Temps d'oci en societat

a crisi sanitària provocada per la pandèmia del coronavirus està marcant un abans i un després pel que fa a les relacions personals. El distanciament social està generant que les dinàmiques de convivència estiguin canviant, un fet que pot afectar sobre manera els establiments de restauració del país en el moment de la reobertura. “Ens trobem en un temps d’incertesa, no tenim res segur i tot són incògnites, hem de veure com evoluciona la situació, sobretot en l’àmbit econòmic i analitzar els hàbits de la població a partir d’ara”, afirma Angelo Guitart, propietari de la pizzeria Angelo.

En aquest sentit, Guitart es refereix al fet que el model de la restauració com s’entenia abans ja no existeix, “nosaltres ens basàvem en experiències, amb una intenció i un ambient, érem un establiment lúdic d’oci en societat, i ara caldrà veure com s’adapta tot”. Igualment, manifesta que gran part del sector “donem per tancat el 2020 i caldrà veure com encarem la temporada l’hivern que ve, ja que la restauració som el sector més damnificat tant a escala sanitària com davant la crisi que se’ns aproxima”.

En la mateixa línia, Miquel Canturri, propietari del restaurant Minim’s, indica que fins al moment la majoria de serveis de restauració s’han acollit a la mesura dels crèdits tous del Govern i als Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), “per tal de fer front al pagament dels sous dels treballadors que tenim en nòmina i la idea és utilitzar les mesures fins a saber la data exacta de l’obertura del negoci”. Tanmateix, cal posar en relleu que des del sector estan organitzant un grup de restauradors per poder gestionar de la millor manera la reactivació del sector, “tot i que encara estem en una primera fase per aportar idees per quan ens arribi el document de mesures poder fer les nostres aportacions sabent la realitat que tenim”.

Servei a domicili

D’altra banda, el tancament dels bars i restaurants ha propiciat l’entrada de molts establiments a la metodologia del servei a domicili, ja sigui a través d’aplicacions externes com City Xerpa o trucant per telèfon. “Vam començar a fer servei a domicili concentrant tota la producció en un local, però la facturació no representa ni un 15% de les vendes que teníem abans del tancament, i evidentment, amb aquest import és impossible assolir el cost del lloguer al 100%, més el dels proveïdors i factures”, argumenta Guitart.

Des del restaurant Udon, d’Escaldes-Engordany, informen que “a través de City Xerpa fem servei a domicili i la gent també pot venir a buscar les comandes al restaurant, però hem perdut molt i no sabem fins quan podrem seguir amb aquesta situació”. D’altra banda, l’Aitor Estela, propietari de l’Atelier, indica que donada la situació alguna vegada s’ha plantejat adherir-se a la modalitat de venda telemàtica, però finalment ha considerat que “l’experiència és una de les nostres virtuts, i deixaríem de tenir-la, motiu pel qual preferim resistir com podem fins que puguem obrir i com molts altres companys he de fer rescissions temporals de contracte. Els pròxims quatre mesos seran de supervivència econòmica”.

La Xina com a referent

Els restauradors també van comentar que un dels referents a seguir a l’hora de reactivar el sector és el model que està seguint la Xina. “Els rumors que corren parlen de mampares de separació entre clients i taules o fins i tot de màquines d’ozó, però nosaltres estem estudiant el sistema que han implantat al país asiàtic. Es basa en la reducció de l’aforament i portar a l’extrem les mesures d’higiene tant per al personal d’atenció al client com per al servei de cuina”, explica Estela. “Això ens garantiria mantenir l’essència de la restauració i que el client no perdi l’experiència que és anar al bar o al restaurant”, afegeix. Així mateix, Canturri apunta que la possibilitat de posar mampares no seria productiva, ja que no tots els establiments s’ho podrien permetre. I matisa que una de les millors opcions seria el certificat “Covid free”, que garantiria que “som un espai segur per no propagar el virus”.

Sobre la situació del sector en general, Canturri exposa que “per sort la gestió realitzada pel Govern ens permet aguantar la situació”, tot i això, puntualitza que “la crisi farà caure alguns negocis de restauració, ja que no podran aguantar la pressió econòmica que es derivarà en els pròxims mesos amb la manca de turistes”.

LA RESTAURACIÓ VOL EVITAR INVERSIONS INNECESSÀRIES

En el sector de la restauració s’han d’establir uns protocols ben definits i consolidats, ja que tots els canvis requeriran una inversió econòmica i tenen por que es repeteixi l’escenari que van viure amb la llei de tabac. “En aquests moments la tresoreria dels establiments es troba en un moment delicat i no ens podem permetre fer inversions sense sentit. Per aquest motiu demanem una normativa molt específica i igual per a tots els serveis de restauració, sinó serà encara serà més difícil sobreviure”, expressa Guitart des de l’Atelier. En la mateixa línia, Miquel Canturri, de Minim’s, diu que si no es gestiona bé passarà el mateix que quan van aprovar la llei del tabac, que molts bars es van gastar diners en un espai per a fumadors i al final van perdre la inversió.

LA NIT, SENSE PROTAGONISME

Les mesures de distanciament social xoquen amb l’esperit del sector de l’oci nocturn, que es nodreix de les interaccions entre éssers humans. Les discoteques i els pubs va ser dels primers a abaixar la persiana i des de llavors es troben submergits en la crisi econòmica, amb les dificultats pròpies de qualsevol empresa que ha d’afrontar les despeses fixes mantenint a zero el compte d’ingressos, amb la incertesa de no saber quan i en quines condicions podran tornar a obrir els locals. “Sabem que anirà per llarg. És un dels negocis on s’aglomera més gent amb menys metres quadrats”, reflexiona el gerent del Grup Golden, Alex Loan. Entre el conglomerat de marques que exploten hi ha la discoteca Enjoy Andorra, un espai freqüentat per públic adolescent durant els caps de setmana. En aquest local, hi treballen, en funció del tipus d’esdeveniment, entre 20 i 25 persones, de les quals cinc tenen una nòmina fixa. Tot i els números vermells a final de mes, Loan assegura que “la idea és no aplicar cap ERTO”. Per recuperar liquiditat, una de les decisions que ha pres des d’Enjoy Andorra és retornar als proveïdors de begudes tots aquells refrescos que caducaven el 2020. “Les marques han assumit el cost i ens han donat suport”, considera Loan, que afirma que tan sols ha romàs un 10% d’estoc dins de l’establiment. Això sí, quan hi hagi un horitzó clar de reobertura, s’hauran de fer noves comandes atès que “el consum és molt elevat per cada nit que obrim”. En aquest sentit, tot i no ser partidari de les suspensions temporals dels contractes laborals, sí que reconeix que ha hagut d’acollir-se al programa de crèdits tous que ha posat en marxa Govern. “La meva petició ha estat pels lloguers i els sous”, diu el gerent del Grup Golden, que quantifica “entre 30.000 i 40.000 euros” les despeses mensuals que genera l’activitat. Amb tot, considera que “el problema més greu és que no hi ha cap informació”. “No ens han dit res. Cap opció encara que sigui per al 2021. Sabem que és una situació complicada i que Govern no sap com evolucionarà això, però almenys ens han de tenir al corrent”, afegeix. Davant un futurible escenari de reduccions d’aforament, Loan es mostra escèptic perquè “significaria una reducció d’ingressos” tenint en compte que “la sala necessita un mínim de personal”. Per aquest motiu, opina que si la reducció d’aforament és superior al 50% “segurament no ens valgui la pena obrir”. A més, Loan creu que l’impacte econòmic s’acarnissarà especialment amb el sector. “En el moment que deixin sortir el que la gent pensarà és a estalviar diners”, expressa. Per això, com a promotor, valora que “per fer alguna cosa ben feta i que sigui rendible” s’hauria d’obrir “de cara al setembre”. De totes maneres, és conscient que “les ganes de sortir de no desapareixeran”, motiu pel qual proposa fer “festes solidàries” durant l’estiu “perquè la gent pugui desestressar-se i passar-s’ho bé”. Com a conlusió, demana que “si han de donar una data de reobertura, millor que sigui tardana però fixa” en lloc d’haver de tornar a tancar al cap d’un temps en cas d’un rebrot del virus. “A nivell de programació seria un fracàs perquè implica cancel·lacions de vols i d’hotels”, diu Loan respecte a la contractació d’espectacles. Per la seva banda, un dels dos socis del Grup Triomf, Carlos Nascimiento, reconeix que s’ha vist abocat a sol·licitar un ERTO per al 40% de la plantilla de la discoteca Kapital, que comparteix recinte amb el restaurant Borda Estevet. Com en el cas del Grup Golden, també han fet una petició per adherir-se al programa de crèdits tous, per valor de 70.000 euros. Ara bé, subratlla que “el crèdit el que fa és ofegar-nos més”, ja que “aquest negoci fa un any que està obert i encara estem amortitzant”. A tall d’exemple, argumenta que necessiten “solucions” per a més enllà del mes de març i abril per contenir despeses ja contretes per al maig com és el cas de representants comercials que proveeixen gènere. Malgrat que la majoria de locals reprendran l’activitat econòmica a partir de la tercera fase, prevista per al 18 de maig, els permisos per a la reobertura de les discoteques previsiblement trigaran més a arribar. “Som els més perjudicats i ens deixaran per als últims. Per molt que vulguis posar gel desinfectant o mascaretes a l’entrada del local és complicat perquè la gent s’ho trauria per parlar o beure”, pensa Nascimiento. Com a suggeriment, “per donar a entendre a la gent que continuarem”, el director del Grup Triomf té la intenció de traslladar als comuns la proposta “d’agafar una furgoneta i un altaveu a última hora de la tarda per fer una mica de promoció pel carrer”, pretenent fer un símil amb la rua que van dur a terme els ratolins de Disney per als infants. Partint de la premissa que “la nit ja estava complicada abans d’això”, el responsable de Món Bohemi, Pablo Tolisano, cataloga la situació actual de “crítica”. Desconfia del programa de crèdits tous, ja que assenyala que“al final et sortiran més cars”. De moment té per aguantar dos mesos amb els estalvis del local. Lamenta, però, que “hi ha quasi 10.000 euros que no generem i hem de pagar tant el març com l’abril”. En qualsevol cas, intenta mostrar-se positiu. “Creuo els dits per poder obrir a mitjans de maig. Vull tenir fe que almenys amb la gent d’aquí puguem salvar l’estiu”.