L'alta presència de paparres als boscos posa en alerta els veterinaris

L’alta presència de les paparres als boscos posa en alerta els veterinaris. Les altes temperatures des de principi d’any i les baixes emissions de CO2 durant el període de confinament per la Covid-19 són dos possibles causants que han provocat l’acceleració de l’arribada d’aquests àcars. A més, al sud de França s’ha detectat la presència de l’Hyalomma marginatum, el paràsit menys freqüent a Europa. Sovinteja en els cavalls però el seu contagi pot causar greus afectacions com la febre hemorràgica de Crimea-Congo a les persones i fins i tot la mort dels animals.

La veterinària Jael Pozo, del Consultori veterinari GERD, va explicar al Diari que enguany s’estan trobant amb una temporada molt forta de paràsits i abans d’hora. Això fa que hagin d’estar en alerta perquè “les paparres poden ser vectors de bacteris i malalties que poden arribar a afectar directament les persones”. En la mateixa línia, el director veterinari en cap de l’Hospital Món Veterinari, Jordi Giné, va assegurar que la seva arribada “normalment és a partir del mes d’abril i fins a l’octubre” però que aquesta vegada al febrer ja s’havien detectat alguns casos. Giné ho va atribuir al canvi climàtic i va recomanar que els propietaris, sobretot de gossos i gats, “siguin responsables i desparasitin les mascotes durant tot l’any i no durant uns mesos”.

De fet, Pozo va indicar que s’ha detectat en gossos de caça una gran infestació d’aquests àcars, cosa que “ens manifesta que n’hi ha una gran quantitat.” D’aquesta manera s’està procedint a la doble protecció dels animals. “A part de l’ús dels collars i les pipetes, també donem pastilles com a mètode de prevenció. Així ens assegurem que aquestes no puguin enganxar-se”.

A Europa existeixen bàsicament tres tipus de paparres: la Rhipicephalus, l’Ixodes ricinus i l’Hyalomma marginatum, segons va indicar Giné. En el cas de les dues primeres, la seva presència es troba normalment en zones boscoses o amb animals de granja, que són les que podem trobar al país. En el cas de l’Hyalomma marginatum, però, es troba en llocs més aviats secs i àrids. “Són relativament fàcils de detectar per les seves grans dimensions. N’hi ha molt pocs casos i en el cas d’Andorra encara no n’hem trobat”. Tot i això, el fet que s’hagi detectat la seva presència en algunes granges del sud de França, segons informen des del Centre de Recerca Agronòmica pel Desenvolupament (CIRAD), posa encara més en expectació els veterinaris per si pogués acabar arribant al territori. “Aquest paràsit pot provocar febre i altres patologies a les persones però pot causar la mort dels animals” va remarcar Pozo. També Giné va incidir que en el moment en què arriba a un territori, “és fàcil que passi a altres animals de granja i també que es quedi a terra buscant una nova presa”. D’aquesta manera, la recomanació que fa el director de l’hospital Món Veterinari és que les persones que els agrada fer excursions a la muntanya, “sobretot en aquelles zones on podem trobar herba alta o properes a les granges”, “no abaixin la guàrdia” i facin ús de roba de màniga llarga, “per evitar que aquest paràsit es pugui enganxar a la pell de la persona”.