pandèmia mundial

La xifra d'afectats pels ERTO baixa a 9.360

El Govern rep 15 sol·licituds per al segon programa de crèdits tous per valor de 686.000 euros

La xifra d'afectats pels ERTO baixa a 9.360SFGA / JA VILADOT

Creat:

Actualitzat:

El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo va informar ahir en roda de premsa que la xifra d’afectats pels ERTO va baixar fins als 9.360 assalariats, una dada lleugerament inferior a la del 21 de maig, quan el volum total de suspensions temporals del contracte i reduccions de jornada superava els 10.000 treballadors. Segons Gallardo, la raó d’aquest descens ve motivada perquè amb l’horitzó de reobertura de la tercera fase de l’activitat econòmica “hi ha hagut moltes modificacions”.

En aquest sentit, el ministre va fer balanç de les dades recopilades pel departament de Treball i va assegurar que s’han presentat 1.413 sol·licituds des de l’entrada en vigor de la mesura. Concretament, dels 9.630 afectats, un total de 7.359 corresponen a suspensions temporals del contracte laboral (76%), mentre que un total de 2.271 són per reduccions de la jornada laboral (24%). Així mateix, Gallardo va assenyalar que juny i desembre són els mesos que hi ha una major venciment dels ERTO.

Per sectors d’activitat, el comerç (39,6%), l’hoteleria (29,6%) i les activitats immobiliàries i de lloguer de serveis empresarials (9,8%) concentren la majoria d’afectats pels ERTO. En un segon terme figuren el transport, l’emmagatzematge i les comunicacions (4%), la indústria manufacturera (4%), la construcció (1%) i la producció i distribució d’energia elèctrica (0,3%).

Segona línia de crèdits tous

Paral·lelament, Gallardo va anunciar ahir que el Govern ha rebut un total de 15 sol·licituds per al segon programa extraordinari de crèdits tous per a empreses i negocis, que s’eleven a un import total de 686.848,96 euros.

En aquest sentit, el ministre va detallar que amb relació a la part patronal, corresponent als ERTO, els imports sol·licitats tenen un valor de 291.245,53 euros, que suposa una mitjana de 24.270,46 euros per petició. Pel que fa al refinançament de passius financers, l’executiu ha rebut peticions per valor de 368.266,48 euros, xifra que comporta una mitjana de 33.478,77 euros per empresa. En darrer lloc, pel concepte dels treballs d’adequació, s’han presentat fins a la data sol·licituds per valor de 27.336,95 euros per negoci, quelcom que suposa una sol·licitud mitjana de 3.905,27 euros.

Per tot plegat, Gallardo va posar en valor que aquest segon programa de crèdits tous aspira a ser un “acompanyament” per a empreses i negocis, i va recordar la “gran acollida” del primer programa, en què pràcticament es va exhaurir la quantitat de 130 milions destinats.

Finalment, el ministre d’Economia va mostrar-se esperançat perquè no hi hagi un èxode per part dels treballadors que no troben feina i estan inscrits al servei d’Ocupació. Respecte a la darrera actualització, 1.251 aturats, va comentar que “estem en la mateixa línia de creixement de l’atur”.

EL GOVERN RESOL L'EMISSIÓ DE DEUTE PÚBLIC AMB UNA DEMANDA DEL 141%

El Govern va resoldre ahir la subhasta d’emissió dels 125 milions d’euros de deute públic en bons solidaris. Una emissió a un any amb un tipus d’interès del 0,50% que es destinarà al finançament de les mesures excepcionals i urgents sanitàries, econòmiques i socials per pal·liar la situació d’emergència causada per la crisi del coronavirus. El titular de la cartera de Finances, Eric Jover, va celebrar que, un cop més, la demanda d’accés al deute hagi estat superior a l’oferta. Així, la suma del valor nominal que correspon al conjunt de sol·licituds presentades ha estat de 176.359.000 euros, pel que s’ha superat en un 141% l’import màxim nominal de l’emissió. Per tant, l’adjudicació a les entitats intermediàries s’ha efectuat de manera prorratejada, i ara cada banc haurà de fer també un prorrateig entre les peticions que ha rebut dels clients. D’altra banda, va destacar que “les parapúbliques normalment es queden un percentatge de l’emissió del deute però, en aquest cas, vam decidir no comprar-ne per tenir les reserves d’Andorra Telecom com més líquides i disponibles possible per si hi hagués la necessitat d’utilitzar-les”. És per això que va agrair als ciutadans la confiança dipositada en l’Estat.

tracking