El repte és un contagi del 60% sense col·lapse
L’estratègia de l’equip tècnic passa per assolir la “immunitat comunitària” infectant el 60% de la població sense col·lapsar el sistema sanitari
El repte, i alhora l’estratègia, de la comunitat científica que hi ha al darrere dels tests massius que avui s’inicien a la població és assolir el grau d’“immunitat comunitària” sense col·lapsar el sistema sanitari. “Aquesta és la mare dels ous”, exclama el bioinformàtic i membre de l’equip tècnic David Vilanova. Ara bé, per arribar al grau d’immunitat comunitària, que segons els experts seria a partir del 60% de la població, els contagis s’han de dur a terme de manera esglaonada. De moment, segons la metge internista del SAAS i integrant del comitè del projecte, Cristina Royo, l’estimació és que a partir del doble cribratge s’obtingui un grau d’immunitat “inferior al 15%”.
Amb tot, “ningú sap exactament com passar d’un grau d’immunitat d’un 10% a un 60%”, admet Vilanova. “Hem d’intentar fer una vida al més propera a la vida normal. D’això en tenim, fàcilment, per un any i mig”, considera. A tall d’exemple, cita el cas de Bèrgam, una ciutat italiana de la regió de la Llombardia que, a partir d’una mostra de prop de 20.000 proves serològiques a la població, ha assolit un grau d’immunitat del 67%. “Allà tothom s’ha contaminat. Nosaltres no estarem en aquestes xifres perquè ens vam confinar molt aviat”, sosté el bioinformàtic.
En aquest sentit, Royo considera que per pujar el percentatge de la població immunitzada “hem d’anar tenint infeccions de manera perllongada”. “Allò important és mantenir la transmissió de virus al més baixa possible”, recalca la metgessa. Dit en altres paraules, mantenir la corba aplanada amb una xifra de casos actius assumible per part de l’hospital. Per tant, com que la majoria de la població no haurà generat anticossos i serà susceptible a contreure la malaltia, afirma que “haurem de seguir sent estrictes” amb les mesures de confinament.
Els tests d’anticossos
Malgrat no tenir un caràcter obligatori, Vilanova defensa la importància d’acudir a fer-se el test d’anticossos per obtenir “una fotografia de l’estat actual de la població”. D’aquesta manera, més enllà de corroborar que les quasi 500 altes mèdiques per Covid-19 han generat anticossos al virus, l’objectiu és recercar tots aquells asimptomàtics que han contret la malaltia i que al no haver-se realitzat cap PCR han passat desapercebuts pels càlculs del ministeri de Salut. “No es pot garantir la seguretat de la població si molta de la gent que és portadora del virus és asimptomàtica”, assevera Vilanova. “De fet esperem trobar molta gent que no ha presentat símptomes i se’ls demanarà un esforç per seguir confinades”, afegeix Royo.
Simplificant les variables que es poden desprendre dels resultats, es divisen tres possibles escenaris: el primer, i el que els tècnics apunten que serà majoritari, és el cas negatiu, és a dir, sense anticossos a la sang al no haver contret la malaltia. A partir d’aquí, es diferencien dos tipus d’immunoglobulines com a resposta immunitària al virus: els IGM i els IGG. “Sempre que hi hagi una IGM positiva això indica que pots tenir una infecció aguda o activa”, argumenta Royo. “Si pel contrari aquesta persona genera la IGG positiva vol dir que està immunitzada i ja ha passat la infecció”, complementa.
Per tant, en cas de resultar IGM, el protocol fixa el confinament de l’individu per anul·lar la corretja de transmissió del virus. I, conseqüentment, “hauran de notificar-ho al seu metge referent perquè pugui avaluar el tractament”, precisa Royo, que recalca que en els tests només es facilitarà “la informació mínima” i a posteriori es farà, via telemàtica, “la interpretació clínica”.
Proves repetitives en el temps
Malgrat tenir definit el vessant teòric, una de les incògnites que obligarà a reajustar l’estratègia durant el temps és que “ningú sap la durada de la immunitat i com de forta serà”, exposa Royo. És a dir, mentre no es desenvolupi la vacuna, existeix el risc d’una recaiguda per part dels IGG. “La hipòtesi és que si tornéssim a tenir la infecció seria en formes més lleus perquè el cos té memòria”, reflexiona la metgessa.
“Això no s’acaba amb el doble test d’anticossos, tot just comença ara. Ens hem de preparar per una carrera de llarg recorregut”, valora Vilanova. Per aquest motiu, argumenta que “la millor estratègia, a banda d’anar desescalant, és anar fent tests repetitius”. “No apostaria per tornar a fer un test massiu, però sí mostreigs agafant un petit percentatge de la població per evitar nous rebrots. Per saber on està el virus no tenim més remei”, clou.
DESCONCERT PELS POSITIUS QUE NO TENEN ANTICOSSOS
Després de les primeres proves realitzades, la comunitat científica ha pogut comprovar com la teoria que hi ha sobre la taula difereix de la pràctica. En aquest sentit, hi ha cert desconcert respecte als casos positius que no han generat anticossos o que, almenys, no han sigut detectats pels tests. “No se sap ben bé per què hi ha persones que fan una resposta més lleu i tenen una concentració d’anticossos més baixa. I això no vol dir que el test no funcioni. Per això necessitem metges que interpretin els resultats”, esgrimeix Royo. En la mateixa línia s’expressa Vilanova, que assegura que “no és el normal segons els manuals d’immunologia” i opina que aquesta circumstància pot ocórrer “especialment amb els asimptomàtics”.