El TC estudiarà si la presó pot suposar “una pena de mort” a un reclús malalt

El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit, sense efectes suspensius, el recurs d’empara d’un jove condemnat a cinc anys de presó per un delicte major continuat de tràfic de marihuana en la modalitat d’introducció i venda en gran quantitat i de cessió a menors. El processat va demanar, primer a la Batllia i després al Tribunal Superior (TS), passar la pena de presó al domicili per motius humanitaris ja que té una malaltia cardíaca.

La lletrada del jove condemnat considerava que mantenir l’home a la presó vulnerava els drets fonamentals del seu client i que la negativa de la Batllia i del Superior a l’arrest domiciliari monitorat “ha obviat tots i cadascun dels informes mèdics obrant en autes i que romandre en presó suposa per al meu client un increment de la seva ansietat i estrès, fet que suposa un risc per a la seva cardiopatia i un increment dels risc vital, ja que en el cas que ens ocupa la pena de presó pot arribar a comportar-li una pena de mort”.

Desestimat el recurs que va presentar al Superior, l’advocada n’ha presentat un de nou a l’Alt Tribunal per una presumpta vulneració del dret a la vida i a la seva protecció, reconegut a l’article 8.3 de la Constitució, així com per una presumpta vulneració del dret a un procés degut, reconegut a l’article 10 de la Carta Magna. Al recurs d’empara demana al Constitucional que atorgui l’empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, ja que en aquest cas “la pena de presó pot suposar una pena de mort”, que anul·li les resolucions impugnades i que retrotregui les actuacions al moment anterior al seu pronunciament per tal que la sala penal del TS resolgui respectant els drets esmentats, és a dir, que permeti al recurrent complir la condemna al domicili.

Cal recordar que la sala penal del Tribunal Superior va desestimar el recurs perquè els magistrats “no considerem que el manteniment de l’empresonament vulneri el dret a la vida ni que molt menys suposi una condemna a la pena de mort, apreciació que només es pot entendre realitzada per la lletrada recurrent des de l’apassionament en la defensa dels interessos del seu client”.

La sala recorda en la sentència ara recorreguda que la salut del processat no ha empitjorat des que és a la presó –va ser condemnat el març del 2019– i que l’intern rep al centre penitenciari tractament per a les seves patologies físiques i psíquiques, i que per al seu trastorn ansiós rep tractament farmacològic que està dirigit a rebaixar la simptomatologia ansiosa i a reduir o eliminar la possible influència en la patologia cardíaca. Finalitzen dient que “no s’ha produït la denunciada vulneració del dret a la vida i a la seva protecció”.

L’home porta gairebé tres anys a la presó i des del setembre del 2017 fins que va ser condemnat per Corts el juliol del 2019 havia estat complint la presó provisional en mode d’arrest domiciliari per motius de salut. El jove va ser detingut el maig del 2017 en el marc de l’operació Paradís contra el tràfic d'estupefaents en què es van intervenir dos quilograms de marihuana, el comís més gran de la història d’Andorra d’aquest tipus de droga. Uns estupefaents que venia prop d’un centre escolar d’Andorra la Vella.

DESESTIMAT EL RECURS DEL JOIER QUE VA SER ACUSAT D'ABÚS SEXUAL

El TC ha desestimat el recurs d’empara presentat per l’advocat d’un joier que va estar quatre mesos a la presó de manera preventiva acusat dels delictes majors d’actes sexuals sense consentiment amb una persona menor de 14 anys i d’escoltes il·legals i d’un delicte menor d’usurpació d’identitat. L’home, de 51 anys, va ser detingut el 10 de setembre del 2019, va ingressar preventivament a la presó dos dies després i va ser posat en llibertat el passat 7 de gener. El recurs d’empara es va presentar contra la batlle instructora per al·legar que l’aute de processament és nul perquè la jurista hauria prejutjat la seva culpabilitat. I ho hauria fet perquè a l’interrogatori hauria mostrat “prejudicis, idees preconcebudes i hostilitat” contra la seva persona. Al recurs demanava que es declarés l’Estat responsable d’aquesta situació