El Cenma alerta que allaus com la del 1996 es poden tornar a produir

El Cenma ha publicat recentment un article científic sobre l’allau d’Arinsal de l’any 1996 sota el títol The Avalanche of Les Fonts d’Arinsal (Andorra): An Example of a Pure Powder, Dry Snow Avalanche. L’estudi, que “per primera vegada ha posat a disposició de la comunitat científica tota la informació disponible referent a l’episodi que va marcar un abans i un després en la gestió del perill d’allaus a Andorra”, arriba a la conclusió que els fets del 1996 es poden tornar a repetir en el futur pel canvi climàtic. Assenyalen que pot provocar que es repeteixin episodis similars i que aquests podrien sovintejar més.

L’estudi assenyala que l’episodi del 8 de febrer del 1996 va ser un cas paradigmàtic d’una allau de neu seca i en pols pura i que va ser l’allau més gran mai coneguda en aquesta canal i els efectes van superar totes les previsions.

Afegeix que, com passa sovint en esdeveniments extrems, una rara combinació de circumstàncies va coincidir en el temps i l’espai per fer possible l’allau que malgrat la seva gravetat no va produir cap víctima mortal. L’article recorda que la temporada d’hivern va començar sense nevades a cotes baixes, per la qual cosa no hi havia neu densa i temperada. Durant dos dies, la cota de neu es va generalitzar, amb grans nevades que van anar acompanyades de forts vents que van generar grans descàrregues de neu susceptibles de ser alliberades. La posterior caiguda de la temperatura va mantenir freda la neu fins al fons de la vall, fet que va facilitar el creixement de l’allau fins al fons de la vall principal.

A partir d’aquí l’estudi adverteix que “en el context del canvi climàtic, aquests escenaris poden ser més freqüents”. El primer motiu d’això és que el paquet de neu es reduirà a baixes altituds i fins i tot pot desaparèixer. Recorden que les projeccions climàtiques mostren una variabilitat espacial important en el massís del Pirineu en termes de precipitació, però que sí que hi haurà un augment de la temperatura mitjana hivernal generalitzat.

Les projeccions climàtiques del futur paquet de neu a Andorra mostren una caiguda clara de l’alçada mitjana de la neu a 1.500-1.800 metres d’altitud entre el 2041 i el 2070. Pel que fa a la quantitat de dies amb una alçada de paquet de neu per sobre dels cinc centímetres, l’escenari més pessimista indica que és probable que un paquet de neu continuat des dels 1.800 metres fins als cims sigui possible fins a mitjan segle. Els hiverns, diuen, presentaran una mitjana de menys de 70 dies amb cinc centímetres a 1.800 metres, limitant el paquet de neu continu a altituds superiors als 2.100 metres, on es reduirà gairebé en 70 el nombre de dies amb una alçada de paquet de neu superior als 50 centímetres.

El segon motiu és que es poden continuar produint-se tempestes fortes de neu i que poden anar acompanyades de temperatures baixes, cosa que permet que les nevades fredes cobreixin els vessants esporàdicament fins als fons de la vall. “Els canvis en les nevades extremes, la seva freqüència i magnitud són encara molt difícils de predir, però escenaris com el del febrer del 1996 no es poden ignorar”, diuen.

En aquest context, “la vigilància i la previsió són crucials per activar mesures de defensa davant possibles escenaris similars i han de millorar-se”. “Els coneixements adquirits a partir d’aquest esdeveniment s’han de capitalitzar per tal de minimitzar les situacions de risc en el canal d’allaus de les Fonts d’Arinsals (a més de les mesures de defensa ja implantades allà) i en altres vies similars amb infraestructures exposades”, finalitza l’estudi.

UN HIVERN AMB 5 DIES DE TEMPERATURES NORMALS O INFERIORS

El Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (Cenma) de l’Institut d’Estudis Andorrans considera el passat hivern com “atípic en temperatures”. Segons ha fet públic recentment en el butlletí climàtic corresponent a la passada estació meteorològica les temperatures d’aquest hivern han estat majoritàriament més altes del normal, especialment al febrer, quan nombrosos dies es van situar més de quatre graus per sobre de la mitjana climàtica. Només en cinc dies hi va haver unes temperatures normals per l’època de l’any o inferiors, coincidint amb el pas de les borrasques Daniel i Glòria. La temperatura màxima es va registrar el 23 de febrer. Va ser de 12 graus quan la mitjana climàtica és de 3,6 graus. Per tant, va haver-hi una anomalia positiva de 8,4 graus. Pel que fa a l’evolució de la neu mesurada al sensor de Sorteny entre el novembre i l’abril, la temporada va començar amb precipitacions abundants, però entre el gener i el febrer només la borrasca Glòria va deixar importants gruixos de neu. No va ser fins al març que es va registrar un gruix màxim de neu de 2,5 metres (un metre menys que en temporades considerades bones). La suavitat de l’abril ha propiciat la fusió important i encara ben manifesta al paisatge d’aquests dies. Quant a l’evolució del gruix de neu, el comportament inicial va ser esperançador amb precipitacions abundants al mes de desembre. De gener i febrer només es pot destacar la borrasca Glòria. No va ser fins al març, amb les nevades de principi de mes, que es va registrar el gruix màxim de neu d’aquest hivern, superant els 2,5 metres de mantell.