Metgessa voluntària

Des que el 2017 va deixar Veneçuela per buscar un futur millor, Leydi Pernia ha voltat molt. Es va titular al seu país com a especialista en ginecologia i obstetrícia i també és diplomada en salut ocupacional, cosa que s’assimila aquí a medicina del treball. Xile, Cuba o el Perú van ser algunes de les destinacions “cercant oportunitats” i abans de fer el viatge cap a Espanya estava treballant a Aruba, al Carib. Allà va decidir el trasllat cap a Espanya per aconseguir l’homologació del seu títol universitari i poder treballar a Europa. Això va ser l’hivern passat i conscient que el procés de convalidació de la titulació era llarg i seguint amb l’esperit rodamón, va seguir el consell d’una cosina que li va parlar d’Andorra i la possibilitat de fer temporada.

Així és com va començar a treballar a l’hotel Euroski de Canillo, fent de quelcom molt allunyat de la seva professió: cambrera de pisos. La pandèmia, com a d’altres temporers, la va deixar bloquejada al país, malgrat que té paraules d’agraïment per a Daguisa Hotels, el grup hoteler per al qual treballava, que els ha garantit allotjament i manutenció. Ella, però, va decidir que no podia no fer res i va buscar la manera de col·laborar en la crisi sanitària. Primer al ministeri, en el servei encarregat de comunicar a qui s’havia fet la PCR si era positiu. Però volia un paper més actiu, més a prop de les persones. Evidentment “la meva expectativa és estar dins d’un hospital” però sense un títol homologat era quelcom impossible. El mateix grup Daguisa li va donar l’oportunitat, en haver-se convertit un dels seus establiments, l’hotel Fènix, en residència improvisada per frenar els contagis de Covid al Cedre. Ara viu a l’hotel i fa de voluntària al torn de nit. Donar la medicació als padrins, pendre’ls la temperatura cada poques hores per evitar ensurts o estar pendent de tot allò que necessitin és ara la seva rutina. Per a Leydi ha estat com arrencar de zero, de la mateixa manera que ho va ser fer de cambrera de pisos. Però l’experiència de voluntària li ha permès, diu, “veure tanta humanitat...”, una cooperació, continua, “sense cap tipus d’interès. Si el món sencer fos així tindríem un planeta millor”.

L’aterratge a Andorra va ser dur, amb una feina que va suposar “un canvi total”. Perquè “una cosa és fer la feina de neteja de casa teva i l’altra haver-ho de fer en 20 habitacions”, apunta. Però després l’entorn de treball, els companys, van ajudar molt a l’adaptació i ara sent que ha viscut una experiència més per créixer. I en un país que, assegura, l’ha enamorat de tal manera que no li importaria que es convertís en la seva residència fixa.

“És un lloc súper tranquil, súper segur, la gent és molt propera”, destaca. Primer, però, el seu objectiu és aconseguir una convalidació que també s’ha vist afectada per l’aturada generalitzada per la pandèmia. Un tràmit que, si l’aconseguís, també li permetria treballar a Andorra com a metgessa. Ara per ara i obeint també al jurament hipocràtic dels doctors, que els compromet a cuidar de la salut de les persones, posa el seu gra de sorra en la cura dels padrins que segueixen a l’establiment hoteler esperant que la pandèmia els permeti recuperar també la quotidianitat perduda.