Plet judicial
La propietat espera la proposta dels Cachafeiro per desallotjar el Punt de Trobada
El termini per pagar més de 6,5 milions d'indemnització es posarà en marxa amb la represa de l'activitat judicial
La família Mallol propietària del terreny del Punt de Trobada està a l'espera de la proposta dels Cachafeiro amb un pla per desallotjar el centre comercial i acceptaria un període d'uns quatre mesos perquè es faci la sortida de manera ordenada i controlada a partir del moment que sigui efectiva la sentència de desnonament quan es reprengui l'activitat judicial. L'execució del veredicte que ha ratificat el Tribunal Constitucional està de moment afectada per l'aturada de la feina a la Batllia provocada per la crisi sanitària però l'activitat es reanudarà amb l'aprovació de la nova llei òmnibus que treballa el Consell General. Els Mallol havien demanat als gestors del supermercat un pla de sortida de l'espai quan el Superior va confirmar la sentència de desnonament que els Cachafeiro mai van arribar a presentar.
La mateixa reactivació en l'àmbit judicial comporta que el saig continuï amb el procés per reclamar el pagament dels 6.475.877 euros d'indemnització que ha de rebre la família Mallol dels Cachafeiro per continuar al centre comercial des de la finalització del contracte el 2015 als quals s'hi han de sumar 141.772 euros mensuals fins que es concreti la desocupació definitiva de l'edifici.
La propietat vol que la sortida dels Cachafeiro del Punt de Trobada es faci amb una transició ordenada i Pyrénés com a nous gestors del centre comercial s'ha posat a disposició dels Mallol per supervisar amb l'experiència que tenen en el sector la sortida dels fins ara responsables del Punt perquè es faci de manera coordinada. Pyrénés té pràcticament tancat l'acord amb Carrefour França per crear el nou gran espai comercial amb la gran oferta de l'empresa francesa que ja està present al Principat amb la marca blanca al supermercat Andorra 2000.
Confirmat el desnonament
La família Cachafeiro ha d’abandonar definitivament l’edifici del Punt de Trobada que ha explotat durant anys com a centre comercial i retornar-lo als propietaris. El Tribunal Constitucional va tancar ahir el que de ben segur serà l’últim capítol d’un plet judicial que es va iniciar el 12 de maig del 2016, en desestimar el recurs d’empara presentat pels llogaters el 17 de desembre passat per evitar el desnonament. Una setmana abans el Tribunal Superior havia confirmat íntegrament la sentència de la Batllia i declarava extingit el contracte d’arrendament que vinculava la família Cachafeiro amb els grans magatzems Punt de Trobada, que formalment havia caducat el 31 de desembre del 2015.
L’Alt Tribunal considera que la sentència del Tribunal Superior de Justícia i la de la Batllia manifesten “amb contundència” que el text del contracte d’arrendament és “ben precís” quan fixa el 31 de desembre del 2015 com a termini de finalització d’aquest, i que “resultava correcte utilitzar el procediment establert a la Llei d’arrendament de finques urbanes”. Que és el text legal sobre el qual es basava l’argumentari del seu recurs. L’advocat de les societats EXECO, SAU, i CORI, SAU (en representació dels arrendataris), defensava que la Llei que va entrar en vigor el 30 de juny del 1999 era inaplicable al contracte que vinculava les dues parts firmat 17 anys abans, el 23 de setembre del 1982 (ni a les dues modificacions del 1983 i el 1987). La decisió del Constitucional és tot el contrari. Així mateix, argumenta que ambdues sentències tracten en profunditat les qüestions, en les quals s’aborden els aspectes processals, que fonamenten jurídicament la seva decisió i que entren en el “fons de l’assumpte”, ja que examinen la demanda i les conseqüències de la seva estimació. El tribunal també considera que les conclusions a les quals arriben no poden ser titllades de contradictòries i són “ajustades a les regles del raonament lògic, formal i jurídic” i, per tant, no vulneren els drets a la jurisdicció, motiu pel qual desestima el recurs d’empara. L’escrit dels demandants insistia en el dret de preferència de l’arrendatari i atribuïa la mala fe dels propietaris per firmar un contracte amb el Grup Pyrénées amb unes condicions fora de preu de mercat.
Mateix posicionament
L’argumentació del ministeri fiscal concloïa que el recurs s’havia de desestimar perquè l’aplicació de la Llei d’arrendaments era perfectament correcta i es garantia el dret a la jurisdicció reconegut a l’article 10 de la Constitució.
Els propietaris representats per la societat COSP, SA, recordaven que el contracte finalitzava en la data establerta i que l’arrendatari “va menystenir les propostes presentades per aquesta part i va refusar exercici el seu dret preferent d’arrendament”. Alhora que va destacar que el Constitucional no és una tercera instància. Un aspecte en el qual incideix l’Alt Tribunal, que remarca en la sentència que “amb el recurs d’empara no es tracta d’oferir a la part recurrent una nova oportunitat de formular les mateixes al·legacions anteriors o unes altres de de diferents”.
El periple legal dels propietaris per recuperar el centre comercial encara no ha acabat. Han de demanar ara l’execució de la sentència per saber quan podran disposar del que és seu. Una sentència que obliga els Cachafeiro a pagar a la família Mallol 1,16 milions i 141.772 euros mensuals a comptar del gener del 2017. Als quals caldrà afegir les costes del recurs d’empara que han perdut.
EL "GRUIX" DELS LLOCS DE TREBALL ESTÀ GARANTIT
Els més de 400 treballadors del Punt de Trobada afronten el que serà l’últim episodi d’un litigi que fa més de quatre anys que dura amb la tranquil·litat que el “gruix” de la plantilla serà contractat pel nou arrendatari del local, el grup Pyrénées. Una voluntat que ja va posar de manifest en conèixer-se la sentència del Tribunal Superior de Justícia del desembre passat que instava el desnonament dels grans magatzems. Unes intencions que van anar acompanyades de les primeres aproximacions i estudis per determinar la manera de reubicar els diferents empleats amb la nova cultura d’empresa que vol imposar Pyrénées. El grup té la intenció d’escurçar al màxim els terminis d’obertura pensant sobretot en el treballadors del nou centre comercial, segons fonts properes al cas. L’empresa que gestionarà els nous grans magatzems respecta els processos judicials i està a l’espera de l’execució de la sentència que estava en suspens.