La tradició més Óssa

Tradicions populars que passen de generació en generació i aconsegueixen traspassar les fronteres. Festes tradicionals que es caracteritzen per la reunió de la ciutadania i per la conservació del patrimoni cultural local. Aquesta definició podria encaixar en moltes festes pirinenques, però n’hi ha una que ara destaca més que les altres i que, de fet, es presentarà a la Unesco per ser considerada patrimoni cultural i immaterial de la humanitat: la Festa de l’Óssa del Pirineu.

La candidatura ve encapçalada pel territori francès, ja que a la zona del Vallespir té molt ressò. La més gran és la de Prats de Molló, però també són molt conegudes la d’Arles i Sant Llorenç de Cerdans. Els tres municipis fa cinc anys van començar a treballar amb el projecte i des de fa un any Andorra també s’hi ha sumat. El director del Departament de Patrimoni Cultural, Xavier Llovera, explica que una candidatura entre fronteres sempre és “més potent” a l’hora de ser la seleccionada, malgrat que sigui el país veí qui la presenti.

El Ball de l’Óssa a Ordino i Encamp i a França en masculí, el Ball de l’Ós. Cada territori , a més, té les seves particularitats pel que fa al vestuari i al conjunt festiu. Per exemple, a Prats de Molló hi ha tres ossos vestits amb pells de xai, mentre que als altres territoris només n’hi ha una. Però tots tenen una cosa en comú: la festa transcorre en un marge d’un mes i mig sense coincidir entre elles i durant el Carnaval, exceptuant a Ordino, que és la primera de celebrar-ho i ho fa durant les festes de Nadal. A més, el rerefons és el mateix : l'ossa o l’os mig humà mig animal, els caçadors que el persegueixen i el personatge de la Roseta, com la dona que converteix l'animal en ésser humà.

“Ens està servint per recuperar una tradició, fomentar-la i que cada vegada hi hagi més implicació de la població”, diu Jordi Serracanta, conseller de Turisme i Esports d'Ordino. “El nostre interès és la preservació del patrimoni. El nostre carnaval és amb el Ball de l’Óssa” afegeix David Cruz, conseller de Cultura i Afers Socials a Encamp.

Ara l’informe arriba a la recta final, en què s’explica la rellevància que té la festa al Principat i posteriorment serà traduït i enviat a França perquè al febrer de 2021 es pugui presentar oficialment. Però no serà fins setembre del mateix any que no es rebrà l’acceptació o no de la Unesco. Tot i això, el Govern andorrà hi confia i espera que la festa es pugui ser patrimoni mundial, com les falles l’any 2015.