Espot es rebaixa el sou un 20% i els ministres un 15%

El cap de Govern, Xavier Espot, cobrarà un 20% menys de salari des del juny al desembre i per als ministres, els secretaris d'Estat, la secretària general de Govern, el cap de protocol, el cap de gabinet del cap de Govern i els ambaixadors residents la rebaixa serà del 15% i per als ambaixadors no residents la reducció serà del 10% quan s'aprovi el projecte de llei que l'executiu entra demà al Consell General. El text preveu la baixada de retribucions per als càrrecs de lliure designació, assessors i personal de relació especial amb forquilles que van del 10% per als sous iguals o superiors a 4.000 euros, del 15% per als de 5.000 euros i del 20% quan es percebin més de 6.000 euros. El Govern fixa aquesta obligació per als càrrecs de l'administració general i les parapúbliques o societats majoritàriament de capital públic, entre les quals Espot ha esmentat Andorra Telecom, FEDA, Andorra Turisme o la CASS i es fa una recomanació perquè rebaixi les retribucions en el mateix nivell al Consell General, els comuns, el Tribunal Constitucional i el Consell Superior de la Justícia. El cap de l'executiu ha assegurat que la majoria de càrrecs d'aquestes institucions s'hi afegiran a la baixada salarial i ha exposat que sap que ho faran la síndica i subsíndica general, els consellers generals dels grups que donen suport al Govern, que han informat en un comunicat que proposaran a la junta de presidents que s'apliqui una baixada del 15% del sou que reben, els membres del Consell Superior de la Justícia i del Constitucional i els cònsols o els consellers generals de l'oposició i que "molt majoritàriament hi ha voluntat de fer-ho". La recomanació inclou entitats com el Tribunal de Comptes, el Raonador del Ciutadà o l'Agència de Protecció de Dades i en els cas dels comuns afectaria a societats com EMAP a la Massana o Ensisa a Canillo.

Espot ha anunciat que els diners del que considera un sacrifici "per donar exemple" té una visió finalista perquè "es destinarà a primar i recompensar el personal sanitari i parasanitari per l'esforç titànic que han fet durant la pandèmia". El cap de Govern ha assenyalat que l'impacte de la rebaixa "no és enorme a diferència del que es pot pensar" i que s'ha xifrat en un estalvi d'uns 210.000 euros que ha qualificat com "quantitat ínfima" dins de la despesa i els recursos que s'han de destinar a cobrir les mesures derivades de la crisi de la Covid-19. I ha insistit que no s'ha tingut en compte la reducció salarial com a estalvi o per si hem treballat més "que segur que s'ha fet amb més intensitat" sinó que s'ha adoptat la decisió d'aquest rol d'exemplaritat perquè hi ha assalariats afectats per suspensions de contracte de treball, o autònoms i empresaris que han vist minvats molt els ingressos "i hem cregut que són percentatges raonables i que totes les institucions se sumaran a l'exercici d'exemplaritat perquè no la podem demanar a la població si no ho fem".

Les mesures d'estalvi previstes per l'executiu passen també per la implementació de plans de racionalització per a l'administració general i els òrgans que hi depenen que comporten que s'han de modificar les estructures organitzatives, la mobilitat de personal o la suspensió d'incorporacions que provinguin d'excedències voluntàries, entre d'altres accions. La ministra de Funció Pública, Judith Pallarés, ha indicat que els plans, que es recomanen a totes les institucions i organismes del país, han d'estar dissenyats perquè tinguin efecte en el pressupost del 2021 i en la liquidació d'aquest exercici i ha valorat que la suma de baixada de despesa per al Gover i la resta d'administracions "tindrà un efecte favorable en les finances públiques per la situació que estem vivint".

Finançament extern

El projecte de llei de reduccions salarials inclou una disposició per aprovar un crèdit extraordinari plurianual de 2,8 milions d'euros, dels quals 710.750 euros correspondrien a aquest exercici, per fer front a les despeses de l'adhesió al Banc de Desenvolupament del Consell d'Europa. El cap de Govern ha explicat que aquesta entitat podria finançar un projecte concret que presenti l'executiu dins de la recerca de finançament de despeses generades per la crisi de l'epidèmia sanitària i està condicionat a entrar a formar part de l'organisme. Una decisió que ha precisat que encara no s'ha pres però sí s'ha fet la previsió del cost que s'hauria d'assumir "i són quantitats que després en part es poden recuperar", ha manifestat, per afegir que buscar el suport econòmic d'unes entitats no exclou tenir-ne d'altres i "un Govern responsable el que ha de fer és buscar allà on pugui i sempre que estigui degudament justificat" i per això s'ha recorregut a Espanya i França, al Banc Europeu, a l'FMI o al Banc del Consell d'Europa. Espot ha ressaltat que s'ha de ser "previsors" per tenir fonts de finançament del dèficit perquè no sé sap com anirà la tardor "o que ens depararà el futur" i per això el text legal autoritza a buscar fons en entitats financeres o institucions internacionals per un import de 350 milions d'euros.

El text aprovat pel Govern preveu a més l'habilitació de la primera quinzena d'agost per a l'activitat judicial que Xavier Espot ha recordat que "ha estat aturada gairebé dos mesos i mig" i es modifica el repartiment per torns dels procediments judicials per prioritzar els que estiguin relacionats amb la custòdia dels fills o les mesures econòmiques dictades per a les parelles perquè molts progenitors tindran ingressos diferents i s'haurà de recalcular la càrrega que han d'assumir pels fills, ha comentat. I encara hi haurà un segon projecte de llei que especifica algunes mesures previstes en normatives aprovades ja. Es determina quan poden acollir-se els autònoms a la prestació per a pares que no poden treballar per tenir cura dels fills, quan tenen dret a la reducció de la cotització a la CASS, entre d'altres aspectes. També s'especifica que un empresari que no vulgui reprendre reobrir el negoci no pot beneficiar-se de la reducció del lloguer si el Govern ja ha decretat que aquella activitat es pot reprendre.

Necessitats de turistes

Espot ha parlat finalment de l'entrada de visitants que ha avançat que es farà coordinadament amb les mesures que prenguin els veïns i que ha d'anar lligada al retorn a l'activitat gairebé total al país i que situa entre les prioritats per a la reactivació "perquè Andorra no pot sobreviure sense una activitat turística mínima". El cap de Govern ha destacat que els visitants estaran obligats a seguir algunes indicacions com la de portar mascareta, que es podria establir amb un canvi a la Llei de Sanitat, i que les dades del segon cribratge serviran per prendre les decisions de l'obertura força generalitzada d'activitat interna que s'ha de fer abans de permetre l'entrada de turistes.