Andorra és el país amb menys nens per dona i amb les mares més grans

El Principat està a la cua d’Europa quant a la fecunditat. Ho posa en relleu la comparació de les dades facilitades pel departament d’Estadística relatives al moviment natural de la població amb les de l’Eurostat, l’oficina estadística de la Comissió Europea que produeix dades sobre la Unió Europea. L’estudi de les mateixes indica que Andorra és el país on les dones són mares per primer cop en una edat més avançada i a la vegada les que tenen menys fills.

Així, l’indicador conjuntural de fecunditat, és a dir, la mitjana de fills per dones en edat fèrtil (dels 15 als 49 anys), se situava al Principat a finals del 2019 en l’1,12. Una xifra que es redueix any rere any i que, a tall d’exemple, l’any 2014 era d’1,25. Espanya i Itàlia, amb un 1,26 i 1,29 fills per dona, respectivament, són els països del continent que més s’apropen a la taxa andorrana. La mitjana de la Unió Europea –les dades de l’Eurostat encara inclouen el Regne Unit– és d’1,56 fills per dona i destaquen per tenir un indicador conjuntural de fertilitat alt estats com França (1,83), Montenegro (1,76) i Islàndia (1,71).

Al mateix temps, cal remarcar com l’edat mitjana de les mares a Andorra és de les més elevades del continent: 32,82 anys. Una xifra que s’ha incrementat respecte al 2014, quan era de 31,54 anys. No hi ha cap país europeu que presenti una edat mitjana de les mares tan alta com la del Principat. Se li apropen Liechtenstein (32,3 anys), Espanya (32,2), Luxemburg (32,1), Itàlia (32) i Suïssa (32). Per contra, entre els països on les mares són més joves hi ha Polònia (29,6 anys), Montenegro (29,8) Lituània (30,1), França (30,2) i Islàndia (30,2).

Respecte al 2014, tots els països d’Europa han anat incrementat l’edat en què les dones són mares. A la UE la mitjana és de 30,8 anys, dos menys que a Andorra.

Dades del registre civil

L’any passat, segons les dades del registre civil, es van comptabilitzar 535 naixements. En 209 dels que hi va haver el 2019, és a dir, el 39,1% del total, la mare tenia entre 30 i 34 anys. El segon grup més nombrós, un 28,6%, el formaven dones d’entre 35 i 39 anys, mentre que un 18,1% dels parts van ser de dones d’entre 25 i 29 anys. En edats més joves, dels 20 als 24 anys, l’indicador va caure al 4,23%, igual com va passar amb les dones d’entre 40 i 44 anys, que van protagonitzar el 8,4% dels naixements. Tres dels nadons nascuts el 2019 eren de mares de 19 i menys anys, el 0,9%, i cinc de dones de més de 45 anys (0,6%).

Una realitat particular

L’estructura immigratòria del Principat condiciona per si mateixa bona part d’aquests indicadors. Cal tenir en compte que Andorra és un país amb molta immigració, i on es ve principalment a treballar. Això fa que les taxes d’ocupació femenina siguin molt altes i això, evidentment, repercuteix en les dades sobre naixements. D’aquesta manera, d’una banda, les dones són més reticents a tenir fills, ja que no els ho facilita la carrera laboral, i moltes només fan el pas quan ja es troben amb una certa estabilitat econòmica.

I a diferència del que passa en altres estats d’Europa, com França o els països nòrdics, no existeixen ajudes importants per part del Govern quan es tenen fills i hi ha una manca de suport institucional al darrere de les famílies. Tampoc és fàcil, o més aviat és complicat, compaginar la vida laboral amb la familiar.

D’altra banda, el Principat és un dels països europeus amb una de les esperances de vida més baixa quan es compara amb els estats que formen la Unió Europea i el Regne Unit. La mitjana del club de Brussel·les és de 81 anys (s’inclouen tant homes com dones), mentre que la del Principat és de 76,4. Només hi ha un país amb una esperança de vida més baixa. Es tracta de Lituània, que amb 76 anys és el país de la UE on les persones moren de mitjana més joves. En la banda alta es troben Suïssa (83,8 anys), Espanya (83,5), Itàlia (83,4) i Liechtenstein (83,1).

En el cas andorrà, un cop analitzades les dades, es troba una explicació clara de la baixa esperança de vida. Els residents portuguesos tenen una edat mitjana de defunció molt baixa, 61,7 anys, perquè molts d’ells quan es jubilen marxen al seu país. Altres col·lectius, com l’espanyol, també ho fan però en menor mesura.