Camell o malalt

El jubilat que va ser sentenciat a tres anys de presó, un dels quals ferm, per un delicte major de tràfic de marihuana pel tribunal de Corts a principis d’any va tornar ahir als tribunals, aquest cop, però, al Superior arran del recurs presentat per la defensa per demanar l’absolució. El lletrat va exposar tota una sèrie d’arguments per constatar i fer evident que la condemna dictada per Corts no és justa, ja que el seu client és una persona malalta amb diverses patologies, com l’hepatitis C o l’artritis, però la principal i el motiu pel qual consumeix i cultiva cànnabis, és un càncer que requereix quimioteràpia. La defensa va posar sobre la taula l’ús terapèutic i sociosanitari de la planta estupefaent. Per aquest motiu, va manifestar que la marihuana sanitària està despenalitzada per aquest ús en 34 països, ja que s’han provat els seus beneficis en diverses malalties i alguns professionals de la salut els recepten per pal·liar els efectes secundaris del tractament del càncer. Tanmateix, va puntualitzar que el Principat explora l’opció de cultivar cànnabis terapèutic. L’advocat del jubilat també va apuntar que els fets exposats per la fiscalia que van donar peu a la condemna provisional no són suficients. El Ministeri Públic al·legava que les 16 plantes requisades es trobaven en un lloc amagat i emboscat, “com si ens trobéssim a la selva amazònica, però es trobaven en un hort al costat del Rec del Solà on només les cobria una xarxa per protegir-les de les possibles condicions climàtiques adverses que poguessin malmetre les flors de les plantes”. La defensa també va explicar que les proves presentades per l’acusació pública no determinen que el processat trafiqués. Així, va detallar que els ingressos d’entre 50 i 200 euros que l’acusat realitzava mensualment al seu compte “eren puntuals i en data per poder abonar els pagaments de diversos serveis, com la CASS i les factures de FEDA”. A més, va apuntar que durant la investigació que va dur a terme la policia no es va detectar cap persona que es dirigís al domicili a comprar. A més, al registre del seu telèfon no hi ha indicis per demostrar que venia droga. Per cloure el seu al·legat, el lletrat va posar de manifest que el seu client sabia que no podia plantar cànnabis, però preferia tenir-les a casa per evitar anar a buscar droga al carrer i contribuir a l’economia submergida que genera la venda d’aquests productes.

Al seu torn, la fiscalia va considerar que de la valoració de les proves extretes es desprèn que la quantitat de marihuana que tenia l’acusat, uns 27 quilograms de droga, no és compatible amb el consum propi i va sostenir que els 28 pots de vidre trobats al domicili suposen un indici per creure que tenia la intenció de vendre-la en petites quantitats quan acabés de tractar-la. El ministeri públic també va puntualitzar que el jubilat tenia la plantació amagada perquè la policia no el pogués denunciar i va exposar que el processat no pot justificar la procedència dels ingressos en efectiu, per la qual cosa s’entén que provenen del tràfic d’estupefaents.