El Tribunal Constitucional referma la inhabilitació al lletrat Parramon

El lletrat Josep Antoni Parramon haurà de fer front a la inhabilitació de cinc anys per exercir d’advocat dictada pel Tribunal de Corts, que també el va condemnar el gener de l’any passat a 18 mesos de presó condicional per haver-se apropiat dels diners d’un client. La sentència ja és ferma després que el Tribunal Constitucional no hagi admès un recurs d’empara contra la decisió del Superior de donar per desistida l’apel·lació contra la sentència de Corts. L’advocat considerava que aquest fet vulnerava el seu dret a la jurisdicció en els seus vessants dels drets a un procés degut substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei, a la defensa, a l’assistència tècnica d’un lletrat, a la presumpció d’innocència i al recurs en matèria penal, tots ells reconeguts a l’article 10 de la Constitució.

També volia que es declarés el dret del recurrent a obtenir una resolució sobre el fons de la causa i que es retrotraguessin les actuacions al moment anterior en què es va produir la vulneració al·legada. Així mateix, demanava la suspensió dels efectes de les decisions impugnades, ja que aquestes podrien tenir conseqüències i generar danys i/o perjudicis de molt difícil reparació per al recurrent, així com per als clients del seu despatx professional.

Bateria d’ajornaments

Un cop dictada la sentència a Corts, Parramon va presentar un recurs a la sala penal del Superior que va ser admès a tràmit i es va fixar la vista oral per al 29 de maig del 2019. El lletrat va demanar un canvi de data al·legant que per malaltia no hi podia assistir i el tribunal va fixar una nova data per al judici oral: el 27 de juny. L’advocat, que es defensava a si mateix, va insistir en un nou ajornament que li va ser concedit.

Un dia abans de la nova data fixada, el 18 de juliol, Parramon va renunciar a la seva defensa i va designar un advocat per fer-la. El Superior va acceptar suspendre la vista fins al 13 de setembre amb l’advertiment que no es tornaria a suspendre. El 6 de setembre la representació lletrada de Parramon va renunciar a la seva defensa ateses les discrepàncies amb el seu client i, el 13 de setembre següent, la sala penal va atorgar un termini de cinc dies hàbils a l’apel·lant per designar un nou advocat. El 17 de setembre es va dictar un aute mitjançant el qual se suspenia el judici vista la impossibilitat de l’apel·lant per designar un nou advocat. Aleshores el Col·legi d’Advocats va designar-li un lletrat d’ofici, que va ser refusat, motiu pel qual el processat va demanar un nou termini per contractar un altre advocat.

El 23 de setembre la sala penal va fixar la vista oral de la causa per a aquell mateix dia, precisant que només acceptaria la suspensió de la vista per causes justificades. El 16 d’octubre Parramon va presentar un escrit en què demanava la suspensió de la vista, acreditant mitjançant certificat mèdic una malaltia. Dos dies després el Superior va dictar un aute mitjançant el qual donava el recurs d’apel·lació per desistit.

Davant d’aquesta decisió, l’advocat va presentar un incident de nul·litat d’actuacions davant del Superior. Un cop desestimat, va ser quan va presentar el recurs d’empara que el Constitucional no ha admès a tràmit. I no ha fet donant per encertat el raonament de la sala penal del Superior en considerar que “el dret a la jurisdicció i a un procés equitable no comporta el dret del processat a ser jutjat quan li convé”. La sentència continua manifestant que “la decisió d’acordar o no l’ajornament de la vista pertany al tribunal jutjador que valora els motius i justificatius de tal demanda”. I arriba a la conclusió que “la incompareixença (…) a la vista oral no era justificada, i ha considerat desistit del recurs”, sense que aquesta decisió generi una vulneració dels drets al·legats a la jurisdicció ni a un procés equitable.

Un cop s’executi la sentència, Parramon hauria d’entrar a la presó si en un termini de tres mesos no abona 43.000 euros al seu client, ja que aquesta va ser la xifra dictada per Corts com a responsabilitat civil. L’advocat es va apropiar de 93.000 euros però durant el judici en va abonar 48.000.

Els fets es remunten a l’any 2012, quan un resident alemany a Catalunya va voler muntar una societat al Principat i va donar més de 100.000 euros a l’advocat en forma de dipòsit, que els va ingressar en un compte bancari d’una empresa a nom seu. Segons va declarar el denunciant durant el judici, va donar 108.000 euros a Parramon, que els va ingressar al compte, però pocs dies després de l’operació, hauria canviat d’idea i ja no estaria interessat a invertir-los al país. La seva intenció era treure’ls en efectiu, però en ser una quantitat superior als 100.000 euros, la legislació de l’època ho impedia i l’única opció era transferir-los a un altre compte, que no fos de l’empresa, i retirar-los gradualment. Això es va produir el juliol d’aquell any però, segons va declarar el demandant, només va acceptar una operació per valor de 15.000 euros i ja no va tornar a veure els 93.500 euros restants.

Al judici, l’advocat, que es va representar a ell mateix, va declarar que “no he comès cap delicte perquè els diners sempre han estat en dipòsit i a la disposició del meu client (...) i si els volia, que hagués vingut a buscar-los”. Segons va afirmar a la sala “no he fet un ús indegut i podia fer el que volia amb els diners sense donar-li explicacions” i va afegir que no havien concretat una data de retorn.

La fiscalia el va acusar d’haver fet ús personal d’aquests diners i va demanar per tot plegat una pena de 30 mesos de presó, cinc anys d’inhabilitació professional i una multa de 150.000 euros. Parramon va demanar l’absolució.

TOMBATS DOS ESCRITS EN RELACIÓ AMB EL 'CAS GAO PING'

El Tribunal Constitucional no ha admès a tràmit els recursos d’empara presentats per les representacions lletrades de dos processats en el cas Gao Ping: Santiago de Rosselló i Luis Pablo Laplana. Tots dos processats volien que es traguessin del sumari de la primera de les causes relacionades amb la intervenció de Banca Privada d’Andorra una sèrie d’escoltes i documents aportats d’altres causes. El Tribunal de Corts va decidir que la retirada o no d’aquest material es resoldria en les qüestions prèvies de la vista oral que es va tornar a reprendre el gener passat. Els processats no hi estaven d’acord i van presentar recursos perquè es decidís abans. Van rebre un no, que seguidament van portar al Constitucional.