“Vaig obrir la porta i va venir una bola de fum cap a mi”

Diana R. S., veïna del quart pis de l’edifici de l’avinguda Carlemany que va patir el tràgic incendi d’ara fa poc més d’una setmana, va poder fugir de casa i d’un foc que li va acabar costant la vida a la seva parella, Jéssica Márquez, i al fill d’aquesta, Marcelo Márquez. Abans de l’incendi, les dues dones, explica Diana, es trobaven al bany preparant-se per sortir. El Marcelo estava a la seva habitació i en una altra cambra hi havia una treballadora temporera que s’allotjava al pis fins que pogués sortir del país. La Diana va veure el fum des de la finestra del bany i va sortir corrent a obrir la porta de casa per marxar. “En obrir la porta vaig veure una bola de fum gegant cap a mi” i es va quedar sense visibilitat.

La parella va anar a buscar el seu fill. “Vaig notar que algú s’agafava a mi pensant-me que eren ells, però resulta que era la noia temporera i que ells havien quedat atrapats a l’apartament.” La Diana va sortir i va baixar les escales fins arribar al segon pis, on s’havia originat l’incendi. “Hi havia un senyor atrapat i, a més, la noia que va baixar amb mi es va entrebancar”, va explicar. Entretant va intentar trencar una finestra que hi havia perquè marxés tot el fum que “em provocava que m’ofegués cada vegada més”.

Va poder sortir de l’edifici però la seva família va quedar atrapada. Després que els serveis mèdics i els bombers atenguessin els veïns del bloc, la Diana va anar a l’hospital on es trobaven la Jéssica i el Marcelo ja en estat crític a la unitat de cures intensives (UCI) amb ventilació mecànica i així identificar-los com a familiars seus. Cap dels dos ha pogut sobreviure a les seqüeles del foc.

Ara, després de més d’una setmana i del traspàs de la seva parella i del seu fill, “demano justícia”. Assegura que el Govern a dia d’avui no s’ha posat en contacte per oferir-li cap ajuda, ni tampoc les companyies d’assegurances de l’habitatge on residien.

En aquests moments viu en un apartament d’una companya de feina juntament amb el fill gran de la traspassada, que vivia a Espanya. En aquest sentit, explica que des d’Afers Socials van fer possible que pogués entrar al país, tenint en compte les mesures de confinament per la Covid-19. Tot i això, al·lega que des d’Afers Socials li van indicar que el procés administratiu per poder solucionar aquelles qüestions relacionades amb l’habitatge es podria allargar durant mesos o fins i tot anys. “No pot ser que em diguin que la situació es pot allargar durant tant de temps.” “Només demano que es faci justícia. Necessito tornar a casa meva o que m’ofereixin alguna alternativa i que pugui passar el procés de dol sola. He de refer la meva vida com sigui”, va lamentar. I no només això, l’afectada recrimina que les companyies d’assegurances del pis i de l’edifici encara no hagin mantingut cap tipus de contacte amb ella per explicar-li quines gestions ha de fer. “No pot ser que estigui pagant i que no hi hagi responsabilitat.”

La Diana assegura que a dia d’avui només ha pogut recollir petites pertinences personals i dels seus familiars. “Només tinc els seus telèfons mòbils i una bossa amb coses dels tres”, va explicar. Segons li va comunicar la policia, no pot accedir-hi per motius del peritatge de l’assegurança i els treballs d’investigació dels fets ocorreguts. “Necessito veure com està el pis i què em puc quedar del seu record i què no”. Amb tot això, ara només demana amb urgència que algú li doni respostes al més aviat possible cap a on s’ha d’encaminar en el procés administratiu, però sobretot per poder dur a terme una correcta cerimònia per als seus familiars, que van ser incinerats.