L'expiració del permís no eximirà el propietari de la seguretat del terreny

El ministeri d’Ordenament Territorial està treballant amb la modificació del reglament de la construcció amb l’objectiu d’introduir-hi una sèrie de canvis per prevenir que no torni a succeir un cas com el de l’esllavissada a la Portalada. El text, que encara està pendent de les aportacions que puguin fer els comuns, vol ajustar els terminis de les obres, especialment quan es requereixin moviments de terra. En aquest sentit, en el cas d’enderrocs, moviment de terres, excavacions o desmunts el termini per dur-los a terme dependrà de la proporció i la dificultat dels treballs i l’incompliment dels terminis comportarà la caducitat de la llicència, però no eximirà el propietari de l’obligació de mantenir una seguretat mínima en el terreny. En el cas de les obres, el reglament marca els terminis de finalització dels treballs en un màxim de tres exercicis per a les obres majors i d’un any per a les menors. Les llicències es podran prorrogar sempre que s’argumentin els motius.

Tot plegat s’està treballant des de principis d’any, tot i que la situació que viu ara el país és totalment diferent a la d’aquell moment per la crisi sanitària mundial, la qual cosa també està aixecant veus perquè la redacció s’adeqüi a la pandèmia i no freni més l’economia. I és que entre d’altres qüestions, el text també obliga els propietaris a presentar una fiança per un import mínim equivalent al cost que tindrà l’execució de les obres d’enderroc, excavacions o moviments de terres amb l’objectiu de garantir que els treballs es podran acabar.

Període de transició

La modificació del reglament inclou una transitòria per aquells edificis dels quals es va començar a aixecar l’estructura però han quedat abandonats. En aquest cas, no caldrà enderrocar i entrar un nou projecte adaptat a les normatives actuals, sinó que es podrà seguir amb la construcció sota les regles existents en el moment de començar-lo. Amb aquesta transitòria es vol donar l’oportunitat als promotors d’arreglar les construccions que s’han quedat a mitges facilitant que es puguin acabar.

La transitòria és valorada positivament pels arquitectes, que consideren que permetrà que s’acabin projectes que ara estan a mitges i que empobreixen el paisatge d’Andorra a més de ser perillosos perquè es van degradant amb el temps i costosos perquè s’han d’anar afegint reforços a les estructures.

La degana del Col·legi d’Arquitectes, Zaira Nadal, va indicar, però, que recel·len d’alguns dels punts inclosos en el reglament. En concret, discrepen amb un dels articles de la nova normativa i que té a veure amb el procés per demanar una llicència urbanística. Aquest pas es pot fer mitjançant el procediment habitual amb el qual un arquitecte entra el seu projecte a l’administració i ha d’esperar que aquesta l’aprovi per començar les obres –procés que es pot allargar mesos– o bé fer-se a través d’un procediment simplificat en el qual l’arquitecte assumeix la responsabilitat amb una declaració jurada i l’obra es pot començar l’endemà d’entrar el projecte. Fins ara aquesta segona possibilitat era opcional, amb el nou reglament, però, serà obligatori per a obres de rehabilitació, reformes, canvis d’usos i en el cas d’obra nova només si són xalets i sempre que no existeixin riscos geològics.

El canvi no va ser ben rebut en un inici pel col·lectiu professional per la responsabilitat que això els suposa. Malgrat això, cal remarcar que aquest procediment no és nou sinó que penja de la llei del sòl aprovada el 2012 malgrat que fins ara el canvi en els procediments no s’estava aplicant perquè el reglament no havia estat actualitzat.

ELS ARQUITECTES, MOLESTOS AMB TORRES

El Col·legi d’Arquitectes reconeix que alguns dels canvis que s’han introduït en el reglament de la construcció que s’està treballant són positius i ajudaran a organitzar millor les obres que es fan al país. Malgrat això, però, el col·lectiu de professionals està molest amb el ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, perquè no se’ls ha tingut en compte per elaborar el text ni tampoc se’ls ha facilitat l’esborrany per poder-hi fer aportacions. Un fet que tampoc ha agradat al col·lectiu d’enginyers. “No ho hem treballat conjuntament, només se’ns ha fet una petita presentació”, indicava la degana dels arquitectes, Zaira Nadal. “És el tarannà habitual, ens ho donen a última hora si ens ho donen, perquè encara no ho tenim, i aleshores poc hi podem aportar”, va sentenciar.