L'obligatorietat dels tests topa amb la Constitució

La possibilitat que tota la població d’Andorra hagi de sotmetre’s obligatòriament al test del coronavirus tal com pretén el ministeri de Salut topa amb l’ordenament jurídic actual, segons un informe elaborat pel catedràtic de Dret Constitucional Enoch Albertí. “Existeix una base legal genèrica perquè el Govern pugui prendre mesures per fer front a una situació de risc per la salut pública [...] però genera dubtes raonables sobre la cobertura jurídica dels tests obligatoris.” El treball que el Govern va encarregar el 15 d’abril passat, que s’ha tramès aquesta setmana a l’oposició i al que el Diari ha tingut accés, recomana afegir a l’article 59 de la Llei general de Sanitat un nou apartat perquè les autoritats sanitàries puguin “requerir la realització obligatòria d’exàmens mèdics i de tractaments, sempre que sigui necessari per preservar la salut pública o la salut de terceres persones”.

L’informe d’Albertí parteix de la base que la població se sotmetrà majoritàriament de forma voluntaria al test de cribratge. A banda de l’incentiu que suposa saber el propi estat de salut, es podria contemplar la possibilitat d’emetre un certificat que determinaria els nivells de mobilitat i per dur a terme algunes activitats, cosa que sens dubte afavorirà la implicació de la gent. Ara bé, els problemes sorgeixen quan es pretén que les proves siguin obligatòries.

Dos drets fonamentals

L’extracció de sang afecta el dret de la integritat física de les persones (article 8.2 de la Constitució), i l’anàlisi afecta el dret a la intimitat (article 14). Per tant, ambdues situacions necessiten el consentiment de la persona afectada. De manera que l’obligatorietat es pot preveure sempre que, afegeix el treball, es compleixi el que fixa el “Conveni Europeu de Drets Humans i, més especificament en l’àmbit mèdic, el Conveni d’Oviedo”. Una llei i la necessitat de preservar la salut pública.

El Tribunal Constitucional no s’ha pronunciat fins ara sobre cap aspecte relacionat amb proves mèdiques, però ho ha fet en supòsits “equiparables d’ingerència en el dret a la privacitat de les persones”, adverteix l’informe. De manera que per no haver d’afrontar possibles recursos és necessari que les mesures responguin “a una necessitat social imperiosa” i “han de ser proporcionades”. La qual cosa implica complir amb quatre exigències: la justificació, idoneïtat, necessitat i proporcionalitat de les iniciatives. L’avaluació epidemiològica també s’hauria de formalitzar en tres nivells, assenyala Albertí. Decret de Govern establint les normes generals, un protocol d’actuació aprovat pels ministeris responsables del cribratge i un avís de l’executiu a través del BOPA per demanar o requerir, si és obligatori, passar el test. La normativa hauria de garantir també que s’informarà sobre el resultat de la prova i el dret a la intimitat, tot i que no impedeix que el resultat es “comuniqui a tercers”; persones amb qui es conviu i possibles afectats, a banda del sistema sanitari.

Dades personals

Un dels aspectes més controvertits del cribratge generalitzat és la gestió que es farà dels resultats obtinguts. I per sobre de tot com s’elaboraran els fitxers per garantir la seguretat i confidencialitat que demana una informació tan sensible. Un aspecte que ha de quedar establert en la normativa.

El desconfinament i control de la mobilitat de la població són les fases 3 i 4 del projecte de les proves massives (la 1 i 2 són els dos tests) i també presenten dubtes sobre la ingerència al dret a la intimitat. En especial si el que es busca és monitoritzar els moviments dels ciutadans, perquè incideix en l’afectat i els seus contactes. Una alternativa de difícil solució. L’informe acaba sobre com actuar quan ja es tenen els resultats. L’ordre de confinament o de limitació de moviments es justificaria per la protecció de salut pública i del dret de tercers, sempre que sigui proporcional en l’abast i durada.

TOTS ELS TURISTES L'HAN DE PASSAR

La normativa actual no ofereix cap dubte sobre el que es pot exigir als turistes si volen entrar al país, amb independència de si el test és obligatori o no. En aquesta ocasió regeix la Llei qualificada d’immigració. La negativa a sotmetre’s a la prova per detectar el grau d’infecció per Covid-19 és motiu suficient per prohibir l’entrada a Andorra, ja que pot representar un risc greu per a la salut pública (article 12). En el cas que el resultat resulti positiu, pel mateix article també se’ls denega l’entrada.

MESURES

1 El Govern demana un informe sobre el projecte

Joan Antoni Leon, secretari d’estat d’Interior, encarrega a mitjans d’abril un informe jurídic al catedràtic Enoch Albertí, sobre el projecte d’avaluació epidemiològica de la Covid-19 a tota la ciutadania

2 Anàlisi jurídic de les quatre etapes del cribratge massiu

El treball d’Albertí analitza els aspectes legals relacionats amb les quatre fases del projecte: el primer test, la confirmació del resultat, el control sanitari en el període de desconfinament i la posterior vigilància epidemilògica.

3 Requisits perquè la prova es decreti com a obligatòria

Un dels aspectes claus per a l’èxit de la iniciativa de Govern és que tothom se sotmeti de forma voluntària a la prova, perquè la possibilitat de decretar-la com a obligatòria topa amb l’actual ordenament jurídic.

4 Un nou apartat a l’article 59 de la llei de sanitat

L’article 59 de la Llei general de sanitat és el que caldria modificar perquè es pogués exigir a tota la població que passi la prova, sota el pretext de la necessitat de preservar la salut pública i de terceres persones.

5 Monitorització dels afectats pel coronavirus

El control de la mobilitat i la interacció de les persones contagiades amb la Covid-19 suposa una ingerència a la privacitat que aixeca dubtes i genera moltes dificultats i limitacions a l’hora d’implantar la mesura.