Dinou persones majors de 65 anys per cada cent en edat de treballar

La ràtio de persones més grans de 65 anys, és a dir, les que es consideren que ja no estan en edat de treballar, respecte a la població activa (individus entre 15 i 64 anys) va tornar a augmentar l’any passat. Es tracta de la taxa de dependència senil, que el 2019 va ser a Andorra de 19,24. El que vol dir que de cada cent persones en edat de treballar n’hi havia 19 que l’havien superada. Una ràtio que el departament d’Estadística recull des del 2010 i que no ha deixat d’augmentar, passant del 14,56 de fa deu anys a la xifra actual. Es tracta d’un indicador que té un clar significat econòmic, ja que representa la mesura relativa de la població potencialment inactiva sobre la potencialment activa.

Aquesta és una de les dades de població relatives als moviments naturals que ahir va fer públiques el departament d’Estadística. Uns indicadors basats en una població estimada a 31 de desembre de l’any passat de 77.543 persones. Quant als naixements, el 2019 n’hi va haver 535, un 1,5% menys dels que es van produir fa dos anys. D’aquesta manera, es manté una tongada de quatre anys consecutius amb descensos de la natalitat que es va iniciar el 2016, quan es va assolir la xifra de 634. Respecte al sexe, van néixer més nenes (273) que nens (262).

Les dades del departament d’Estadística també posen en relleu que l’any passat l’edat mitjana en què les dones van tenir un fill va ser de 32,82. Segons la nacionalitat, les andorranes són les que més fills han tingut (208), molt per sobre d’espanyoles (127) i portugueses (69), mentre que aquestes són les que en una edat més jove (31,8 anys) han estat mares. L’edat mitjana de les mares andorranes és de 32,12 anys i la de les espanyoles, de 33,87.

Quant a les defuncions, les 300 persones mortes l’any passat (160 homes i 140 dones) representen una reducció del 10,4% respecte a les que ho van fer el 2018. La majoria, 139, de nacionalitat espanyola, per davant dels andorrans, que van representar 113 morts. Destaca la xifra i l’edat mitjana dels portuguesos. Només van traspassar 12 persones d’aquesta nacionalitat, però la mitjana d’edat va ser de 61,7 anys, quan la total va ser de 76,8.

Per parròquies, Andorra la Vella és la que va registrar més defuncions (108), seguida per Escaldes-Engordany (77) i la Massana (35). Respecte als naixements, la capital també va ser la que en va registrar més (140), seguida d’Escaldes-Engordany (110) i la Massana (79).

Naixements i defuncions que suposen un creixement vegetatiu positiu de 235 persones, sent Canillo la parròquia amb la taxa més alta. En total la pujada respecte al 2018 és del 0,30%.

El 2019 es va tancar amb un increment dels casaments respecte a fa dos anys. N’hi va haver 325, un 11% més, i per primer cop en quatre anys va augmentar el nombre de casaments eclesiàstics. Van ser 34, lluny dels civils, que van ser 291, 30 més que el 2018. L’estadística de bodes segueix consolidant el canvi de tendència iniciat el 2001. Va ser el darrer any en què els casaments eclesiàstics van superar els civils. Els 325 casaments totals del 2019 són la xifra més elevada com a mínim des del 2013.

DOTZE CASAMENTS HOMOSEXUALS

L’any passat, dels 325 casaments que es van registrar al Principat, 12 van ser entre persones del mateix sexe. Es tracta de la xifra més elevada des que l’any 2015 es van legalitzar les unions civils homosexuals. Aquell any es van produir 10 casaments entre persones del mateix sexe, una xifra que ha anat variant any rere any. N’hi va haver nou el 2016, sis el 2017 i nou el 2018. Respecte als divorcis i separacions, l’any passat n’hi va haver un total de 61, un 29% menys que el 2018. Quant als divorcis se’n van registrar 14 el 2019, un 17% menys que fa dos anys, i respecte a les separacions se’n van produir 47, una xifra un 32% inferior a la que es va registrar fa dos anys.

UN 20% MÉS DE TEMPORERS EXTRACOMUNITARIS QUE FA UN ANY

Les contractacions de temporers per a la temporada alta passada van créixer un 6,3% respecte a la campanya de l’any anterior. Durant la temporada d’hivern, que es va tancar de cop fa poc més d’un mes, es van atorgar un total de 5.008 autoritzacions de treball, 299 més que el 2018-2019. D’aquest increment, però, destaca un augment molt significatiu dels temporers extracomunitaris i una davallada, també molt important, dels treballadors europeus. Més concretament, es van autoritzar 1.650 permisos de treball a residents comunitaris, 236 menys que la temporada passada, mentre que d’altres parts del món en van venir 3.358, 535 més que el 2018. Tan superior va ser l’acollida d’extracomunitaris que el Govern va haver d’ampliar el límit de quotes de temporada prop d’un 10%. Comparant per sector econòmic, l’hoteleria segueix sent la destinació més habitual dels treballadors, seguit de les pistes i les empreses dedicades al món de l’esquí. El comerç al detall i la neteja són els dos sectors que acullen menys treballadors de temporada i que més van patir la caiguda en l’arribada de comunitaris, prop d’un 45%. Tot i això, també van veure incrementat el seu personal entre un 15% i un 20%. Pel que fa al càrrec que ocupen, un 45,9% són treballadors de serveis, mentre que un 32,5% són empleats no qualificats. En la mateixa línia, les estadístiques marquen que dels més de cinc mil temporers que van venir, només deu ocupen un lloc directiu.