Uns 1.800 empleats amb suspensió de contracte passen a jornada reduïda

El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, va assegurar ahir durant la sessió ordinària de control al Govern celebrada al Consell General, que hi ha una tendència empresarial “cada vegada més gran” a canviar la situació contractual dels treballadors afectats per l’ERTO. En aquest sentit, Gallardo va afirmar ahir que hi ha hagut un total de 1.705 empleats que han passat d’una suspensió temporal del contracte laboral (STCL) a una reducció de la jornada laboral (RJL). Concretament, segons les xifres que va exposar el ministre, a data de 31 de maig hi havia 2.597 assalariats afectats per una reducció de la seva jornada laboral i des de dimarts passat n’hi ha 4.302 en aquesta tipologia contractual.

Paral·lelament, Gallardo va sostenir que el 99,7% de les peticions d’ERTO han estat respostes de manera favorable. Precisament, el ministre va assenyalar que encara hi ha 209 assalariats pendents de cobrament perquè la CASS “no té constància de cap compte bancari”. Pel que fa al balanç total de les xifres, el ministre d’Economia va apuntar que hi ha hagut, fins a la data, 12.213 peticions d’ERTO que corresponen a 7.911 persones en STCL i a 4.302 en RJL.

Així mateix, Gallardo va explicar que la flexibilització dels requisits per acollir-se als ERTO ha permès reduir en 1,4 milions el deute amb l’Administració que tenien contret les empreses que havien sol·licitat adherir-se als ajuts. Segons Gallardo, l’endeutament a data del 3 de juny era de 2,9 milions d’euros i actualment s’ha rebaixat fins a 1,5 milions. “Moltes empreses no eren coneixedores que tenien un deute amb l’Administració i ara han pogut regularitzar la seva situació”, va declarar el ministre.

Referent a aquesta qüestió, Gallardo va recordar que en un inici tan sols es podien acollir als ERTO aquelles empreses que no tenien deutes amb l’Administració, però atès que això podia impedir que un important nombre d’assalariats es beneficiessin de la prestació, es va decidir també fer-ho extensible a empreses “que pactessin el seu compromís per retornar el deute”.

Recursos interns del Govern

Davant les preguntes formulades per la consellera del PS Judith Salazar, el ministre va informar que el Departament de Treball ha comptat amb el suport de 14 funcionaris d’altres àrees durant la pandèmia, dels quals vuit segueixen de reforç atès l’elevat volum de feina. Per la seva banda, la parlamentària socialdemòcrata va instar l’executiu a realitzar noves contractacions per al Departament de Treball en lloc de “suports puntuals que són benvinguts per a tasques administratives però que per a tasques tècniques són difícils pel coneixement que requereix la legislació laboral”. Al seu torn, Gallardo va respondre que la prioritat és aplicar mesures de contenció, tot i que va dir que “puntualment” es podran aplicar els plans de reestructuració dins de l’Administració. També relacionat amb els recursos, però en aquest cas d’Afers Socials, el ministre Víctor Filloy va asseverar que la seva cartera s’ha beneficiat de nou persones provinents d’altres departaments. Per últim, Filloy va anunciar la convocatòria de cinc places per a un ministeri que actualment compta amb 149 treballadors distribuïts en 11 àrees. Així doncs, tres places aniran destinades a treballadors socials i dos a educadors socials dins de l’Àrea d'Atenció a les Persones i les Famílies.

PADRENY CRITICA EL RETARD DEL GOVERN EN LES CARÈNCIES

D’altra banda, el conseller general del PS, Roger Padreny, va criticar ahir que les carències i mesures d’ajornament de préstecs o crèdits “arriben dos mesos tard”. “Les propostes han vingut d’una necessitat del sector bancari i no d’una voluntat del Govern”, va lamentar Padreny, qui va insistir que les recomanacions de l’Autoritat Bancària Europea (ABE) eren “molt semblants” a les aportacions realitzades per la formació socialdemòcrata en la sessió parlamentària del 18 d’abril passat. Per la seva banda, el ministre portaveu i de Finances, Eric Jover, va assegurar que eren “plenament coneixedors” de les recomanacions de l’ABE però que primer calia treballar, de forma conjunta amb Andorran Banking i l’AFA, l’impacte de les mesures. “Necessitàvem un treball tècnic per tenir més garanties i no hem posat en perill el sistema financer del país. Hem arribat a l’objectiu que teníem”, va sentenciar el ministre.