Canvis a la llei per al reconeixement d'iris i el facial

El ministeri de Justícia i Interior està analitzant de “forma exhaustiva” quin hauria de ser el marc jurídic que permetés implementar el reconeixement d’iris, el reconeixement facial o qualsevol altra tecnologia de seguretat “amb el màxim de garanties i respecte a tots els drets i llibertats reconeguts pel nostre ordenament jurídic”. Així s’indica en la resposta escrita del ministre Josep Maria Rossell a la pregunta de la consellera del grup parlamentari socialdemòcrata Judit Salazar amb relació a la tecnologia IrisGuard i amb el reconeixement facial. Una contesta publicada ahir al Butlletí del Consell General.

La resposta del responsable de la cartera de Justícia i Interior comença recordant que el departament de policia preveia 162.156 euros per a l’adquisició de divers equipament i instal·lacions de seguretat i vigilància amb la finalitat de garantir la seguretat extraordinària que suposa l’organització de la propera Cimera iberoamericana de caps d’Estat i de Govern. Una trobada prevista per al 26 de novembre a Soldeu, però que la crisi sanitària provocada per la Covid-19 obligarà a celebrar telemàticament o al seu ajornament a la primavera vinent.

L’objectiu d’aquesta partida, assenyala el ministre, “és dotar el cos de policia dels equipaments i instal·lacions de què no disposa i complementar-los, com ara amb armament, ampliar instal·lacions de vigilància i implantar nous sistemes de vigilància”.

Quant a la implantació de la tecnologia IrisGuard, el ministeri de Justícia i Interior assenyala que la voluntat del Govern és apostar per les noves tecnologies per tal de donar “la millor resposta possible a les obligacions que té l’Estat, també en matèria de seguretat”. I és aquí on indica que està analitzant com hauria de ser el marc jurídic per implementar-la. És tracta de la mateixa resposta que dona el Govern quant a la implantació de la tecnologia del reconeixement facial.

INTERPOL VA LLIURAR A ANDORRA QUATRE FUGITIUS L'ANYPASSAT

La col·laboració de la policia amb Interpol es va traduir l’any passat amb l’entrega de quatre fugitius en recerca per la justícia andorrana l’any passat. Ho va indicar ahir el cos en una sèrie de piulades al compte oficial de Twitter de la policia en què va fer balanç de la col·laboració andorrana amb aquesta organització intergovernamental que coordina la policia de 190 països i que s’ocupa de delictes internacionals, especialment el crim organitzat, el terrorisme, el tràfic i el blanqueig de capitals. L’any passat des d’Andorra es van detenir i extradir dues persones fugides de la justícia. Des de la policia, s’assenyala en una de les piulades, es van tramitar 52.000 demandes d’informació i verificacions vàries i es van enviar més de 5.000 comunicacions via Interpol. El cos recorda que el cap d’Interpol Andorra, Robert Guirao, és membre del comitè executiu de l’organisme, “situant la nostra policia a la cúpula de l’organització durant el període 2019-2020”.