França no té diners per ajudar Andorra
El país veí diu que travessa una situació econòmica delicada i que el Banc central no pot donar crèdits sense el permís del BCE
El Govern francès no està en disposició de ser una alternativa de finançament per a Andorra perquè es troba en una situació econòmica molt delicada i el Banc de França no pot atorgar un crèdit a un país tercer sense el vistiplau del Banc Central Europeu (BCE). Aquesta va ser la resposta del ministre d’Economia i finances gal, Bruno Le Maire, a la carta que Eric Jover li va fer arribar el 25 de març passat i a la qual el Diari ha tingut accés, on li demanava assistència i suport econòmic per fer front a la crisi generada per la Covid-19. La petició es concretava en quatre aspectes. El compromís per actuar com a prestador d’última instància, l’accés a qualsevol forma de liquiditat i considerar la possibilitat de tancar acords per obtenir finançament urgent. Per últim, el suport davant l’FMI, amb el qal s’està negociant l’ingrés, per poder beneficiar-se dels seus programes d’ajuts que impulsi en el marc de la crisi del coronavirus. Les demandes es van realitzar per poder fer front a un agreujament de la crisi per un rebrot de la pandèmia, ja que, en aquest moment, el titular de finances assegura que no hi ha problemes de liquiditat per als préstecs dels bancs del país i per a les reserves d’Andorra Telecom (260 milions d’euros abans de l’inici de la crisi.)
La carta de Jover comença explicant que travessem per una situació difícil per l’emergència sanitària que ha enviat a l’UCI tota l’economia en patir l’impacte de l’aturada generalitzada de l’activitat. Recorda a continuació que Andorra no té un banc central nacional i tampoc accés a un prestador d’última instància al qual acudir per obtenir fons de manera urgent. De la mateixa manera que no es pot beneficiar de les mesures extraordinàries del BCE. A partir d’aquí fa un repàs a totes les actuacions que s’han dut a terme per homologar-nos als països de l’entorn.
Deures fets
El recull que fa Jover comença el 2011 amb el tancament de l’acord monetari amb la Unió Europea que va permetre que l’euro es convertís en oficial i la possibilitat d’emetre monedes. Una prerrogativa que ha comportat com a contrapartida que Andorra hagi fet importants reformes i adoptat la legislació comunitària en matèria fiscal i financera. Com a prova que s’han fet els deures, recorda que l’Écofin ens va treure de la llista negra de paradisos fiscals a finals del 2017 i que gràcies als canvis que s’estan duent a terme s’han passat totes les avaluacions del Moneyval. A continuació esmenta que es negocia un acord d’associació amb la UE i que es voldria tenir accés a les vies de finançament de l’Eurosistema. Per reforçar la competitivitat, la capacitat de resistència, l’estabilitat del sistema financer i poder blindar-nos en cas de crisi sistèmica interna o externa. Un aspecte en què França coincideix. El ministre Jover va explicar que se’ls va dir d’aprofitar el futur acord d’associació per aconseguir mecanismes de finançament.
La carta conclou amb les demandes esmentades, però abans es fa un repàs al cost de les mesures impulsades i la situació de l’endeutament públic. En aquest sentit s’esmenta que fins a la data de la carta s’ha destinat 200 milions d’euros per pal·liar els estralls de la crisi en un país que té un pressupost només de 447 milions. Pel que fa al deute de l’Estat, es destaca que és baix, un 34% del PIB. Unes explicacions que no van ser suficients per aconseguir el suport econòmic del Govern francès, que el 17 d’abril per carta va comunicar la negativa a les propostes.
Conflicte diplomàtic
El ministre Le Maire va explicar de seguida a l’Elisi que havia rebut la carta del seu homòleg andorrà, fet que va causar estranyesa i malestar als serveis de Macron en considerar que el primer interlocutor ha de ser el Copríncep. Una relliscada que es va fer notar a l’executiu i que es va produir quan les relacions amb França no passen pel millor moment per l’afer de la firma del primer paquet de mesures anticrisi. El 2 d’abril el Cap de Govern envia un mail al representant del Copríncep, Patrick Strzoda. Xavier Espot li explica que Jover ha enviat una carta al seu homòleg i li resumeix el contingut, segons fonts properes a l’executiu. Destaca les mesures que s’han pres i l’esforç que suposen per al país i també que no disposem d’un prestador d’última instància. Insisteix en la possibilitat que ho siguin les institucions del país veí. Apel·la al Banc de França per si podria obrir una línia de crèdit en cas de necessitat urgent o si la mateixa entitat estaria en disposició de comprar deute emès per Andorra. Esmenta que som un estat que compleix i coopera amb tots els organismes internacionals en la lluita contra el blanqueig de diners i el finançament del terrorisme com certifica el Moneyval i que es negocia l’ingrés a l’FMI. El mail d’Espot és d’inicis d’abril, amb la qual cosa no s’havia tirat endavant el segon paquet de mesures contra els efectes de la Covid-19, però ja apunta que s’hi està treballant.
DOS ECONOMISTES ESPEREN LA TRUCADA
Jean Tirole o Jean Pisani-Ferry són els noms dels dos economistes francesos que Espot suggereix al representant del Copríncep francès perquè assessorin el país en les mesures que s’hagin de prendre, a curt i mitjà termini, per superar la crisi del coronavirus. Ara com ara encara és hora que en nom del Govern algú s’hagi posat en contacte amb cap d’ells. Una reacció que no ha agradat gens a França, que recorda que la iniciativa va sorgir d’Andorra. Tirole va obtenir el premi Nobel d’economia el 2014. Pisani-Ferry és un expert en polítiques públiques i va ser comissari general per a la planificació del primer ministre Manuel Valls. Price és l'assessor que té l’executiu.