La doble vida d'un hotel

Sn‘havia declarat la pandèmia, la temporada d’hivern s’acabava sobtadament, i Jordi Daban, CEO del grup Daguisa, al qual pertany l’hotel escaldenc, explica que en una reunió interna es va decidir posar a l’abast del Govern tots els establiments de l’empresa per si es necessitaven llits en la crisi sanitària que tot just començava. Així es va comunicar a l’executiu i el dia 19 de març l’oferiment rebia resposta i s’activava el trasllat a l’Hotel Fènix d’una part dels padrins de la residència sanitària El Cedre per protegir-los del virus que començava a colpejar el centre sociosanitari. Ja han passat més de dos mesos i tot just ahir el Govern informava que els darrers malalts de Covid que estaven ingressats a la residència de Santa Coloma es traslladaven a l’hospital perquè el sociosanitari comencés a recuperar la normalitat i que hi poguessin tornar també els residents que han passat el confinament a l’hotel.

El lligam tenia data d’inici però no de final tot i que l’evolució positiva de la pandèmia feia pensar aquest últims dies que la residència alternativa que ha estat el Fènix no trigaria a tancar per recuperar la seva funció habitual. Sigui com sigui per als responsables de l’hotel i els treballadors haurà estat, apunta Daban, un aprenentatge, a banda d’una satisfacció per haver ajudat en l’emergència sanitària. “És molt reconfortant”, apuntava divendres passat Jordi Daban, i afegia també una dosi de coneixement que els serà molt útil: “L’estructura s’ha adaptat a una forma molt asèptica de treballar per evitar els contagis. Quan reobrim com a hotel tenim molta pràctica sobre com procedir, ens ha ensenyat molt.”

L’hotel no ha funcionat com a tal però una plantilla de vint-i-dos treballadors de l’establiment ha estat atenent la recepció, la neteja i la cuina i restaurant. Ha suposat un canvi de rutines i pràctiques per adaptar-se a allò que els ha marcat el SAAS. Des dels hàbits de neteja de les habitacions, amb estris com baietes pòpies per a cada cambra, a la temperatura per rentar la roba (sempre a 60 graus) o els menús personalitzats que havia de seguir cada padrí i que han alterat el funcionament normal de la cuina d’un hotel. També s’han hagut de salvar les barreres pròpies dels espais perquè “evidentment som un hotel i no un centre sociosanitari”, afegeix Daban, i s’han habilitat habitacions i sales comunes per a la comoditat del personal que ha atès els padrins, personal del SAAS i voluntaris. La terrassa s’ha convertit en l’espai per gaudir de l’aire lliure. El resultat ha estat molt positiu perquè “els padrins estan contents i nosaltres també que estiguin tots bé”, apunta el director de l’establiment, Joan Poza.

La gestió de la plantilla també s’ha adaptat a les exigències de la pandèmia amb dos grups diferenciats de treballadors per, en cas que es produís un contagi, poder enviar el grup sencer afectat cap a casa, fer venir l’altre i mentrestant activar més personal per suplir els primers. Malgrat l’excepcionalitat de la situació, el personal es va implicar des de l’inici en el nou projecte. “La primera setmana és normal que hi hagi neguit perquè no hi ha prou coneixement de la situació, però de mica en mica, amb diferents formacions i veient que l’objectiu era que els padrins estiguessin bé i protegits, tot es normalitza”, afegeix Poza.

Patricia Palou, cap de recepció de l’establiment, trobarà a faltar la trentena d’hostes d’El Cedre. “Els he agafat un munt d’afecte”, afirma. I és que els padrins s’han hagut d’adaptar a un nou espai per viure però també a un confinament que els ha vetat les visites de la família i la rutina diària. Les necessitats no han estat només pràctiques, també afectives. “Necessiten que estiguis per ells, volen companyia i al principi el canvi és molt radical, passar d’estar allà, a la residència, on estan tots junts i fan un munt d’activitats a trobar-se aquí en aquesta situació, tancats”, explica la treballadora de l’hotel. La recepció ha estat també l’enllaç amb les famílies, passant trucades i també testimoni de com alguns familiars s’acostaven a l’exterior de l’hotel per saludar des del carrer els avis que estaven a la finestra de la seva habitació.

Un cop marxin els padrins, a l’hotel s’iniciaran les tasques per a preparar-lo per a la reobertura i l’arribada dels primers turistes. Serà una tornada a una normalitat relativa perquè els allotjaments també s’hauran d’adaptar als protocols per minimitzar el risc de contagi. Però “nosaltres ja tindrem la pràctica”, apunta el director del Fènix. Dos mesos d’una experiència intensa que faran part del relat de l’impacte de la Covid-19 al país.