Juan Ignacio Martínez Roldán
“El país va ser molt valent pagant un milió per endavant pels tests”
El metge català confessa que va passar “por” fent-se càrrec dels diners andorrans sabent que el procés de compra es basava en una cadena de confiança amb els seus contactes de la Xina
Juan Ignacio Martínez Roldán ha fet d’enllaç entre el Govern i la Xina per comprar els tests d’anticossos. Té 61 anys i la seva vida fa temps que està dividida entre el país asiàtic i Barcelona, ja que fa una dècada que treballa entre la Xina i Europa per a l’hospital Clínic. El 18 de gener va sortir de Pequín, on va una setmana cada mes, i ja no hi ha pogut tornar a causa de la crisi sanitària. Des de fa setmanes està confinat a Sitges.
Com ha anat el contacte amb la Xina per aconseguir els tests d’anticossos per a Andorra.
Disposo de tots els contactes del ministeri de Sanitat xinès i de les empreses amb les quals treballen per la meva feina i gràcies a això vaig aconseguir localitzar les úniques tres empreses que estan autoritzades a fabricar i exportar els tests d’anticossos. Això és important perquè el que estava passant és que algunes empreses xineses van començar a vendre a l’estranger malgrat que el seu producte no estava autoritzat. El govern espanyol va ser un dels que al principi van comprar en aquestes empreses no autoritzades. Per sort, jo vaig rebre la proposta de dues de les tres empreses autoritzades. El servei de Salut d’Andorra es va posar en contacte amb nosaltres perquè sabien de la nostra activitat amb la Xina i els vam dir que ho podíem intentar. Vam demanar el suport de les autoritats xineses per poder fer la comanda, ja que allà el primer que arriba és el que s’emporta el producte, és un mercat de guerra. I el Govern va decidir fer la comanda i pagar per endavant.
Per tant, en aquell moment vostè gestiona els diners del Principat?
Sí, a partir d’aquí vaig enviar un milió d’euros, que no eren meus, eren del Govern d’Andorra, sabent que tot es movia gràcies a una cadena de confiança, perquè el president de l’empresa havia parlat amb un dels inversors que és amic d’un dels membres del govern xinès que li ha donat referències de mi... En fi, una cadena que és típica a la Xina però que fa por. I cal destacar que en un temps rècord el Govern andorrà va veure que això era molt difícil de fer si no prenia una decisió molt ràpida. Va ser impressionant. Van ser molt valents, ho van fer molt bé. Em van enviar els diners i jo els vaig fer arribar a l’empresa en qüestió de dies. Van tenir un tarannà de lideratge. Mentre els altres països s’ho pensaven, ells van decidir actuar.
Ha parlat d’una economia de guerra. Ja ha passat amb altres materials que no han arribat perquè un altre ha fet una millor oferta. Això hauria pogut passar amb els tests?
Abans això no era així a la Xina, el que ha passat ara és que ha quedat triturat tot el sistema bancari, no existeix. I per tant si tu no envies els diners i arriben al compte corresponent, no s’inicia el procés, com segurament passava durant la Segona Guerra Mundial o la guerra civil espanyola. I evidentment ara tothom vol el producte i si ve un altre i ofereix més que tu et diuen que te l’enviaran però més tard perquè algú ha pagat més per allò. En el nostre cas, el més important és que teníem el suport de les autoritats i això a la Xina és una bona protecció que cal fer a través d’una xarxa de contactes. Però fa molta por quan a tu et confien una quantitat de diners com aquesta i els envies a una persona amb la qual has parlat molt i saps qui és, però no has tingut mai una relació personal. Ho passes malament.
Perquè hi va haver retard en l’arribada dels tests?
Després que es venguessin tests d’empreses que no estaven autoritzades a fer-ho, el govern xinès va decidir controlar tot el que sortia per evitar que passés el que va succeir a Espanya, que tenien material amb una sensibilitat molt baixa. Arran d’aquests problemes, la Xina verifica un per un tots els enviaments que es fan dels tests, la qual cosa va endarrerir l’enviament uns dies.
Quin grau de fiabilitat tenen els tests?
Nosaltres, abans de comprar-los, vam fer una selecció prèvia perquè hi ha uns webs públics dels organismes que avaluen l’eficàcia d’aquest tipus de tests. Els que va comprar el govern espanyol, per exemple, tenien una sensibilitat molt baixa. No el primer que van comprar, que aquell era il·legal i simplement no funcionava, sinó el segon. En canvi, els tests de Livzon, els que té Andorra, tenen una sensibilitat i especificitat molt alta. A més, el Principat també va verificar la seva sensibilitat quan van arribar al país. I això està molt bé perquè el producte s’ha fet a milers de quilòmetres de distància, en unes condicions pràcticament subtropicals, perquè prové del sud de la Xina, que no té la nostra meteorologia, i a més a més ha volat en un avió rus per mig món. Per tant, és bo fer les comprovacions i cal dir que van donar els mateixos resultats que a la Xina.
Com valora l’estratègia seguida per Andorra?
Ha sigut modèlica oferint el test a tothom i de manera gratuïta. És l’únic país del món que mourà tota la població per fer les proves dues vegades, amb 15 dies de diferència. Això donarà una informació sobre la malaltia que no té ningú al món. Això és impressionant. I, de fet, hi ha interès per part de l’empresa fabricant perquè Andorra pugui servir de referència en l’àmbit mundial de bona pràctica i per conèixer la malaltia. És sorprenent com un país com Andorra és capaç de fer aquest pas, fer-lo tan bé i convertir-se en el primer a aconseguir-ho. De fet, el producte s’ha ofert també al govern espanyol i jo no soc epidemiòleg ni un expert en la matèria, però és clar que per molt confinament que facis, quan el virus entra en una zona cal fer tests per poder separar la gent sana de la malalta i conèixer els que són immunes. Em sembla que el que ha fet Andorra és exemplar.