Musulmans i jueus insisteixen a disposar d'un cementiri propi

La comunitat musulmana i la jueva segueixen demanant al Govern la construcció d’un cementiri per a cada religió. “Considerem que és un dret constitucional tenir un espai únic on poder enterrar i venerar els nostres difunts”, va manifestar Rachid Cherkaoui, president del Centre Cultural Islàmic. En aquest sentit, va indicar que la intenció, tant dels musulmans com dels jueus, és tenir “un terreny on poder venerar els nostres familiars. Demanem un terreny per a les dues comunitats dividit en dues parcel·les, una per a nosaltres i l’altra per als jueus, ja que les tradicions d’enterrament són diferents a les de la religió cristiana”.

Així, des de l’Associació Cultural Israelita de les Valls d’Andorra, el president, Isaac Benchluch, va apuntar que “no volem un espai laic on s’enterri gent de totes les religions, sinó una zona específica per a nosaltres”, i va expressar que també els agradaria “tenir una infraestructura on poder executar tot el procediment previ tradicional de la creença jueva”. D’aquesta manera, Cherkaoui va exposar que abans la majoria de persones musulmanes que venien a viure al Principat eren immigrants, però “ara aquestes han tingut fills i ells han estudiat i estan treballant aquí i són andorrans. Tenim dret a ser enterrats aquí com qualsevol altre nacional, però tenim clar que volem mantenir la nostra tradició religiosa i ara mateix a Andorra no podem ser enterrats perquè no hi ha les especificats que requerim”.

Trasllat dels difunts

Les comunitats van argumentar que actualment si volen enterrar els difunts ho han de fer al seu país d’origen, a França o a Espanya. “Malauradament, quan es mor algú l’hem de traslladar a Barcelona, Tolosa o al país d’origen, una realitat que implica haver-nos de desplaçar milers de quilòmetres”, va afirmar Benchluch. En la mateixa situació es troben els musulmans, que també es veuen obligats “a anar als altres països per enterrar i venerar els nostres difunts”, va dir Cherkaoui. Qui també va explicar que la majoria de països europeus tenen cementiris per a les nostres religions, i aquest fet “no suposa cap mena de contradicció amb la religió cristiana. Simplement es tracta d’apel·lar al respecte de cada persona i, sobretot, a les seves creences, ja que tothom té dret a descansar allà on viu, provingui d’on provingui, i que els seus familiars i amics el puguin honorar sense haver de desplaçar-se a un altre territori”.

Reunió amb l’executiu

L’última reunió que van realitzar amb l’executiu per fer realitat la infraestructura va ser l’any 2016, en què el Govern de Toni Martí, i l’actual cap de Govern i exministre d’Interior, Xavier Espot, van citar les dues comunitats per marcar una temporalitat al projecte i plasmar en paper les bases que consideraven essencials. “A la trobada se’ns va confirmar que farien el cementiri en un període de dos anys, però ja han passat i encara no hem rebut notícies”, va exposar Cherkaoui.

Tanmateix, va puntualitzar que durant les eleccions generals, la comunitat musulmana va adreçar una pregunta a l’actual cap de l’executiu: “Si guanya les eleccions durà a terme el cementiri? I ens va contestar que sí i que ho faria durant els primers dos anys de mandat”, va recordar. I va afegir que des del Centre Cultural tornaran a fer la demanda a l’executiu, “però abans la prioritat és superar la pandèmia del coronavirus i donar tot el nostre suport a les administracions i a Andorra”. De la mateixa manera, Benchluch va reiterar que davant la situació actual del país “el més important és fer país i lluitar contra la Covid-19. Som conscients que ens van dir que el cementiri tiraria endavant i confiem en les paraules del Govern, però sabem que no es farà de la nit al dia i requereix molta feina”.