El Prat Gran d'Encamp reobre fins al setembre

Tornar a córrer. Tornar a jugar i gaudir de petits moments amb els amics i la família. Els encampadans i encampadanes ahir van poder tornar al Prat Gran després d’uns mesos tancat i sense que la felicitat pogués veure’s per l’espai. A la tarda, poc més d’una seixantena de persones es van reunir a tot el parc per gaudir d’una tarda que, malgrat alguns núvols, va permetre els infants jugar lliurement.

Infants i persones més grans. Algun avi va aprofitar per atansar-se a i gaudir de l’ambient. Fins llavors, havien de passejar pel riu o bé anar a la plaça dels Arínsols o “plaça dura”, va explicar en Jordi. “Ja era hora que poguéssim tornar a entrar. És una zona on hi ha verd i on se’ns permet donar certa llibertat als nens perquè corrin i juguin.”

Distància de seguretat, mascaretes i la prohibició de poder utilitzar els gronxadors. El Prat Gran ahir presentava aquest aspecte. Una imatge no recurrent però sí normalitzada a partir d’ara. Les famílies procuraven mantenir el distanciament entre elles. De fet, les dimensions del parc ho permeten. “Volem mantenir la distància i fer-ho bé. Han estat tres mesos durs per a tothom i ens agradaria mantenir les llibertats que hem aconseguit ara gràcies als bons resultats de contagis” va al·legar la Marina.

“Els infants són els herois i heroïnes d’aquest confinament”, deia en Ramon. “No ha estat gens fàcil per a ells haver de deixar l’escola i estar tancats tantes hores a casa i dies sense poder veure els amics”, va afegir. De fet, si una cosa es podia veure clarament eren els seus rostres radiant felicitat de manera contínua. Alguns portaven una bicicleta, altres anaven amb patinet i molts jugaven a la pilota. Tampoc no es van deixar de banda els jocs de picar de mans amb una cantarella.

El Prat Gran, però, només estarà a disposició dels ciutadans fins a finals de setembre, després que el comú i Casa Areny arribessin a un acord amb què permetien la seva reobertura de manera excepcional durant l’estiu. Una notícia que va agradar als veïns però que no els va acabar de convèncer pel fet que el tornin a tancar i l’enderroquin. “És com si ens donessin un caramel després de tants dies de confinament, però que saps que te l’acabaran prenent. Em sembla injust i ens sap greu perquè és un bon lloc per a totes les famílies”, recriminava en Pere. Així doncs, als encampadans no els queda més remei que aprofitar al màxim aquests tres mesos abans no torni a quedar tancat, sol i sense els rostres de felicitat.