“Ha baixat a un terç l'activitat hospitalària”

El servei de salut mental de l’hospital, que compta amb Gemma Garcia Parés al capdavant, s’ha hagut de reinventar arran de la crisi sanitària pel coronavirus. Tot i això, més de 3.000 visites des que va començar la pandèmia i la reducció de les hospitalitzacions mensuals a un terç avalen el funcionament del servei a través del telèfon.

Com s’han organitzat durant la pandèmia?

Seguim fent les visites que tenim a l’agenda i atenem qualsevol persona usuària de salut mental que truqui per demanar parlar amb nosaltres, si no és al mateix moment, més tard o l’endemà. És a dir, tota l’activitat que fèiem presencialment intentem mantenir-la telefònicament.

Què han fet amb els dispositius diürns com l’hospital de dia?

Truquem a totes les persones que en el moment previ al confinament eren usuàries del servei per fer-los un seguiment; però en aquesta ocasió truca el psiquiatre, el psicòleg, la infermera... Els usuaris de l’hospital de dia necessiten un tractament més intensiu i intentem cobrir aquesta necessitat amb trucades, perquè en aquests moments no ens podem veure presencialment; només en casos de pacients greus o de tractament injectat.

Com afecta en l’evolució del pacient no poder fer visites presencials?

No és el mateix perquè per a nosaltres és molt important valorar els gestos, l’aparença, la mirada i si la persona somriu després d’un comentari agradable. A l’hora de valorar la gravetat del cas, l’atenció telefònica dificulta aquesta tasca. També és cert que quan són pacients que coneixem més ho podem captar amb el to de veu o amb les respostes. Tot i la dificultat que suposa, hem fet tot el possible per atendre la gent amb trucades i que no anés a urgències o ingressés perquè l’hospital és on hi ha més risc de contagiar-se. I la veritat és que gràcies a això ho hem mantingut fins ara. Ara és cert que comença a ingressar gent perquè el temps de confinament ja pesa i perquè hi ha famílies que comencen a treballar.

Quants ingressos de diferència hi ha hagut en comparació amb l’any passat?

En hospitalitzacions al mes de març del 2019 havíem tingut 30 altes i a l’abril 33, i aquest any n’hem tingut nou al març i sis a l’abril [abans d’acabar el mes], és a dir, hem baixat a un terç l’activitat hospitalària, però ara començarà a pujar perquè ja estem veient que la gent està més inquieta i que algunes famílies comencen a treballar, i es nota el canvi.

A què es deu aquesta diferència tan gran?

Hem extremat la cura amb les trucades, n’hem fet moltíssimes. A més, que els malalts estiguin amb les famílies, en termes generals, ajuda. El fet que algú es preocupi que facin el tractament correctament, el fet que no sigui tan fàcil que consumeixin tòxics perquè la família els vigila o perquè hi ha més policia al carrer... Aquest suport per part de les famílies i que nosaltres tinguem més cura amb les trucades ens ha ajudat, fins ara, a mantenir el nombre d’ingressos i de visites a urgències molt baixos.

Comenta que han fet “moltíssimes trucades”, podria dir-me una xifra?

Hem fet més de 3.000 trucades des que va començar el confinament entre tots els professionals: psiquiatres, psicòlegs, infermers i treballadors socials. De fet, crec que em quedo curta perquè algunes de les trucades no s’han pogut registrar bé, ja que hi ha estaments professionals dels quals abans no fèiem visites no presencials i ara n’hem hagut de fer, i fins que no s’ha pogut fer el registre a la història clínica no consten. Tot i això, les dades validades no les tindrem fins més endavant.

Creu que tota aquesta situació podria tenir seqüeles?

Ja ho veurem, penso que és aviat per decidir les conseqüències a llarg termini del que ha passat. És una situació de molt d’estrès i la gent que ha estat a l’UCI, per exemple, podria desenvolupar un estrès posttraumàtic... Però no es pot fer el diagnòstic fins tres mesos després i ho haurem d’avaluar d’aquí a una mica.

Hi haurà problemes de salut mental arran del coronavirus?

Sí, i no només per això sinó per la crisi econòmica perquè ja vam tenir l’experiència del 2008, 2009 i 2010. En aquell moment jo estava a Catalunya i ho vam notar moltíssim. Creiem que hi haurà problemes però és difícil assegurar què passarà. Tot i això, el més important és que estem preparats per tractar el que faci falta i ens adaptarem a la problemàtica que pugui tenir la gent en aquell moment.

Segueixen atenent dispositius com la residència l’Albó?

Sí, i també hem donat molt suport a les residències i centres que ho demanen i a l’hotel Fènix. A més, fem suport telefònic a tots els professionals del SAAS, no només sanitaris, sinó també personal de neteja, de manteniment... Qualsevol persona que treballi aquí pot trucar i els que posen en confinament perquè estan malalts o són un contacte d’un positiu els truquem nosaltres directament, però si hi ha professionals que estan en actiu i que també noten el cansament, la situació d’angoixa perquè de vegades tens un company ingressat o a l’UCI... En realitat estem fent més visites, encara que siguin telefòniques.

Com estan gestionant els professionals de salut mental l’augment del volum de feina?

Acabes la jornada amb una sensació de responsabilitat a l’esquena perquè són moltes persones les que et transmeten la seva angoixa i el patiment, i ho portes una mica a sobre. Tota aquesta càrrega fa que vivim moments difícils i durs. Però crec que el que cansa molt és que res és rutinari i que t’has de reinventar cada moment; intel·lectualment és un exercici que cansa més.

Quines emocions els transmeten els professionals del SAAS?

Molts professionals als quals obliguen a confinar-se, perquè estan malalts o han estat un contacte, se senten culpables de no poder estar treballant amb els seus companys. És un sentiment xocant però l’entenc, i aquest és un dels problemes que treballem més perquè ningú té la culpa d’estar malalt o d’haver estat un contacte. Sí que és cert que els professionals que estan en actiu estan fent un esforç molt gran però quan el que està confinat rebi l’alta, tornarà al seu lloc i potser li tocarà aïllar-se a un altre perquè és una feina de risc. També veiem que, com més saps sobre com es comporta aquesta malaltia que és tan desconeguda, més s’angoixen perquè sabem que hi ha gent que es mor, gent que ha d’anar a l’UCI... És una malaltia angoixant. L’altre aspecte que els preocupa són els seus familiars perquè n’hi ha que tenen fills o gent gran a càrrec, n’hi ha que han optat per separar-se del seu nucli familiar per protegir-los i això també és molt dur.

Com estan responent els usuaris a la teràpia telefònica?

En molts casos la gent s’ho està prenent molt bé. La gent s’angoixa i el confinament es fa molt pesat però dins del que cap, hi ha una voluntat d’entendre la situació per part dels pacients i s’està sortint millor del que pressuposaríem. De fet, molta gent ens vol consolar, ens diuen que no patim i que ens cuidem perquè tenim molta feina. Hi ha un component de comprensió fins i tot en els malalts més greus. Això no vol dir que no ens trobem en situacions dures.

Quin paper juguen les associacions de famílies en el suport als usuaris?

Crec que hem d’agrair la tasca de les associacions de familiars de persones amb problemes de salut mental perquè tant l’Afmma, Autea com la de TDAH estan fent molts esforços perquè els seus usuaris tinguin tot el suport que necessitin: sovint ens fan d’enllaç quan algú necessita ajuda i en altres casos han creat una xarxa de suport per a aquestes persones.

Com afecta el confinament un usuari de salut mental?

És variable. Les persones que tenen un problema de salut mental, a més, tenen les mateixes preocupacions que la resta de persones, com el tema econòmic. Hi ha persones que portem nosaltres, que no estan de baixa i a qui els han fet un ajustament de plantilla. El fet que al seu trastorn s’afegeixi aquest problema econòmic, per exemple, les angoixa moltíssim. D’altra banda, també hi ha persones que viuen soles i no poden deixar de pensar en coses que els fan patir i ho passen pitjor, per això els hem hagut d’augmentar l’assistència i truquem cada setmana.

Suposo que també depèn del tipus d’habitatge.

Depèn de si vius en un pis on des de la finestra veus la façana de l’edifici del davant o de si tens la sort de veure la natura; tampoc és el mateix si hi ha problemes conjugals o violència de gènere com si estàs bé amb la teva família; si tens un pis petit o una casa; o si tens jardí o, per contra, no tens ni un balcó. En les malalties mentals hi ha una variable socioeconòmica, hauríem de diferenciar una mica per aquests contextos perquè els que es troben en una situació bona estan millor i els que tenien una situació delicada, amb el confinament empitjora.

Creu que el confinament farà que es trenqui l’estigma sobre la malaltia mental?

Tant de bo. S’hauria de fer una enquesta d’aquí a un temps perquè aquestes situacions en les quals tothom pateix i que ens posen una mica a l’extrem poden servir perquè la gent s’adoni que en un moment donat tots podem experimentar símptomes depressius o d’ansietat. Quant a l’estigma en salut mental, anem endarrerits i s’ha de lluitar perquè se superi.