Andorra la Vella haurà de refer el pla d'urbanisme que es va revisar l'any 2017

El Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs que el comú d’Andorra la Vella va presentar contra una sentència del Superior que obligava la corporació a refer el pla d’urbanisme de la parròquia que es va revisar el 2017. La sentència de la sala administrativa del Superior, ara avalada pel Constitucional, anul·lava el decret del 12 d’octubre del 2017 pel qual es va aprovar definitivament la primera revisió del pla d’ordenació i urbanisme parroquial (POUP).

Així, en un capítol més del conflicte territorial que la capital manté amb el comú de Sant Julià de Lòria, Andorra la Vella haurà d’anul·lar la part del POUP que modifica el límit entre les dues parròquies i deixar-lo igual que estava l’any 2007, quan es va fer el primer pla. El del 2007 també entra en conflicte amb Sant Julià de Lòria, uns límits dels quals el Tribunal Constitucional ha sentenciat, urgint les dues corporacions a resoldre les seves desavinences mitjançant els tribunals civils.

La sentència del Superior la va dictar aquest tribunal el 24 d’octubre, donant resposta al recurs d’apel·lació presentat pel comú de Sant Julià de Lòria contra el decret del de la capital, que va aprovar la revisió del POUP, i contra l’acord de la comissió tècnica d’Urbanisme del 16 de gener del 2018, que va desestimar el recurs presentat per la corporació laurediana contra el decret d’Andorra la Vella.

Sant Julià va impugnar el decret de revisió del POUP en considerar que incloïa uns terrenys en litigi des de l’any 2012. Concretament, la zona que s’estén entre el torrent de l’Aern (al pont de la Margineda, al costat de la rotonda) i allà on s’aixequen els magatzems Vidal. Uns terrenys que el comú lauredià es va adjudicar el 2012, quan va acordar aprovar la delimitació del polígon d’actuació de la Margineda.

Aquest decret va ser impugnat pel comú d’Andorra la Vella, en considerar que part dels terrenys del polígon d’actuació de la Margineda eren seus. L’afer va arribar fins al Constitucional, que va decretar que el conflicte s’havia de dirimir per la via civil. A hores d’ara, ni el comú d’Andorra la Vella ni el de Sant Julià de Lòria han anat a la jurisdicció civil per resoldre la situació.

Recurs d’empara

Arran de la sentència del Superior, el comú d’Andorra la Vella va presentar un recurs d’empara al Constitucional en considerar que s’havia vulnerat el dret a la jurisdicció, reconegut a l’article 10 de la Carta Magna. Al seu escrit, la corporació és molt crítica amb la de Sant Julià de Lòria, ja que considera que el comú lauredià no ha actuat “en termes de bona fe, de bona governança i de col·laboració institucional”. I ho diu perquè entén que en els diferents litigis territorials entre els dos comuns, la capital ha tingut “una actitud molt més positiva, proactiva i acollidora de les indicacions dels tribunals, proposant vies de solució del conflicte, en particular, una delimitació consensuada, que no ha estat mai resposta pel comú de Sant Julià de Lòria”.

Andorra la Vella considera que la sentència del TS ha resolt de manera contradictòria i incorrecte la qüestió. El TC entén tot el contrari i diu que la resolució recorreguda fa gala de “la prudència i l’equilibri” que li són exigibles, en el sentit que mentre no es procedeixi a la resolució per part de la jurisdicció civil del conflicte territorial entre els dos comuns, cap d’ells podrà dur a terme actuacions que no només no resolen el conflicte, sinó que podrien contribuir a agreujar-lo. Cal recordar que el Superior instava a resoldre el conflicte per la via civil i a no actuar de manera unilateral.

EL SUPERIOR HAURÀ DE TORNAR A DECIDIR SOBRE LA COMISSIÓ ROGATÒRIA DELS CIERCO

El Constitucional ha estimat parcialment el recurs d’empara presentat pels germans Higini i Ramon Cierco contra la decisió del Superior de denegar l’accés i la consulta de les actuacions realitzades arran de la comissió rogatòria internacional (CRI) tramesa per la fiscalia anticorrupció de Madrid el 24 de març del 2015 en què es demanava un seguit de mesures relatives a BPA i Banco Madrid. El 2018, els Cierco van presentar un escrit en el qual demanaven poder tenir accés a aquesta CRI, però des de la Batllia se’ls va denegar la petició. Al desembre van apel·lar al TS, que no va admetre a tràmit el recurs. Tot seguit van presentar un recurs d’empara al TC, que el va estimar ordenant al Superior tornar a revisar la petició i emetre un nou aute. El tribunal va tornar a denegar l’accés a la CRI i els Cierco van acudir de nou al Constitucional. Com el primer recurs a l’Alt Tribunal al·legaven que se’ls havia vulnerat el dret a una decisió fonamentada en Dret, el principi d’igualtat d’armes i el dret a la defensa, i n’afegien la vulneració del dret a un judici de durada raonable. El TC ha desestimat aquesta segona vulneració, però ha estimat la primera obligant el TS a dictar un nou aute perquè justifiqui les raons per les quals es denega l’accés a la CRI.