractes de temporada, i que només 206 persones estaven a l’empresa de manera indefinida. Tot plegat està relacionat amb l’estacionalitat de l’economia del país, s’ha anticipat el tancament de la temporada d’hivern i això es veu sobretot perquè només un 29% eren indefinits”, va concloure.