Superar el confinament

Si una cosa ha fet el confinament és que ens ha canviat la rutina i molts dels hàbits als quals estàvem acostumats. És clar que quan hi canvis involuntaris, aquests no acostumen a arribar de bon grat, però n’hi ha que els saben gestionar i adaptar-se més ràpidament i a altres, en canvi, els suposa un esforç físic i moral que els poden arribar a afectar notòriament. Tampoc és el mateix que t’enxampi un virus i una pandèmia d’aquestes característiques, a la qual no estem acostumats, quan ets una persona adulta, un ancià o un infant.

“Nosaltres no ens hem mogut de casa. Les nostres filles han estat les encarregades de portar-nos la compra”, expliquen el Fernando i la Maria, un matrimoni en què els dos tenen més de 80 anys que han hagut d’estar separats dels seus familiars, però que per sort no han estat contagiats pel virus. “El que més m’ha afectat és que no he pogut veure els esports”, diu en Fernando. “Jo en canvi he mirat les meves telenovel·les preferides”, diu la Maria. Ara, amb la desescalada, expliquen que han sortit de casa a les hores permeses i que intenten evitar els llocs on hi ha més gent. “Si les nostres filles saben que hem anat a comprar ens renyen. Volen que fem ús dels espais per a la gent gran però que evitem anar als supermercats per protegir-nos”, expliquen.

En el cas de l’Isa, tot ha estat diferent. Ella, com a empresària, no ha deixat de treballar, tot i que ho ha fet a distància, com és costum. Ara bé, els seus fills ho han passat psicològicament pitjor. “Tinc un fill que estudia a Barcelona i ell ha pogut acabar un treball pendent i tot ha acabat bé”, explica. L’altre, en canvi, “estudia a la universitat andorrana i ha hagut de continuar amb els estudis, tot i que moralment l’ha afectat no poder sortir al carrer”. De fet, explica que el que més li ha costat és el fet de no poder sortir i haver d’aturar la seva vida. El bo que tenen, a diferència de moltes famílies del Principat, és que poden gaudir d’una casa gran amb jardí que els ha permès tenir un espai on respirar i evadir-se, en part, del tancament constant. Com a contrapunt el cas de la Lluïsa, una àvia de 65 anys, s’ha hagut de fer càrrec de la seva neta de quatre anys perquè els pares no han deixat de treballar. Es va mudar el mes de març a casa del seu fill per poder-se fer càrrec de la neta. “No ha estat fàcil. Ella no ha pogut anar a l’escola des de fa més de dos mesos i quan tenia el temps lliure he hagut d’inventar-me noves distraccions”, explica. I això en un pis de poc més de setanta metres quadrats. “Ella s’ha portat molt bé però al principi, sobretot, veies que s’avorria i s’angoixava d’estar tot el dia tancada a casa i no poder ni anar al parc als gronxadors”. Tot això ha repercutit en els hàbits de la Lluïsa. Ha hagut de deixar enrere la seva rutina per centrar-se en la nena i intentar passar al millor que s’ha pogut la pandèmia. “Jo he estat bé. Hi ha hagut dies de cansament per no poder sortir al carrer més enllà de la compra, però la veritat és que ho he gestionat bé.”

“Fa gairebé tres mesos que no veig la mare perquè la tinc en una residència i va donar positiu en Covid-19”, explica en Jordi. Ell és un dels casos que han hagut de patir el distanciament total d’un familiar, com tots els qui necessiten fer ús d’aquests serveis. “Això et crea ansietat perquè no pots estar al seu costat i per molt que els responsables del centre et mantinguin informat en tot moment i la puguis veure amb videotrucades, no és el mateix”. Tot i això, confia que ara, amb la desescalada, aviat podrà tornar a veure-la i assegura no tenir inconvenient de prendre les mesures de seguretat necessàries per poder estar amb ella “i tornar-la abraçar”.

Sigui com sigui el coronavirus ha repercutit i deixat empremta. Tothom pot explicar les seves pròpies vivències i anècdotes de com ha fet front a aquesta situació desconeguda. El que la majoria té clar és que no vol haver de tornar a estar tancada a casa i confien en la responsabilitat de la ciutadania.