Medi Ambient amplia l'ús de l'arma als banders
El cos tindrà tota la competència en gossos perillosos i se simplificarà el procés sancionador
Medi Ambient amplia l'ús de l'arma als banders
La modificació de la Llei de banders inclou una regulació sobre el port d’arma que abans no es preveia. Fins ara, el cos podia dur l’arma llarga en determinades accions, molt acotades, i en el text es preveu flexibilitzar-ne el seu ús assimilant-lo a la resta de cossos especials. Tot i això, la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, va remarcar que “no serà un port d’arma permanent” i que “la llei ho regula molt: es farà un seguiment físic i psicotècnic”, i el director tindrà la potestat de retirar-la si ho considera oportú.
La modificació de la llei, que entrarà a tràmit parlamentari pròximament, pretén reforçar la identitat del cos, millorar la prevenció i el control, i l’agilització i optimització administrativa. El text indica que el cos de banders s’estableix com un departament propi adscrit al ministeri i deixa de dependre del departament de Patrimoni Cultural. A més, els requisits per entrar al cos s’equiparen als de la resta de cossos especials. D’altra banda, es traspassa tota la competència del control dels gossos perillosos al cos i se simplifiquen i agilitzen els processos sancionadors en matèria de caça, pesca i dels gossos perillosos. El procés simplificat preveu una reducció del 40% de l’import de la sanció si es paga en un termini de 10 dies hàbils. En aquest sentit, Teixidó va indicar que els permetrà ser més efectius i àgils, ja que el 90% de les sancions es podrien resoldre per aquesta via, i Calvó va destacar que es recuperarà l’efecte dissuasiu de les sancions.
CASERNA PRÒPIA
Calvó va afirmar que el cos tindrà una caserna situada en “una ala del centre del COEX que s’està acabant de construir”. “És un territori cèntric que els permetrà fer una distribució de les diferents patrulles i hi tindran tots els espais necessaris”, va afegir. Per la seva part, el director dels banders, Ferran Teixidó va subratllar que “era un requeriment del cos, tant la llei com la caserna pròpia”, i va remarcar que la seva ubicació suposa “una optimització de recursos” en utilitzar part d’un edifici públic.