Un 3,2% de la població ocupada treballava des de casa l'any passat

El teletreball ha estat indispensable perquè moltes empreses poguessin seguir funcionant durant el confinament, però abans que esclatés la crisi sanitària no era gens habitual. De fet, només un 3,2% de les persones ocupades treballaven des del domicili l’any passat. Així ho indica l’informe sobre l’enquesta de forces del treball del departament d’Estadística, en què es detalla que el 2019 el 73,8% dels assalariats treballaven en un local propi o de l’empresa; un 17,5% en locals o habitatges dels clients, dels usuaris o dels pacients, i el 4,7% restant a cap lloc fix.

D’altra banda, l’enquesta detalla que el 25,9% dels ocupats han de desplaçar-se a altres llocs de treball i només l’1,4% ho fa almenys una vegada al dia. Tanmateix, es precisa que al voltant del 80% dels ocupats que viuen a Andorra la Vella i a Escaldes-Engordany inverteixen menys de 15 minuts a arribar a la feina; aquesta xifra baixa al 60% dels ocupats que viuen a Sant Julià de Lòria, la Massana i Encamp, mentre que prop del 50% dels que viuen a Canillo i Ordino tarden menys de 15 minuts.

Un altre dels aspectes destacats de l’enquesta és que en general els assalariats del país estan satisfets amb el seu lloc de treball. Cal remarcar que la qualitat de vida en el treball és informació subjectiva. Tot i això, l’informe assenyala que el 2019 la satisfacció mitjana dels ocupats era de 7,8 punts, una xifra similar entre les dones i els homes. En aquest aspecte, es denota que com més edat es té més gran és el grau de satisfacció global, així com la participació en les decisions, el grau de realització, el nivell de motivació, la flexibilitat d’horaris i l’estabilitat. En la franja d’edat dels 15 als 24 anys, la satisfacció global és de 7,3 punts, mentre que entre els majors de 65 anys és del 8,1.

Respecte a l’enregistrament de presència o d’hores treballades, es destaca que al 19,2% dels assalariats no se’ls enregistra ni la presència ni les hores, i al 38% se’ls enregistra la presència i les hores mitjançant un supervisor, de forma automàtica o amb un altre mètode. Altrament, s’indica que 21,7% dels ocupats treballen sempre o sovint amb pressió de terminis. Finalment, el 71,7% dels ocupats tenen gran influència o alguna influència en l’ordre de prioritats de la feina, i el 68,2% tenen gran influència o alguna influència en el contingut.

En relació amb la flexibilitat horària, el 16,1% de la població ocupada d’Andorra major de 15 anys el 2019 declara que decideix el seu horari de treball, mentre que el 17,5% decideix el seu horari de treball amb certes restriccions i el 66,4% no decideix el seu horari de treball. A més, s’especifica que per al 29% dels ocupats és molt fàcil agafar una o dues hores lliures per a necessitats personals o familiars, i al 16,7% els és molt fàcil agafar un o dos dies de permís amb un avís previ de curt termini.

Quant a les demandes laborals imprevistes, el 12% dels ocupats han d’afrontar almenys un cop per setmana canvis imprevistos en els horaris laborals. En l’informe també s’exposa que pel que fa a la disponibilitat per treballar durant el temps lliure, l’11,6% dels ocupats són contactats per assumptes de treball durant el temps lliure, i el 7,6% ha realitzat alguna acció abans del següent dia de treball.

ESTADÍSTICA REGISTRA 1.032 HABITANTS MÉS QUE L'ANY PASSAT

Andorra té 77.647 habitants, segons les dades que va publicar ahir el departament d’Estadística corresponents a final d’abril; una xifra que implica un augment de 1.032 habitants en comparació amb el cens del mateix període de l’any passat. A més, les xifres indiquen que la parròquia on hi ha hagut un augment de població més gran és la Massana, que suma 222 habitants més; seguida d’Andorra la Vella, que ha experimentat un increment en el cens de 186 persones, i Canillo, amb 182 residents nous. Entre les parròquies que menys creixement han tingut hi ha Escaldes-Engordany, amb 140 nous habitants; Encamp, amb 111; Ordino, que té 103 persones noves inscrites al cens, i Sant Julià de Lòria, amb 88 persones més. D’altra banda, les dades mostren que en la divisió per procedència dels nous habitants, el col·lectiu d’altres nacionalitats és el més nombrós, amb un total de 558 persones, seguit de les 325 persones de nacionalitat andorrana, 82 persones de nacionalitat francesa, 44 persones amb passaport espanyol i 23 persones procedents de Portugal. Quant a les franges d’edat, hi ha un 13,4% del global de població que té menys de 15 anys i un 14,1% que ha superat els 64 anys. Les dades del departament també inclouen el global de persones registrades en els censos comunals, que no coincideix amb les números de Govern i que fixa que hi ha 82.149 inscrits als comuns, un 1,5% més que l’abril del 2019, quan el total era de 80.973 habitants. En aquest sentit, Estadística recorda que les dades parroquials estan en revisió des del 2012, quan es va establir un intercanvi de xifres amb el Govern, i que hi ha variacions pels reajustaments administratius de les inscripcions.