Pandèmia mundial

La resistència als virus

El país s’ha vist atacat per pandèmies diverses vegades. Segons l’Arxiu Nacional, ja es va haver de resistir a la gran pesta de Marsella del 1720, tot i que els segles XVIII i XIX també hi va haver crisis que van posar en risc el territori.

La resistència als virusARXIU NACIONAL

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Tancar les fronteres i intentar subsistir amb els recursos del país. Aquesta seria la frase que defineix millor les vegades que el Principat ha hagut de fer front a pandèmies europees. L’any 1720, segons ha fet públic l’Arxiu Nacional, va haver de resistir a la gran pesta de Marsella, que precisament es va aturar a la frontera per l’actitud decidida i sacrificada dels andorrans de l’època. Més endavant, però, en vindrien d’altres tipus, tant o més mortíferes, com el còlera, la febre groga el segle XIX o la grip espanyola a principi de segle XX, anomenada influença en el seu moment.

La documentació de l’època explica com entre el juny i l’octubre del 1720 va morir fins a una tercera part de la població de la ciutat francesa. Va ser en aquell moment quan el Consell General de les Valls d’Andorra ja va prendre mesures radicals de tancament de la frontera amb França, per on havia d’arribar el mal, i es va coordinar amb les màximes autoritats espanyoles. Segons explica l’historiador Albert Villaró, les autoritats espanyoles van decidir fer un cordó sanitari des de la part espanyola i els andorrans a la part francesa per evitar que el virus pogués arribar. D’aquesta manera, Villaró diu que és un punt a favor en què es comença a demostrar la sobirania andorrana per la capacitat que té amb la frontera. Amb aquest tancament, doncs, només hi havia la possibilitat de comerciar i proveir-se del sud, i segons el document van decidir fer-ho en tot moment.

El segle XIX, amb el còlera i la febre groga, on la preocupació venia de la banda sud, es va arribar a prohibir també la circulació de persones i qualsevol importació, fet que va provocar un neguit important per la subsistència del país. “Sempre que s’ha d’arribar a aquest punt són moments crítics per al país”, diu Villaró. De fet, en aquest cas, França va ser qui va enviar una carta informant Andorra de les mesures preses a les fronteres per impedir el contagi al país. En el cas de la grip espanyola el 1918, per exemple, tots dos països veïns es van veure afectats i el virus va aconseguir traspassar la frontera provocant diverses morts, malgrat que no hi ha un registre exacte.

D’aquesta manera, la història evidencia com algunes mesures de seguretat ja es van prendre fa segles per evitar el contagi entre persones i territoris. Però també els documents mostren com el territori ha pogut resistir grans crisis sanitàries que van arribar a afectar arreu del món. Una lluita que ara compta amb més mitjans però que repeteix fórmules ja molt antigues com el bloqueig de les fronteres.

CRONOLOGIA

-El 1720 les autoritats espanyoles van coordinar un cordó sanitari per evitar que la pesta entrés a Espanya. Andorra va ajudar en el tancament per la part francesa.

-El 1821 el còlera i la febre groga venien d’Espanya. Es van prohibir els moviments entre persones i es va arribar a posar en perill la subsistència del país.

-El 1918 els dos països veïns es van veure afectats per l’anomenada influença o grip espanyola i el virus va entrar al territori, fet que va provocar diverses morts.

tracking