pandèmia mundial
'El tresor' de la família
El confinament ha obert les portes a projectes musicals com el que ha creat el cantautor Lluís Cartes, l’adaptació d’una cançó del seu primer disc en solitari en la qual ha participat gairebé tota la família, molt arrelada al món cultural del país.
Som una família que ens agrada molt poder estar junts i poder abraçar-nos”, diu el cantautor Lluís Cartes. Ara, el confinament generat per la Covid-19 ha fet que ell i la seva família estiguin separats des de ja fa poc més de dos mesos. I no una família petita, sinó cinc cognoms diferents que tenen una relació entre si de cosins, cosins segons i germans. I el més curiós: tots tenen una vinculació especial amb el món de l’art i la cultura en general.
Jan Cartes, cap d'Àrea de Cultura d’Andorra la Vella, va tenir la idea de fer un vídeo musical a partir d’una cançó del seu germà, el Lluís. El Teu Tresor, aquesta és la peça escollida, una cançó del primer disc en solitari del cantautor, que com bé diu el títol, la família és el seu tresor “que ara està allunyat però que amb el vídeo és una manera de tornar-nos a apropar”. Per això s’ha rebatejat com El teu tresor confinat.
En total són una trentena. Veus i instruments que creen una barreja musical en la qual les emocions i “el bon rotllo” no passen desapercebuts. I el més bonic? Els vincles intergeneracionals que es creen amb poc més de quatre minuts de vídeo, ja que s’hi poden veure una barreja d’edats molt diferents cantant al mateix temps. “No és fàcil coordinar-ho tot”, diu Cartes. “El primer que vaig fer va ser adaptar la base musical sense la meva veu i ajuntar els instruments dels familiars que es van volen afegir a interpretar-la”.
Tot això “sense pressió ni posar una data límit”, diu. És que la idea va sorgir al principi del confinament, el que passa que fins fa poc més d’una setmana que el resultat final no s’ha vist al Youtube. “Era una cosa que tothom havia de fer quan pogués i li vingués de gust, no posar una data fixa, ja que és una cosa de família” explica el cantautor. A més, assegura que la feina més gran ha estat després amb l’edició perquè tot quadrés. “Vam comentar de fer una gravació amb la càmera horitzontal i en la mesura que es pogués, que hi hagués un fons amb un color neutre”. Ara bé, el resultat final ha estat una mica diferent.
Amb barrets o fins i tot des de la banyera. Aquests són alguns dels plans més divertits que es poden veure, com la Teresa Areny, cap de producció de la Fundació ONCA, amb una boina, igual que la impulsora de l’Esbart Laurèdia, Esperança Ivern o Daniel Areny, director de la Coral Rocafort.
El muntatge havia ser una cosa familiar però al final ha anat circulant entre els amics i amb una setmana, un projecte que era a porta tancada, ja ha aconseguit gairebé el miler de reproduccions. “La veritat és que tampoc ens ho esperàvem” diu Cartes. També explica que de moment no preveuen un segon vídeo, sinó que la “la Tribu”, com s’anomenen entre ells, espera que arribi el dia per retrobar-se de nou, tenint en compte la desescalada del confinament i “poder abraçar-nos com ens agrada a nosaltres”.